− | En el [[sigle XIII]], a partir de [[1280]], en el paisage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrantetes occitans del [[sigle XV]], seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors. Durant el [[sigle XVIII]], Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el [[sigle XIX]], per la [[Guerra de l'Independència espanyola]] i l'epidèmia de [[còlera]] de [[1834]]-[[1885]]. Encara que en la segona mitat del segle incrementà la seua població. | + | En el [[sigle XIII]], a partir de [[1280]], en el paisage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrantetes occitans del [[sigle XV]], seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors. Durant el [[sigle XVIII]], Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el [[sigle XIX]], per la [[Guerra de l'Independència espanyola]] i l'epidèmia de [[còlera]] de [[1834]]-[[1885]]. Encara que en la segona mitat del sigle incrementà la seua població. |