Canvis

[[Image:Torres de Serranos 1891.JPG|250px|thumb|right| ]]

[[Image:Torres de Serranos 1891.JPG|250px|thumb|right| ]]

[[Image:Torresserranos1910de6.jpg|250px|thumb|right| ]]

[[Image:Torresserranos1910de6.jpg|250px|thumb|right| ]]

El '''pont de Serrans''' o '''pont de fusta''' és un dels històrics ponts de la ciutat de [[Valéncia]].

El '''pont de Serrans''' és un dels històrics ponts de la ciutat de [[Valéncia]].

El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont) i en época cristiana de [[Torres de Serrans|Roters o Serrans]].

El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont) i en época cristiana de [[Torres de Serrans|Roters o Serrans]].

[[Abd al-Aziz]], primer rei de Valéncia, va manar construir el pont en pedra. De la data exacta no hi ha constància, pero les referències indiquen que fon entre els anys [[1021]] i [[1061]], puix estos anys comprenen el seu regnat.

[[Abd al-Aziz]], primer rei de Valéncia, va manar construir el pont en pedra. De la data exacta no hi ha constància, pero les referències indiquen que fon entre els anys [[1021]] i [[1061]], puix estos anys comprenen el seu regnat.

En la marge nort del riu, on es troba actualment la  parròquia de Santa Mònica, tenia el pont dos torres en barbacana per a defendre-ho. El pont, de gran amplitut, tenia tendes a lo llarc del seu recorregut.

En la marge nort del riu, a on es troba actualment la  parròquia de Santa Mònica, tenia el pont dos torres en barbacana per a defendre-ho. El pont, de gran amplitut, tenia tendes a lo llarc del seu recorregut.

Per ell s'eixia al raval d' Al-Kudia.

Per ell s'eixia al raval d' Al-Kudia.

En els temps de la conquista, només dos ponts servien per a creuar el [[riu]], el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].

En els temps de la conquista, només dos ponts servien per a creuar el [[riu]], el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].

El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es van establir en els seus voltants, actualment és, despuix del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de [[Valéncia]]. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].   

El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es varen establir en els seus voltants, actualment és, despuix del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de [[Valéncia]]. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].   

Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del [[Túria]], pero fon la catastròfica del setembre de [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les [[Torres dels Serrans]] quan complien la seua funció com a presons municipals.

Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del [[Túria]], pero fon la catastròfica del setembre de [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les [[Torres dels Serrans]] quan complien la seua funció com a presons municipals.

Una de les referències més antigues de l'época cristiana la tenim gràcies a un bando de 16 d'octubre de [[1321]] i una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei [[Jaume II]] parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.

Una de les referències més antigues de l'época cristiana la tenim gràcies a un bando de 16 d'octubre de [[1321]] i una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei [[Jaume II]] parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.

Les grans avingudes de [[1406]] i [[1427]] se van portar quatre dels seus arcs; pero la pijor fon la de [[1517]], que ho va arrasar totalment, per lo qual cosa es va decidir la construcció de l'actual. Teixidor mos oferix una inscripció llatina, colocada en les seues antigues baranes, davall del casalici de la Cruz, traduïda, aixina Deya:  

Les grans avingudes de [[1406]] i [[1427]] se van portar quatre dels seus arcs; pero la pijor fon la de [[1517]], que ho va arrasar totalment, per lo que es va decidir la construcció de l'actual. Teixidor nos oferix una inscripció llatina, colocada en les seues antigues baranes, davall del casalici de la Cruz, traduïda, aixina Deya:  

{{cita|“Havent destruït una gran i quasi increible inundació del Túria, l'antic pont, van cuidar d'alçar este des dels seus fonaments, Olfo de Proxida, obrer eclesiàstic, Galcerán Carroz i Pardo, obrer militar, i Miguel Ros, obrer dels ciutadans, procuradors de l'Obra de Murs, aprovant-ho Gaspar Felipe Cruilles, Francisco Gil, Miguel Angel Bou, Guillermo March, Bartolomé Tasa, i Miguel Berenguer, jurats de la Ciutat. Any de la salvació dels hòmens 1518”.}}

{{cita|“Havent destruït una gran i quasi increible inundació del Túria, l'antic pont, van cuidar d'alçar este des dels seus fonaments, Olfo de Proxida, obrer eclesiàstic, Galcerán Carroz i Pardo, obrer militar, i Miguel Ros, obrer dels ciutadans, procuradors de l'Obra de Murs, aprovant-ho Gaspar Felipe Cruilles, Francisco Gil, Miguel Angel Bou, Guillermo March, Bartolomé Tasa, i Miguel Berenguer, jurats de la Ciutat. Any de la salvació dels hòmens 1518”.}}

El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].  

El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].  

Després ha resistit a moltes mes riuades al ritme de dos o tres cada sigle fins l'última del [[sigle XX]] que va propiciar la construcció del nou llit del Túria creuant l'horta sur de [[Valéncia]].   

Després ha resistit a moltes més riuades al ritme de dos o tres cada sigle fins l'última del [[sigle XX]] que va propiciar la construcció del nou llit del Túria creuant l'horta sur de [[Valéncia]].   

[[Image:Serrans.jpg|right|350px|thumb|<center>Torres dels Serrans</center>]]

[[Image:Serrans.jpg|right|350px|thumb|<center>Torres dels Serrans</center>]]

El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i antepits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine van den Wijngaerde alçara de la ciutat en [[1563]], a penes cinquanta anys despuix de la seua construcció.  

El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i antepits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine van den Wijngaerde alçara de la ciutat en [[1563]], a penes cinquanta anys despuix de la seua construcció.  

Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es van construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.  

Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es varen construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.  

En la seua entrada per les Torres dels Serrans, a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.

En la seua entrada per les [[Torres dels Serrans]], a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.

==Casalicis==

==Casalicis==

L'atre casalici fon colocat en [[1670]], representant Sant Pere Nolasco i quatre chicotetes figures de: [[Sant Pere Pasqual]], fra Gilabert Jofré, a la reina senyora Teresa Gil de Vidauré, i en el centre a la Mare de Deu de la Mercé. L'obra fon a càrrec de Pere Leonart Esteve (pedrapiquer).

L'atre casalici fon colocat en [[1670]], representant Sant Pere Nolasco i quatre chicotetes figures de: [[Sant Pere Pasqual]], fra Gilabert Jofré, a la reina senyora Teresa Gil de Vidauré, i en el centre a la Mare de Deu de la Mercé. L'obra fon a càrrec de Pere Leonart Esteve (pedrapiquer).

Les imàgens foren destruïdes i tirades al riu en [[1809]], ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la [[Guerra de la Independència]] i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat van optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.  

Les imàgens foren destruïdes i tirades al riu en [[1809]], ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la [[Guerra de la Independència]] i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat varen optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.  

==Llegendes==

==Llegendes==

Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…

Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…

Tal teoria, fon seguida despuix de bona fe per Nicolás Antonio, el P. Rodríguez, Ximeno, Mayans, Sals…, té el seu orige en la Crònica de Gaspar Escolano, qui relatava els llaments del filòsof Pedro Juan Núñez, a qui tanta llum van donar les inscripcions llatines per a dessifrar passages foscs de l'història de Valéncia, per haver decidit els regidors de la ciutat soterrar totes estes restes de paganisme per consell del sabi teòlec valencià Juan Celaya.

Tal teoria, fon seguida despuix de bona fe per Nicolás Antonio, el P. Rodríguez, Ximeno, Mayans, Sals…, té el seu orige en la Crònica de Gaspar Escolano, qui relatava els llaments del filòsof Pedro Juan Núñez, a qui tanta llum van donar les inscripcions llatines per a dessifrar passages foscs de l'història de Valéncia, per haver decidit els regidors de la ciutat soterrar totes estos restos de paganisme per consell del sabi teòlec valencià Juan Celaya.

  {{cita|“…el mestre Juan Salaya, veeent fer als curiosos tanta estimació d'eixes Pedres Romanes se li va antoixar, que tornava per aquell camí a carantonyer la Gentilitat, i l'adorar Estàtues i Deus de pedra, i per a llevar-les, que no serviren d'estropici, va requerir als Regidors de la Ciutat que les manaren arreplegar; i puix Obrien les rases per als fonaments del Pont de Serrans les soterraren en elles”(Escolano).}}

  {{cita|“…el mestre Juan Salaya, veeent fer als curiosos tanta estimació d'eixes Pedres Romanes se li va antoixar, que tornava per aquell camí a carantonyer la Gentilitat, i l'adorar Estàtues i Deus de pedra, i per a llevar-les, que no serviren d'estropici, va requerir als Regidors de la Ciutat que les manaren arreplegar; i puix Obrien les rases per als fonaments del Pont de Serrans les soterraren en elles”(Escolano).}}

==Floró en Mislata ==

==Floró en Mislata ==

Situat en la divisòria dels térmens de Mislata i la ciutat de [[Valéncia]], dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i [[Lo Rat Penat]], es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Torres de Quart|Porta de Quart]] o per la [[Torres de Serrans|Porta de Serrans]] i davall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un atre apòcrif.

Situat en la divisòria dels térmens de [[Mislata]] i la ciutat de [[Valéncia]], dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i [[Lo Rat Penat]], es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Torres de Quart|Porta de Quart]] o per la [[Torres de Serrans|Porta de Serrans]] i davall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al [[riu Túria]], completat per un atre apòcrif.

{{cita| “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.}}

{{cita| “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.}}