Canvis

En els temps de la conquista, només dos ponts servien per a creuar el [[riu]], el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].

En els temps de la conquista, només dos ponts servien per a creuar el [[riu]], el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].

El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es van establir en els seus voltants, actualment és, després del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de [[Valéncia]]. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].   

El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es van establir en els seus voltants, actualment és, despuix del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de [[Valéncia]]. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].   

Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del [[Túria]], pero fon la catastròfica del setembre de [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les [[Torres dels Serrans]] quan complien la seua funció com a presons municipals.

Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del [[Túria]], pero fon la catastròfica del setembre de [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les [[Torres dels Serrans]] quan complien la seua funció com a presons municipals.

==Arquitectura actual pont==

==Arquitectura actual pont==

El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i antepits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine van den Wijngaerde alçara de la ciutat en [[1563]], a penes cinquanta anys després de la seua construcció.  

El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i antepits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine van den Wijngaerde alçara de la ciutat en [[1563]], a penes cinquanta anys despuix de la seua construcció.  

Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es van construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.  

Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es van construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.  

Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…

Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…

Tal teoria, fon seguida després de bona fe per Nicolás Antonio, el P. Rodríguez, Ximeno, Mayans, Sals…, té el seu orige en la Crònica de Gaspar Escolano, qui relatava els llaments del filòsof Pedro Juan Núñez, a qui tanta llum van donar les inscripcions llatines per a dessifrar passages foscs de l'història de Valéncia, per haver decidit els regidors de la ciutat soterrar totes estes restes de paganisme per consell del sabi teòlec valencià Juan Celaya.

Tal teoria, fon seguida despuix de bona fe per Nicolás Antonio, el P. Rodríguez, Ximeno, Mayans, Sals…, té el seu orige en la Crònica de Gaspar Escolano, qui relatava els llaments del filòsof Pedro Juan Núñez, a qui tanta llum van donar les inscripcions llatines per a dessifrar passages foscs de l'història de Valéncia, per haver decidit els regidors de la ciutat soterrar totes estes restes de paganisme per consell del sabi teòlec valencià Juan Celaya.

  {{cita|“…el mestre Juan Salaya, veeent fer als curiosos tanta estimació d'eixes Pedres Romanes se li va antoixar, que tornava per aquell camí a carantonyer la Gentilitat, i l'adorar Estàtues i Deus de pedra, i per a llevar-les, que no serviren d'estropici, va requerir als Regidors de la Ciutat que les manaren arreplegar; i puix Obrien les rases per als fonaments del Pont de Serrans les soterraren en elles”(Escolano).}}

  {{cita|“…el mestre Juan Salaya, veeent fer als curiosos tanta estimació d'eixes Pedres Romanes se li va antoixar, que tornava per aquell camí a carantonyer la Gentilitat, i l'adorar Estàtues i Deus de pedra, i per a llevar-les, que no serviren d'estropici, va requerir als Regidors de la Ciutat que les manaren arreplegar; i puix Obrien les rases per als fonaments del Pont de Serrans les soterraren en elles”(Escolano).}}

==Miradors==

==Miradors==

L'actual reconstrucció dels miradors en forma de triàngul que arrematen els pilars està basada en un gravat del dibuixant Wyngaerde realisat en [[1563]], un quart de sigle després de la construcció del pont.  

L'actual reconstrucció dels miradors en forma de triàngul que arrematen els pilars està basada en un gravat del dibuixant Wyngaerde realisat en [[1563]], un quart de sigle despuix de la construcció del pont.  

Els miradors desapareixen com a tals en gravats posteriors com el de Guesdon (1852).  

Els miradors desapareixen com a tals en gravats posteriors com el de Guesdon (1852).