− | L'[[estructuralisme]] afirma que un grup de paraules en una única funció és un [[sintagma]] i estudia com es relacionen entre si els sintagmes per formar una frase o be com s'estructura internament el sintagma, donant aixina peu a les [[relacions sintagmàtiques]] i a les [[relacions paradigmàtiques]], respectivament. Les paraules no s'afegixen les unes a les atres llinealment sense més, sino que responen a una estructura o jerarquia oracional,<ref>Tusón, Jesús, ''Introducció a la llingüística'', Columna, 1994</ref> que indica quins llocs pot tindre una frase (en funció del verp que siga el núcleu i els complements que admeta). L'[[anàlisis sintàctica]] pretén posar en evidència esta jerarquia. Cada sintagma s'organisa al voltant d'una paraula, que és el seu núcleu i d'esta manera la sintaxis es relaciona en la morfologia | + | L'[[estructuralisme]] afirma que un grup de paraules en una única funció és un [[sintagma]] i estudia com es relacionen entre si els sintagmes per formar una frase o be com s'estructura internament el sintagma, donant aixina peu a les [[relacions sintagmàtiques]] i a les [[relacions paradigmàtiques]], respectivament. |
| + | Les paraules no s'afegixen les unes a les atres llinealment sense més, sino que responen a una estructura o jerarquia oracional,<ref>Tusón, Jesús, ''Introducció a la llingüística'', Columna, 1994</ref> que indica quins llocs pot tindre una frase (en funció del verp que siga el núcleu i els complements que admeta). L'[[anàlisis sintàctica]] pretén posar en evidència esta jerarquia. Cada sintagma s'organisa al voltant d'una paraula, que és el seu núcleu i d'esta manera la sintaxis es relaciona en la morfologia |