26 019
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: − +
sense resum d'edició
En el terratrémol del dia 23 varen seguir oscilacions menys violentes, fins al dia 2 d'abril, data en que el terratrémol de la mateixa força a l'anterior va destruir quasi per complet lo que quedava en la zona.
En el terratrémol del dia 23 varen seguir oscilacions menys violentes, fins al dia 2 d'abril, data en que el terratrémol de la mateixa força a l'anterior va destruir quasi per complet lo que quedava en la zona.
Els efectes devastadors es varen estendre sobre els pobles de les governacions de [[Xàtiva]] i Salvage, segons senyes dels historiadors [[Antoni Cavanilles]], [[Carles Sarthou]] i el croniste [[Teodor Llorent]], a que citem a continuació:
Els efectes devastadors es varen estendre sobre els pobles de les governacions de [[Xàtiva]] i Salvage, segons senyes dels historiadors [[Antoni Cavanilles]], [[Carlos Sarthou Carreres|Carlos Sarthou]] i el croniste [[Teodor Llorente]], a que citem a continuació:
{{cita|''“Clarejava el dia 23 de març de [[1748]]. Després de copioses pluges, somreïa bella la primavera... Els clercs del Sacre convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant missa. De sobte varen sentir tremolar la terra als seus peus, bambolejar-se les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren les sis i quart del matí. L'iglésia i totes les construccions del castell es venien baix. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les embolicava. A les dos hores, una atra sacsada va completar la destrucció. Va repetir-se l'estrèpit i la polseguera; caïen rodant per la montanya els sellars despuixos dels murs...”''|Teodor Llorent}}
{{cita|''“Clarejava el dia 23 de març de [[1748]]. Després de copioses pluges, somreïa bella la primavera... Els clercs del Sacre convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant missa. De sobte varen sentir tremolar la terra als seus peus, bambolejar-se les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren les sis i quart del matí. L'iglésia i totes les construccions del castell es venien baix. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les embolicava. A les dos hores, una atra sacsada va completar la destrucció. Va repetir-se l'estrèpit i la polseguera; caïen rodant per la montanya els sellars despuixos dels murs...”''|Teodor Llorent}}