Canvis

La festa de [[Moros i Cristians]] és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arrelament i tradició en tot el regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriquint-se al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. En tot i això, és el seu component teatral i representatiu de l'història lo que la fa única en el seu gènero.  

La festa de [[Moros i Cristians]] és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arrelament i tradició en tot el regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriquint-se al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. En tot i això, és el seu component teatral i representatiu de l'història lo que la fa única en el seu gènero.  

L'invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migeval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del [[segle XV]]. El recort de les heroïcitats i llegendes bèliques contra els sarraïns i la posterior ona de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa; com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristiana front a l'impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del segles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.

L'invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migeval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del [[segle XV]]. El recort de les heroïcitats i llegendes bèliques contra els sarraïns i la posterior ona de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa; com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristiana front a l'impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del sigles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.

=== Semana Santa ===

=== Semana Santa ===

{{AP|Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}

{{AP|Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}

[[Image:paellavalenciana.jpg|thumb|right|200px|<center>[[Paella valenciana]].</center>]]

[[Image:paellavalenciana.jpg|thumb|right|200px|<center>[[Paella valenciana]].</center>]]

La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en la Comunitat Valenciana. Ingredients habituals són l'[[arròs]], verdura, peixcat, fiambre, especialment les anguiles de l'[[Albufera]] ([[all i pebre]]), i marisc. El plat més conegut és la Paella, exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i Iberoamèrica. No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estan acostumats i mengen més de lo degut. Olles i bollits com a plats únics son molt importants en la alimentació. Allò és degut a que sols la ciutat es troba junt al mar, el interior estigué durant segles cobert d'horta, la població era majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda.

La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en la Comunitat Valenciana. Ingredients habituals són l'[[arròs]], verdura, peixcat, fiambre, especialment les anguiles de l'[[Albufera]] ([[all i pebre]]), i marisc. El plat més conegut és la Paella, exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i Iberoamèrica. No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estan acostumats i mengen més de lo degut. Olles i bollits com a plats únics son molt importants en la alimentació. Allò és degut a que sols la ciutat es troba junt al mar, el interior estigué durant sigles cobert d'horta, la població era majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda.

=== Arrossos ===

=== Arrossos ===