Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  17:11 29 ago 2015
m
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre atres l'[[OSCE]], l'[[OPEP]] i diverses agències de les [[Nacions Unides]], aixina com l'[[Agència Internacional de l'Energia Atòmica]]. Cada any, l'1 de [[giner]] s'hi celebra el [[Concert d'Any Nou de Viena]].
 
És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre atres l'[[OSCE]], l'[[OPEP]] i diverses agències de les [[Nacions Unides]], aixina com l'[[Agència Internacional de l'Energia Atòmica]]. Cada any, l'1 de [[giner]] s'hi celebra el [[Concert d'Any Nou de Viena]].
   −
La ciutat té una llarga història, ya que és una de les capitals més antigues d'[[Europa]], cosa que explica el seu important patrimoni artístic. Durant el [[segle XIX]] fon una de les grans capitals musicals del món i a començaments del [[segle XX]] meca de la filosofia i el debat polític d'occident, aixina com un dels principals centres culturals mundials. En l'any [[2001]], el centre de la ciutat va ser designat per la [[UNESCO]] [[Patrimoni de la Humanitat]].<ref>{{ref-web|url=http://whc.unesco.org/pg.cfm?cid=31&id_site=1033 |títul=Historic Centre of Vienna |editor=[[UNESCO]]}}</ref>
+
La ciutat té una llarga història, ya que és una de les capitals més antigues d'[[Europa]], cosa que explica el seu important patrimoni artístic. Durant el [[sigle XIX]] fon una de les grans capitals musicals del món i a començaments del [[sigle XX]] meca de la filosofia i el debat polític d'occident, aixina com un dels principals centres culturals mundials. En l'any [[2001]], el centre de la ciutat va ser designat per la [[UNESCO]] [[Patrimoni de la Humanitat]].<ref>{{ref-web|url=http://whc.unesco.org/pg.cfm?cid=31&id_site=1033 |títul=Historic Centre of Vienna |editor=[[UNESCO]]}}</ref>
    
A part de ser considerada com la ''Ciutat de la Música'',<ref>{{format ref}}http://www.wien.info/en/music-stage-shows/city-of-music</ref> pel seu ric llegat musical, Viena també és coneguda com "La Ciutat dels Somis", ya que va ser la llar de [[Sigmund Freud]],<ref>[[BBC]] Documentary - Vienna - The City of Dreams</ref> [[neuròleg]] considerat el pare del sicoanàlisis i la interpretació dels somis.
 
A part de ser considerada com la ''Ciutat de la Música'',<ref>{{format ref}}http://www.wien.info/en/music-stage-shows/city-of-music</ref> pel seu ric llegat musical, Viena també és coneguda com "La Ciutat dels Somis", ya que va ser la llar de [[Sigmund Freud]],<ref>[[BBC]] Documentary - Vienna - The City of Dreams</ref> [[neuròleg]] considerat el pare del sicoanàlisis i la interpretació dels somis.
   −
Les arrels de la ciutat es troben en els primers assentaments de [[celtes]] i romans que es transformen en una ciutat medieval i barroca convertint-se en la capital de l'Imperi Austro-Hongarés. És ben conegut per interpretar un paper essencial com a centre de música líder a Europa, a partir de la gran época del classicisme vienés a través de la primera part del [[segle XIX]]. El centre històric de Viena, és ric en conjunts arquitectònics, incloent-hi castells barrocs i jardins, aixina com la ''Ringstraße'' de finals del segle XIX plena de grans edificis, monuments i parcs.<ref>Unesco World heritage Convention http://whc.unesco.org/en/list/1033</ref>
+
Les arrels de la ciutat es troben en els primers assentaments de [[celtes]] i romans que es transformen en una ciutat medieval i barroca convertint-se en la capital de l'Imperi Austro-Hongarés. És ben conegut per interpretar un paper essencial com a centre de música líder a Europa, a partir de la gran época del classicisme vienés a través de la primera part del [[segle XIX]]. El centre històric de Viena, és ric en conjunts arquitectònics, incloent-hi castells barrocs i jardins, aixina com la ''Ringstraße'' de finals del sigle XIX plena de grans edificis, monuments i parcs.<ref>Unesco World heritage Convention http://whc.unesco.org/en/list/1033</ref>
    
Diferents estudis situen la ciutat de Viena com una de les ciutats en millor qualitat de vida del món: En un estudi de l'any [[2005]] en 127 ciutats del món, The Economist Intelligence Unit la classificà en primer lloc(empatada en Vancouver, Canadà) i en l'enquesta de l'any [[2011]] sobre 140 ciutats Viena va ocupar el segon lloc, darrere de Melbourne).<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/4306936.stm |títul=Vancouver is 'best place to live' |data= 4 octubre 2005 |editorial=BBC}}</ref><ref>{{format ref}}http://www.ottawacitizen.com/Vancouver+drops+from+spot+global+livability+poll/5327169/story.html</ref><ref>{{ref-web|títul=Liveability Ranking Report August 2011|url=http://www.eiu.com/public/topical_report.aspx?campaignid=liveabilityAug2011|editor=Economist Intelligence Unit|consulta=2 decembre 2011}}</ref> Durant tres anys consecutius (2009-2011), el consultori de recursos humans Mercer, la situa en el primer lloc en la seua enquesta anual sobre la "qualitat de vida" duta a terme en centenars de ciutats arreu del món.
 
Diferents estudis situen la ciutat de Viena com una de les ciutats en millor qualitat de vida del món: En un estudi de l'any [[2005]] en 127 ciutats del món, The Economist Intelligence Unit la classificà en primer lloc(empatada en Vancouver, Canadà) i en l'enquesta de l'any [[2011]] sobre 140 ciutats Viena va ocupar el segon lloc, darrere de Melbourne).<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/4306936.stm |títul=Vancouver is 'best place to live' |data= 4 octubre 2005 |editorial=BBC}}</ref><ref>{{format ref}}http://www.ottawacitizen.com/Vancouver+drops+from+spot+global+livability+poll/5327169/story.html</ref><ref>{{ref-web|títul=Liveability Ranking Report August 2011|url=http://www.eiu.com/public/topical_report.aspx?campaignid=liveabilityAug2011|editor=Economist Intelligence Unit|consulta=2 decembre 2011}}</ref> Durant tres anys consecutius (2009-2011), el consultori de recursos humans Mercer, la situa en el primer lloc en la seua enquesta anual sobre la "qualitat de vida" duta a terme en centenars de ciutats arreu del món.
126 643

edicions

Menú de navegació