Canvis

Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.

Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.

En l'[[Grècia antiga|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

En l'[[Grècia antiga|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el sigle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[sigle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[sigle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] en l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].

En acabant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Iglésia Ortodoxa Grega]].

Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota la Història (les [[Art grec|arts]], la [[Lliteratura grega|lliteratura]], la [[Filosofia grega|filosofia]], la [[Democràcia|política]], la [[Música grega|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració|exploracions]], la [[Cuina grega|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat|deport]]).

Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota l'Història (les [[Art grec|arts]], la [[Lliteratura grega|lliteratura]], la [[Filosofia grega|filosofia]], la [[Democràcia|política]], la [[Música grega|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració|exploracions]], la [[Cuina grega|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat|deport]]).

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==