Llínea 57: |
Llínea 57: |
| === Per activitat volcanica === | | === Per activitat volcanica === |
| Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola son molt mes grans i se produixen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola. | | Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola son molt mes grans i se produixen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola. |
− | * [[Llac de crater]], format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat quimica i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]]. | + | * [[Llac de crater]], format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat química i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]]. |
| * [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola mes gran del mon i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]]. | | * [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola mes gran del mon i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]]. |
| * [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]]. | | * [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]]. |
Llínea 83: |
Llínea 83: |
| | | |
| === Per erosio kárstica === | | === Per erosio kárstica === |
− | En l'erosio [[Karst|kárstica]], el sol calcareu es susceptible de ser erosionat quimicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtracions subterranees. | + | En l'erosio [[Karst|kárstica]], el sol calcareu es susceptible de ser erosionat químicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtracions subterranees. |
| * Llac subterraneu, associat a una [[cova]] o [[caverna]] en filtracio d'aigües d'un [[acuífero]] o un [[manal]], a on se disuelven el sostre de la grutes i se formen engolidors que s'omplin d'aigua. Llacs subterraneus d'este tipo se localisen en [[Serbia]] i en [[Yucatán]], [[Mèxic]], els d'este ultim cridats ''[[cenotes]]''. | | * Llac subterraneu, associat a una [[cova]] o [[caverna]] en filtracio d'aigües d'un [[acuífero]] o un [[manal]], a on se disuelven el sostre de la grutes i se formen engolidors que s'omplin d'aigua. Llacs subterraneus d'este tipo se localisen en [[Serbia]] i en [[Yucatán]], [[Mèxic]], els d'este ultim cridats ''[[cenotes]]''. |
| * Llac kárstico o cárstico, estajat en una depressio kárstica per dissolucio superficial de les calcarees, com se veu en les [[Basses de Ruidera]] en [[Castella-La Taca]], Espanya. | | * Llac kárstico o cárstico, estajat en una depressio kárstica per dissolucio superficial de les calcarees, com se veu en les [[Basses de Ruidera]] en [[Castella-La Taca]], Espanya. |
Llínea 110: |
Llínea 110: |
| ** Polimíticos, en dos o mes fases de circulacio. | | ** Polimíticos, en dos o mes fases de circulacio. |
| ** Monomícticos, en una fase de circulacio. | | ** Monomícticos, en una fase de circulacio. |
− | ** Meromíctico, de caracteristiques diferents en la superficie i la fondaria, les seues aigües no se mesclen i diferixen en la quimica dels sustratos i la temperatura. | + | ** Meromíctico, de caracteristiques diferents en la superficie i la fondaria, les seues aigües no se mesclen i diferixen en la química dels sustratos i la temperatura. |
| * La '''salinitat''' de les seues aigües (de [[aigua dolça]], salobres, salat, hipersalino i [[salar]]). | | * La '''salinitat''' de les seues aigües (de [[aigua dolça]], salobres, salat, hipersalino i [[salar]]). |
| * El caracter de la seua '''drenage''': | | * El caracter de la seua '''drenage''': |