Canvis

[[Archiu:Collage von Wien.jpg|310px|thumbnail|right|Collage de Viena]]

[[Archiu:Collage von Wien.jpg|310px|thumbnail|right|Collage de Viena]]

'''Viena''' (en [[alemà]] ''Wien'' {{IPA|[viːn]}}, en [[francés]] ''Vienne'', en [[rumà]] ''Viena'', en [[chec]] ''Vídeň'', en [[eslovac]] ''Viedeň'', en [[romaní (llengua)|romaní]] ''Vidnya'', en [[hongarés]] ''Bécs'', en [[serbocroat]]: ''[[Beč]]'') és la capital d'[[Àustria]], al mateix temps que un dels seus nou estats federats (''Bundesland Wien'', ''Land Wien''). Està situada a l'est del país, prop de la frontera en [[Eslovàquia]], als màrgens del riu [[Danubi]]. Està rodejada per l'Estat federat de [[Baixa Àustria]]. En una població d'1.712.903 habitants (2010), Viena és la ciutat més gran, centre cultural i polític d'Àustria. L'àrea metropolitana conta en 2,4 millons d'habitants, població similar a la de la ciutat en [[1914]]. La llengua oficial és l'alemà.  

'''Viena''' (en [[alemà]] ''Wien'' {{IPA|[viːn]}}, en [[francés]] ''Vienne'', en [[rumà]] ''Viena'', en [[chec]] ''Vídeň'', en [[eslovac]] ''Viedeň'', en [[romaní (llengua)|romaní]] ''Vidnya'', en [[hongarés]] ''Bécs'', en [[serbocroat]]: ''[[Beč]]'') és la capital d'[[Àustria]], al mateix temps que un dels seus nou estats federats (''Bundesland Wien'', ''Land Wien''). Està situada a l'est del país, prop de la frontera en [[Eslovàquia]], als màrgens del [[riu]] [[Danubi]]. Està rodejada per l'Estat federat de [[Baixa Àustria]]. En una població d'1.712.903 habitants (2010), Viena és la ciutat més gran, centre cultural i polític d'Àustria. L'àrea metropolitana conta en 2,4 millons d'habitants, població similar a la de la ciutat en [[1914]]. La llengua oficial és l'[[alemà]].  

És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre atres l'[[OSCE]], l'[[OPEP]] i diverses agències de les [[Nacions Unides]], aixina com l'[[Agència Internacional de l'Energia Atòmica]]. Cada any, l'1 de [[giner]] s'hi celebra el [[Concert d'Any Nou de Viena]].

És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre atres l'[[OSCE]], l'[[OPEP]] i diverses agències de les [[Nacions Unides]], aixina com l'[[Agència Internacional de l'Energia Atòmica]]. Cada any, l'1 de [[giner]] s'hi celebra el [[Concert d'Any Nou de Viena]].

A part de ser considerada com la ''Ciutat de la Música'',<ref>{{format ref}}http://www.wien.info/en/music-stage-shows/city-of-music</ref> pel seu ric llegat musical, Viena també és coneguda com "La Ciutat dels Somis", ya que va ser la llar de [[Sigmund Freud]],<ref>[[BBC]] Documentary - Vienna - The City of Dreams</ref> [[neuròleg]] considerat el pare del sicoanàlisis i la interpretació dels somis.

A part de ser considerada com la ''Ciutat de la Música'',<ref>{{format ref}}http://www.wien.info/en/music-stage-shows/city-of-music</ref> pel seu ric llegat musical, Viena també és coneguda com "La Ciutat dels Somis", ya que va ser la llar de [[Sigmund Freud]],<ref>[[BBC]] Documentary - Vienna - The City of Dreams</ref> [[neuròleg]] considerat el pare del sicoanàlisis i la interpretació dels somis.

Les arrels de la ciutat es troben en els primers assentaments de [[celtes]] i romans que es transformen en una ciutat medieval i barroca convertint-se en la capital de l'Imperi Austro-Hongarés. És ben conegut per interpretar un paper essencial com a centre de música líder a Europa, a partir de la gran época del classicisme vienés a través de la primera part del [[segle XIX]]. El centre històric de Viena, és ric en conjunts arquitectònics, incloent-hi castells barrocs i jardins, aixina com la ''Ringstraße'' de finals del sigle XIX plena de grans edificis, monuments i parcs.<ref>Unesco World heritage Convention http://whc.unesco.org/en/list/1033</ref>

Les arrels de la ciutat es troben en els primers assentaments de [[celtes]] i romans que es transformen en una ciutat medieval i barroca convertint-se en la capital de l'Imperi Austro-Hongarés. És ben conegut per interpretar un paper essencial com a centre de música líder en [[Europa]], a partir de la gran época del classicisme vienés a través de la primera part del [[sigle XIX]]. El centre històric de Viena, és ric en conjunts arquitectònics, incloent-hi castells barrocs i jardins, aixina com la ''Ringstraße'' de finals del sigle XIX plena de grans edificis, monuments i parcs.<ref>Unesco World heritage Convention http://whc.unesco.org/en/list/1033</ref>

Diferents estudis situen la ciutat de Viena com una de les ciutats en millor qualitat de vida del món: En un estudi de l'any [[2005]] en 127 ciutats del món, The Economist Intelligence Unit la classificà en primer lloc(empatada en Vancouver, Canadà) i en l'enquesta de l'any [[2011]] sobre 140 ciutats Viena va ocupar el segon lloc, darrere de Melbourne).<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/4306936.stm |títul=Vancouver is 'best place to live' |data= 4 octubre 2005 |editorial=BBC}}</ref><ref>{{format ref}}http://www.ottawacitizen.com/Vancouver+drops+from+spot+global+livability+poll/5327169/story.html</ref><ref>{{ref-web|títul=Liveability Ranking Report August 2011|url=http://www.eiu.com/public/topical_report.aspx?campaignid=liveabilityAug2011|editor=Economist Intelligence Unit|consulta=2 decembre 2011}}</ref> Durant tres anys consecutius (2009-2011), el consultori de recursos humans Mercer, la situa en el primer lloc en la seua enquesta anual sobre la "qualitat de vida" duta a terme en centenars de ciutats arreu del món.

Diferents estudis situen la ciutat de Viena com una de les ciutats en millor qualitat de vida del món: En un estudi de l'any [[2005]] en 127 ciutats del món, The Economist Intelligence Unit la classificà en primer lloc(empatada en Vancouver, Canadà) i en l'enquesta de l'any [[2011]] sobre 140 ciutats Viena va ocupar el segon lloc, darrere de Melbourne).<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/4306936.stm |títul=Vancouver is 'best place to live' |data= 4 octubre 2005 |editorial=BBC}}</ref><ref>{{format ref}}http://www.ottawacitizen.com/Vancouver+drops+from+spot+global+livability+poll/5327169/story.html</ref><ref>{{ref-web|títul=Liveability Ranking Report August 2011|url=http://www.eiu.com/public/topical_report.aspx?campaignid=liveabilityAug2011|editor=Economist Intelligence Unit|consulta=2 decembre 2011}}</ref> Durant tres anys consecutius (2009-2011), el consultori de recursos humans Mercer, la situa en el primer lloc en la seua enquesta anual sobre la "qualitat de vida" duta a terme en centenars de ciutats arreu del món.

Cada any des de l'any [[2005]], Viena ha estat el número u mundial de destinació de congressos i convencions internacionals.<ref>{{ref-web|url=http://www.wieninternational.at/en/content/vienna-world%E2%80%99s-number-one-congress-destination-en |títul=Vienna is the world's number one congress destination |editor=wieninternational.at |data= 1 juny 2011 |consulta= 15 octubre 2011}}</ref> la ciutat atrau prop de cinc millons de turistes l'any.<ref>{{ref-web|url=http://www.wien.gv.at/statistik/wirtschaft/tabellen/ankuenfte-laender-zr.html |títul=Tourism Statistics - Arrivals in Vienna by countries of origin |editor=wien.gv.at |data= 11 octubre 2011 |consulta= 15 octubre 2011}}</ref>

Cada any des de l'any [[2005]], Viena ha segut el número u mundial de destinació de congressos i convencions internacionals.<ref>{{ref-web|url=http://www.wieninternational.at/en/content/vienna-world%E2%80%99s-number-one-congress-destination-en |títul=Vienna is the world's number one congress destination |editor=wieninternational.at |data= 1 juny 2011 |consulta= 15 octubre 2011}}</ref> la ciutat atrau prop de cinc millons de turistes l'any.<ref>{{ref-web|url=http://www.wien.gv.at/statistik/wirtschaft/tabellen/ankuenfte-laender-zr.html |títul=Tourism Statistics - Arrivals in Vienna by countries of origin |editor=wien.gv.at |data= 11 octubre 2011 |consulta= 15 octubre 2011}}</ref>

== Referències ==

== Referències ==