Canvis

En el dàtil, ademés d’importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d’un elevat contingut de [[sucre|sucres]], quan el fruït està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com quantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunis]], [[Israel]], [[Persia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sahara]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].  

En el dàtil, ademés d’importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d’un elevat contingut de [[sucre|sucres]], quan el fruït està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com quantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunis]], [[Israel]], [[Persia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sahara]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].  

En [[Comunitat Valenciana|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[palmera|palmerals]] a on es produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.

En [[Comunitat Valenciana|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)|palmerals]] a on es produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.

Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Iraq]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en el [[Corà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Alà en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament phoenix dactylifera, pertany a la família de les palmacees; alcança alçaries fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.  

Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Iraq]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en el [[Corà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Alà en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament phoenix dactylifera, pertany a la família de les palmacees; alcança alçaries fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.