124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 15:
Llínea 15: − + Llínea 32:
Llínea 32: − + Llínea 292:
Llínea 292: − +
Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'
=== Edat de bronze ===
=== Edat de bronze ===
En l'[[edat de bronze]], l'anatomia va tindre un gran impacte especialment en [[Àsia]], i més concretament en el subcontinent indi. L'[[Índia]] va ser la principal font de coneiximents anatòmics per a totes les escoles d'ensenyança de l'antiga ciència mèdica i, en el passar del temps, començant a transmetre els seus ensenyaces a [[China]], [[Orient Mijà]] i [[Àfrica]]. En l'Índia, al voltant del [[segle III aC]], aparegué el ''Charaka Samhita'', el registre d'escritura més antic de medicina interna, que va ser escrit per [[Charaka]], el gran impulsor de la medicina de l'Índia o [[Ayurveda]]. Va desenrollar la cirugia reconstructiva, va ser antecessor i mestre del llegendari [[Shusruta]] i va realisar les exploracions anatòmiques topogràfiques en cadàvers humans, sobre tot de les estructures. Va ser el primer en descobrir l'existència de l'[[aparell circulatori]]. Charaka va establir un método sobre prevenció de la salut, encara funcional fins hui en dia, per la qual cosa és també considerat a nivell mundial com un dels iniciadors de la medicina preventiva, la cirugia plàstica i la medicina interna. Al seu torn, Charaka va ser el primer en manufacturar més de 113 instruments quirúrgics, que fins hui en dia alguns dels seus dissenys seguixen sent amprats en la pràctica quirúrgica.
En l'[[edat de bronze]], l'anatomia va tindre un gran impacte especialment en [[Àsia]], i més concretament en el subcontinent indi. L'[[Índia]] va ser la principal font de coneiximents anatòmics per a totes les escoles d'ensenyança de l'antiga ciència mèdica i, en el passar del temps, començant a transmetre els seus ensenyaces a [[China]], [[Orient Mijà]] i [[Àfrica]]. En l'Índia, al voltant del [[sigle III aC]], aparegué el ''Charaka Samhita'', el registre d'escritura més antic de medicina interna, que va ser escrit per [[Charaka]], el gran impulsor de la medicina de l'Índia o [[Ayurveda]]. Va desenrollar la cirugia reconstructiva, va ser antecessor i mestre del llegendari [[Shusruta]] i va realisar les exploracions anatòmiques topogràfiques en cadàvers humans, sobre tot de les estructures. Va ser el primer en descobrir l'existència de l'[[aparell circulatori]]. Charaka va establir un método sobre prevenció de la salut, encara funcional fins hui en dia, per la qual cosa és també considerat a nivell mundial com un dels iniciadors de la medicina preventiva, la cirugia plàstica i la medicina interna. Al seu torn, Charaka va ser el primer en manufacturar més de 113 instruments quirúrgics, que fins hui en dia alguns dels seus dissenys seguixen sent amprats en la pràctica quirúrgica.
=== Edat de ferro ===
=== Edat de ferro ===
El gran progrés de la medicina àrap no va incloure les disseccions humanes, també per motius religiosos. Avicena per eixemple, que va donar ombrosos detalls anatòmics dins de la seua obra ''[[Cànon de la Medicina]]'' estava restringit quant a les disseccions humanes.
El gran progrés de la medicina àrap no va incloure les disseccions humanes, també per motius religiosos. Avicena per eixemple, que va donar ombrosos detalls anatòmics dins de la seua obra ''[[Cànon de la Medicina]]'' estava restringit quant a les disseccions humanes.
En el [[segle IX]], l'estudi del cos humà va tornar a interessar als sabis, gràcies a l'escola de medicina de [[Salerno]], en [[Itàlia]], i a l'obra de [[Constantí l'Africà]], que va traduir de l'[[àrap]] al [[llatí]] numerosos texts mèdics grecs. Després, [[Guillem de Saliceto]], [[Bruno da Longobucco]] i atres meges medievals varen seguir les pràctiques i recopilació de coneiximents en anatomia, fortament influenciats per Galè i Avicena.
En el [[sigle IX]], l'estudi del cos humà va tornar a interessar als sabis, gràcies a l'escola de medicina de [[Salerno]], en [[Itàlia]], i a l'obra de [[Constantí l'Africà]], que va traduir de l'[[àrap]] al [[llatí]] numerosos texts mèdics grecs. Després, [[Guillem de Saliceto]], [[Bruno da Longobucco]] i atres meges medievals varen seguir les pràctiques i recopilació de coneiximents en anatomia, fortament influenciats per Galè i Avicena.
L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.
L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.
* [http://www.anatomiafractal.com Anatomia Fractal]
* [http://www.anatomiafractal.com Anatomia Fractal]
* [http://www.iqb.es/cbasicas/anatomia/toc05.htm Diccionari d'Anatomia]
* [http://www.iqb.es/cbasicas/anatomia/toc05.htm Diccionari d'Anatomia]
* [http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/R/XETCDKABMR8YT857J6JRR1BY59E9AMSQHADYSKF22X9LEDEJ2M-04387?func=results-jump-full&set_entry=000010 Bernardino Montaña de Monserrate. ''Libro de la anatomía del hombre'', segle XVI]
* [http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/R/XETCDKABMR8YT857J6JRR1BY59E9AMSQHADYSKF22X9LEDEJ2M-04387?func=results-jump-full&set_entry=000010 Bernardino Montaña de Monserrate. ''Libro de la anatomía del hombre'', sigle XVI]
{{1000 Ciència}}
{{1000 Ciència}}