Llínea 64: |
Llínea 64: |
| === Per represamiento === | | === Per represamiento === |
| * [[Embassament|Embassament natural]], produït per derroque de costeres, congelament en formació de plaques de gel o menuts embassaments construïts per [[castor]]es. | | * [[Embassament|Embassament natural]], produït per derroque de costeres, congelament en formació de plaques de gel o menuts embassaments construïts per [[castor]]es. |
− | * [[Llac artificial]], tambe cridat represa, presa, reservorio, embassament i si es una bassa menor se denomina [[estany]]. Construit per a diversos fins com reservorio agricola, font d'aigua potable, [[presa hidroelectrica]], prenvención de creixcudes, per a facilitar la navegacio, enramada, deports aquatics i generalment pot ser un [[embassament d'usos multiples]]. Eixemplets mes coneguts son la [[Represa d'Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, i la [[Presa de les Tres Goles]] en Chinenca. | + | * [[Llac artificial]], també cridat represa, presa, reservorio, embassament i si es una bassa menor se denomina [[estany]]. Construit per a diversos fins com reservorio agricola, font d'aigua potable, [[presa hidroelectrica]], prenvención de creixcudes, per a facilitar la navegacio, enramada, deports aquatics i generalment pot ser un [[embassament d'usos multiples]]. Eixemplets mes coneguts son la [[Represa d'Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, i la [[Presa de les Tres Goles]] en Chinenca. |
| [[Archiu:Lispach3.jpg|thumb|300px|[[Llac de Lispach]], aiguamoll de [[Vosgos (departament)|Vosgos]] en [[França]].]] | | [[Archiu:Lispach3.jpg|thumb|300px|[[Llac de Lispach]], aiguamoll de [[Vosgos (departament)|Vosgos]] en [[França]].]] |
| | | |
Llínea 77: |
Llínea 77: |
| === Per endorreísmo === | | === Per endorreísmo === |
| El predomini del clima arit en una regio, reduix o elimina l'erosió fluvial permetent que una conca se mantinga tancada i sense mecanismets de drenage cap als oceans. L'aridea determina que l'aporte d'aigua siga menor que l'evaporacio, lo que ocasiona que els llacs retinguen les seues sales. Segons la salinitat poden ser salats, salobres, hipersalinos o secs. | | El predomini del clima arit en una regio, reduix o elimina l'erosió fluvial permetent que una conca se mantinga tancada i sense mecanismets de drenage cap als oceans. L'aridea determina que l'aporte d'aigua siga menor que l'evaporacio, lo que ocasiona que els llacs retinguen les seues sales. Segons la salinitat poden ser salats, salobres, hipersalinos o secs. |
− | * [[Llac salat]] o [[llac endorreico]] a voltes cridat mar interior, produit en una [[conca endorreica]]. Per ej. el [[mar Caspio]] com el major llac del mon, situat tambe en la major conca endorreica. | + | * [[Llac salat]] o [[llac endorreico]] a voltes cridat mar interior, produit en una [[conca endorreica]]. Per ej. el [[mar Caspio]] com el major llac del mon, situat també en la major conca endorreica. |
− | * [[Salina]], bassa salada en les rodalies de mars o tambe interiors. Molt amprats per a l'extraccio de [[sales minerals|sales]]. | + | * [[Salina]], bassa salada en les rodalies de mars o també interiors. Molt amprats per a l'extraccio de [[sales minerals|sales]]. |
| * [[Salar]], llac superficial endorreico normalment sec per l'extrema aridea. Per ej. el [[salar d'Uyuni]] en [[Bolivia]], que es el mes gran del mon. | | * [[Salar]], llac superficial endorreico normalment sec per l'extrema aridea. Per ej. el [[salar d'Uyuni]] en [[Bolivia]], que es el mes gran del mon. |
| [[Archiu:Burger_KriznaJama_02.jpg|thumb|300px|Un dels 22 llacs de Križna jama, [[Eslovènia]].]] | | [[Archiu:Burger_KriznaJama_02.jpg|thumb|300px|Un dels 22 llacs de Križna jama, [[Eslovènia]].]] |
Llínea 123: |
Llínea 123: |
| | | |
| == Deformacio dels llacs == | | == Deformacio dels llacs == |
− | Per atre costat, a mesura que s'obrin certes falles, alguns llacs desapareixen completament. Aixina com els conformà el sol, este tambe pot borrar-los. Els rius arrosseguen solages que conseguixen colmatar i farcir de tarquim els llacs. Ademés, la proliferacio de certes plantes, com el lliri aquatic, els obstruix per complet. Tambe desapareixen per seques, o per obra de l'home, que els drena o seca. | + | Per atre costat, a mesura que s'obrin certes falles, alguns llacs desapareixen completament. Aixina com els conformà el sol, este també pot borrar-los. Els rius arrosseguen solages que conseguixen colmatar i farcir de tarquim els llacs. Ademés, la proliferacio de certes plantes, com el lliri aquatic, els obstruix per complet. Tambe desapareixen per seques, o per obra de l'home, que els drena o seca. |
| | | |
| == Biologia llacustre == | | == Biologia llacustre == |