Canvis

Si be l'anatomia es basa especialment en l'examen descriptiu de [[plantes]], [[animals]] i [[sers humans]], la comprensió adequada de l'[[arquitectura]] anatòmica implica un coneiximent de la funció dels organismes vius, és dir, de la [[fisiologia]]. Per tant, l'anatomia s'ha desenrollat simultàneament en la fisiologia, ciència que a vegades rep el nom d'anatomia funcional o anatomofisiologia.

Si be l'anatomia es basa especialment en l'examen descriptiu de [[plantes]], [[animals]] i [[sers humans]], la comprensió adequada de l'[[arquitectura]] anatòmica implica un coneiximent de la funció dels organismes vius, és dir, de la [[fisiologia]]. Per tant, l'anatomia s'ha desenrollat simultàneament en la fisiologia, ciència que a vegades rep el nom d'anatomia funcional o anatomofisiologia.

Els orígens de l'anatomia es remonten a l'[[antiguetat]], i constituïx una de les primeres i més antigues ciències mèdiques de les que existixen en l'actualitat. Els estudis de la [[medicina]] moderna van començar en el [[sigle XVI]] en l'estudi de l'[[anatomia humana]] per part d'[[Andreas Vesal]] a partir de l'estudi de cossos dels reus ajusticiats. Els métodos amprats també han evolucionat molt, des de la dissecció de cossos fins a complexes tècniques desenrollades en tecnologies del [[sigle XX]].

Els orígens de l'anatomia es remonten a l'[[antiguetat]], i constituïx una de les primeres i més antigues ciències mèdiques de les que existixen en l'actualitat. Els estudis de la [[medicina]] moderna varen començar en el [[sigle XVI]] en l'estudi de l'[[anatomia humana]] per part d'[[Andreas Vesal]] a partir de l'estudi de cossos dels reus ajusticiats. Els métodos amprats també han evolucionat molt, des de la dissecció de cossos fins a complexes tècniques desenrollades en tecnologies del [[sigle XX]].

L'anatomia és considerada com una de les ciències bàsiques de la vida. Constituïx un dels estudis fonamentals i de major pes dins la clínica especialisada o general.

L'anatomia és considerada com una de les ciències bàsiques de la vida. Constituïx un dels estudis fonamentals i de major pes dins la clínica especialisada o general.

[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg|thumb|250px|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]

[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg|thumb|250px|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]

L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (malgrat les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Alexandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com van haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaixement]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jòvens [[atleta|atletes]] i de les seues [[hetera|heteres]].  

L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (malgrat les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Alexandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaixement]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jòvens [[atleta|atletes]] i de les seues [[hetera|heteres]].  

La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, malgrat les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'exemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, però no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc|arts etrusques]] i [[art romà|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que la recerca dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels moldes de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era suposar que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, malgrat les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'exemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, però no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc|arts etrusques]] i [[art romà|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que la recerca dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels moldes de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era suposar que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.