Llínea 20: |
Llínea 20: |
| == Inicis (1912-1926) == | | == Inicis (1912-1926) == |
| [[Archiu:Naval Jack of the Republic of China.svg|thumb|El disseny de la bandera ''[[Emblema de la República de Chinenca|Cel Blau en un Sol Blanc]]'' va ser realisat per [[Lu Hao-tung]] en 1895 i és usada com la bandera del Partit Kuomintang de Taiwan (KMT).]] | | [[Archiu:Naval Jack of the Republic of China.svg|thumb|El disseny de la bandera ''[[Emblema de la República de Chinenca|Cel Blau en un Sol Blanc]]'' va ser realisat per [[Lu Hao-tung]] en 1895 i és usada com la bandera del Partit Kuomintang de Taiwan (KMT).]] |
− | El KMT va ser fundat en la província de [[província de Cantón|Cantón]] en agost de 1912, per la unió de varis grups revolucionaris, com el moderat Tongmenghui. Els seus fundadors varen ser [[Sun Yat-sen]] (el seu primer líder) i [[Song Jiaoren]]. Inicialment, era un partit democràtic nacionaliste socialiste moderat, que va guanyar per majoria les eleccions parlamentàries d'eixe mateix més. | + | El KMT va ser fundat en la província de [[província de Cantón|Cantón]] en [[agost]] de [[1912]], per l'unió de varis grups revolucionaris, com el moderat Tongmenghui. Els seus fundadors varen ser [[Sun Yat-sen]] (el seu primer líder) i [[Song Jiaoren]]. Inicialment, era un partit democràtic nacionaliste socialiste moderat, que va guanyar per majoria les eleccions parlamentàries d'eixe mateix més. |
| | | |
− | En 1913, el president chinenc [[Yuan Shikai]], que havia aplegat a president com a conseqüència del pacte per a que l'emperador abdicara, i el govern del qual era cada volta més autocràtic, va illegalisar el partit, expulsant-ho del govern i el parlament, i va fer assessinar a Song. | + | En [[1913]], el president chinenc [[Yuan Shikai]], que havia aplegat a president com a conseqüència del pacte per a que l'emperador abdicara, i el govern del qual era cada volta més autocràtic, va illegalisar el partit, expulsant-ho del govern i el parlament, i va fer assessinar a Song. |
| | | |
− | El KMT va establir en 1918, despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] un govern revolucionari opositor en [[Cantón (China)|Cantón]] (sur de China). En la seua busca de reconeiximent internacional, va aplegar a enviar una delegació a la conferència que va donar lloc al [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], pero solament va obtindre el respal de la [[URSS]]. | + | El KMT va establir en [[1918]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] un govern revolucionari opositor en [[Cantón (China)|Cantón]] (sur de China). En la seua busca de reconeiximent internacional, va aplegar a enviar una delegació a la conferència que va donar lloc al [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], pero solament va obtindre el respal de l'[[URSS]]. |
| | | |
− | En el seu primer congrés nacional (1924) es varen admetre delegats de molts grups aliens al Kuomintang, inclosos representants del [[Partit Comuniste de China]]. En ell es varen assumir les idees de Sun de que la reconstrucció nacional de China devia començar en un govern militar, seguida del govern del KMT, per a aplegar finalment a la [[sobirania popular]]. Ademés, es varen adoptar com a ideologia bàsica els cridats "tres principis del poble" (''三民主义'' en chinenc simplificat, ''三民主義'' en chinenc tradicional i Sān Mín Zhǔyì en pinyin): [[nacionalisme chinenc|nacionalisme]], democràcia, i benestar del poble. | + | En el seu primer congrés nacional ([[1924]]) es varen admetre delegats de molts grups aliens al Kuomintang, inclosos representants del [[Partit Comuniste de China]]. En ell es varen assumir les idees de Sun de que la reconstrucció nacional de China devia començar en un govern militar, seguida del govern del KMT, per a aplegar finalment a la [[sobirania popular]]. Ademés, es varen adoptar com a ideologia bàsica els cridats "tres principis del poble" (''三民主义'' en chinenc simplificat, ''三民主義'' en chinenc tradicional i Sān Mín Zhǔyì en pinyin): [[nacionalisme chinenc|nacionalisme]], democràcia, i benestar del poble. |
| | | |
− | El poder dels comunistes en el KMT es va incrementar enormement. Agents de la [[Komintern]] com [[Mijaíl Borodin]] i V. K. Blücher, varen ajudar a reorganisar i consolidar el partit, segons l'ideari del [[Partit Comuniste de la Unió Soviètica]]. Aixina, el KMT va adoptar una estructura [[lenin]]ista que continuaria fins als anys 90. Ademés, el Komintern va ordenar al Partit Comuniste Chinenc recolzar al Kuomintang, animant als seus membres a pertanyer a abdós partits, en la finalitat de formar un front unit. Els consellers soviètics varen ajudar també a formar un institut polític per a formar experts en propaganda i movilisació de les masses. | + | El poder dels comunistes en el KMT es va incrementar enormement. Agents de la [[Komintern]] com [[Mijaíl Borodin]] i V. K. Blücher, varen ajudar a reorganisar i consolidar el partit, segons l'ideari del [[Partit Comuniste de l'Unió Soviètica]]. Aixina, el KMT va adoptar una estructura [[Lenin|leninista que continuaria fins als anys 90. Ademés, el Komintern va ordenar al Partit Comuniste Chinenc recolzar al Kuomintang, animant als seus membres a pertanyer a abdós partits, en la finalitat de formar un front unit. Els consellers soviètics varen ajudar també a formar un institut polític per a formar experts en propaganda i movilisació de les masses. |
| | | |
| == Durant la guerra civil (1926-1949) == | | == Durant la guerra civil (1926-1949) == |