No existix una gramàtica tradicional que s'autoanomeni aixina, sino que inclou tota la reflexió llingüística des de temps antics (en especial en [[Grècia]]) fins al positivisme del [[segle XIX]]. Esta corrent de pensament atribuïa a la sintaxis un paper clau en la gramàtica, el més important era trobar la [[funció sintàctica]] que exercien determinats mots en una frase, per explicar quines oracions estaven ben formades i quines no, en quin cas calia posar en les llengües en declinacions i quin era el significat de determinades agrupacions. La necessitat de la sintaxis es justificava perqué en idiomes en varietat d'ordre, el paper de cada paraula podia resultar ambigu i canviar el sentit d'un mensage segons la colocació dels elements.
+
No existix una gramàtica tradicional que s'autoanomeni aixina, sino que inclou tota la reflexió llingüística des de temps antics (en especial en [[Grècia]]) fins al positivisme del [[sigle XIX]].
+
+
Esta corrent de pensament atribuïa a la sintaxis un paper clau en la gramàtica, el més important era trobar la [[funció sintàctica]] que exercien determinats mots en una frase, per explicar quines oracions estaven ben formades i quines no, en quin cas calia posar en les llengües en declinacions i quin era el significat de determinades agrupacions. La necessitat de la sintaxis es justificava perqué en idiomes en varietat d'ordre, el paper de cada paraula podia resultar ambigu i canviar el sentit d'un mensage segons la colocació dels elements.