Canvis

'''Llengua vehicular''' o '''Lingua franca''' és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'[[anglés]], que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot lo [[Terra|món]].

'''Llengua vehicular''' o '''Lingua franca''' és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'[[anglés]], que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot lo [[Terra|món]].

El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com "[[sabir]]"). Posteriorment, varen anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].

El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[sigle XI]] (i també coneguda com "[[sabir]]"). Posteriorment, varen anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].

La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals.  

La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals.