Llínea 91: |
Llínea 91: |
| Estes ciutats lluitaven entre sí, lo qual fon molt be aprofitat pels espanyols per a conseguir una conquista en relativa facilitat. | | Estes ciutats lluitaven entre sí, lo qual fon molt be aprofitat pels espanyols per a conseguir una conquista en relativa facilitat. |
| | | |
− | No obstant les ciutats miules [[Tayasal]] (capital dels Miula [[Itzá]]), i [[Zacpetén]] (capital dels Miula [[Ko'woj]]), abdos en [[Petén]] no foren conquistades. ([[Ferran Cortes]] intentà moltes voltes conquistar [[Tayasal]] pero desisti en el seu cami a [[Fondaries]], degut a lo be defesa que se trobava). Resisti fins [[1697]], per lo que fon una de les ultimes cultures de [[America]] someses. | + | No obstant les ciutats miules [[Tayasal]] (capital dels Miula [[Itzá]]), i [[Zacpetén]] (capital dels Miula [[Ko'woj]]), abdós en [[Petén]] no foren conquistades. ([[Ferran Cortes]] intentà moltes voltes conquistar [[Tayasal]] pero desisti en el seu cami a [[Fondaries]], degut a lo be defesa que se trobava). Resisti fins [[1697]], per lo que fon una de les ultimes cultures de [[America]] someses. |
| | | |
| | | |
Llínea 219: |
Llínea 219: |
| El [[25 de maig]] de [[1993]], Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes despuix d'este "Autogolpe". | | El [[25 de maig]] de [[1993]], Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes despuix d'este "Autogolpe". |
| | | |
− | El [[6 de juny]] de [[1993]], el Congrés, d'acort en la constitució de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, [[Ramiro de Lleo Carpio]], per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit polític i caria d'una base política, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Cort Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdos cossos. | + | El [[6 de juny]] de [[1993]], el Congrés, d'acort en la constitució de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, [[Ramiro de Lleo Carpio]], per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit polític i caria d'una base política, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Cort Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdós cossos. |
| | | |
| A pesar de la resistencia considerable del Congrés, la pressio presidencial i popular conduí a un acort en novembre de 1993 entre l'administració i el Congrés, intermediat per l'[[Iglésia Catòlica]]. Este paquet de reformes constitucionals fon aprovat pel referendo popular el [[30 de giner]] de [[1994]]. En [[agost]] de 1994, un nou Congrés fon electe per a completar el periodo no vençut. Estava controlat pels partits [[Front Republicà Guatemaltec]] (FRG) encapçalat per l'ex-General Rius Montt, i el centre-derechista [[Partit d'Alvançada Nacional]] (PA). | | A pesar de la resistencia considerable del Congrés, la pressio presidencial i popular conduí a un acort en novembre de 1993 entre l'administració i el Congrés, intermediat per l'[[Iglésia Catòlica]]. Este paquet de reformes constitucionals fon aprovat pel referendo popular el [[30 de giner]] de [[1994]]. En [[agost]] de 1994, un nou Congrés fon electe per a completar el periodo no vençut. Estava controlat pels partits [[Front Republicà Guatemaltec]] (FRG) encapçalat per l'ex-General Rius Montt, i el centre-derechista [[Partit d'Alvançada Nacional]] (PA). |
Llínea 496: |
Llínea 496: |
| | | |
| Guatemala se troba organisada en 8 Regions, 22 departaments i 334 municipis: | | Guatemala se troba organisada en 8 Regions, 22 departaments i 334 municipis: |
− | [[Archiu:Guatemala Departaments.png|thumb|250px|Guatemala reconeix a Belice com estat i manté el seu reclam territorial, qualsevol solució definitiva deu anar-se a consulta popular en cada país. Entre Guatemala i Belice no existix una frontera definida, a la separació entre Petén i Belice els governs d'abdos països varen resoldre denominar-la zona d'adyancencia.]] | + | [[Archiu:Guatemala Departaments.png|thumb|250px|Guatemala reconeix a Belice com estat i manté el seu reclam territorial, qualsevol solució definitiva deu anar-se a consulta popular en cada país. Entre Guatemala i Belice no existix una frontera definida, a la separació entre Petén i Belice els governs d'abdós països varen resoldre denominar-la zona d'adyancencia.]] |
| | | |
| Els [[Departaments de Guatemala]] són: | | Els [[Departaments de Guatemala]] són: |