{{cita|''“Clarejava el dia 23 de març de [[1748]]. Després de copioses pluges, somreïa bella la primavera... Els clercs del Sacre convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant missa. De sobte varen sentir tremolar la terra als seus peus, bambolejar-se les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren les sis i quart del matí. L'iglésia i totes les construccions del castell es venien baix. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les embolicava. A les dos hores, una atra sacsada va completar la destrucció. Va repetir-se l'estrèpit i la polseguera; caïen rodant per la montanya els sellars despuixos dels murs...”''|Teodor Llorent}}
{{cita|''“Clarejava el dia 23 de març de [[1748]]. Després de copioses pluges, somreïa bella la primavera... Els clercs del Sacre convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant missa. De sobte varen sentir tremolar la terra als seus peus, bambolejar-se les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren les sis i quart del matí. L'iglésia i totes les construccions del castell es venien baix. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les embolicava. A les dos hores, una atra sacsada va completar la destrucció. Va repetir-se l'estrèpit i la polseguera; caïen rodant per la montanya els sellars despuixos dels murs...”''|Teodor Llorent}}
−
{{cita|''“En [[Enguera]], [[Vallada]], [[Canals]], [[Sellent]] i el restant de pobles de la Costera, el terratrémol va registrar una gran intensitat, produint desastres, afonant-se cases, esglésies, campanars, desprendiment de penyes....va obrir grans clavills en la terra, arribant a conseguir una llongitut d'una llegua”''|Teodor Llorent}}
+
{{cita|''“En [[Enguera]], [[Vallada]], [[Canals]], [[Sellent]] i el restant de pobles de la Costera, el terratrémol va registrar una gran intensitat, produint desastres, afonant-se cases, iglésies, campanars, desprendiment de penyes....va obrir grans clavills en la terra, arribant a conseguir una llongitut d'una llegua”''|Teodor Llorent}}
En [[Montesa]] va destruir quasi en la seua totalitat al Castell militar (les ruïnes hui de la qual encara s'observen), quedant sepultats entre les seues ruines la gran part dels seus habitants, resultant difunts 18 persones, entre flares i cavallers. Els flares supervivents de la [[Orde de Montesa]], es varen traslladar en [[juliol]] de [[1748]] a [[Valéncia]], a l'iglésia del [[Palau del Temple]], fins que el rei El senyor [[Ferran VI]], Gran Mestre de l'[[Orde de Montesa]], va decretar la construcció d'un nou convent.
En [[Montesa]] va destruir quasi en la seua totalitat al Castell militar (les ruïnes hui de la qual encara s'observen), quedant sepultats entre les seues ruines la gran part dels seus habitants, resultant difunts 18 persones, entre flares i cavallers. Els flares supervivents de la [[Orde de Montesa]], es varen traslladar en [[juliol]] de [[1748]] a [[Valéncia]], a l'iglésia del [[Palau del Temple]], fins que el rei El senyor [[Ferran VI]], Gran Mestre de l'[[Orde de Montesa]], va decretar la construcció d'un nou convent.