Llínea 8: |
Llínea 8: |
| ==Les operacions en el costat alemà== | | ==Les operacions en el costat alemà== |
| Per al General de la Luftwaffe Werner Kreipe -qui prestà servicis en [[França]] en l'unitat de bombarders KG2 en [[1939]] i des de [[juny]] de 1940 fon Cap d'Operacions de la 3ra Luftflotte- la data d'inici de la Batalla d'Anglaterra es el [[28 de maig]] de 1940. Per a atres autors és el [[10 de maig]] de1940. | | Per al General de la Luftwaffe Werner Kreipe -qui prestà servicis en [[França]] en l'unitat de bombarders KG2 en [[1939]] i des de [[juny]] de 1940 fon Cap d'Operacions de la 3ra Luftflotte- la data d'inici de la Batalla d'Anglaterra es el [[28 de maig]] de 1940. Per a atres autors és el [[10 de maig]] de1940. |
| + | |
| Quan les forces franceses i aliades estaven practicament vençudes, la 3ra Ala del Grup de Bombarders Nº 2, tingue la missió d'efectuar atacs contra les forces delmades a tot lo ample del camp francés. El [[27de maig]], ya no hague oposició i el comandant rebe l'orde d'atacar a les Forces Expedicionaries Britaniques (FEB) en [[Dunkerque]]. Al dia següent [[8 de maig]], l'enemic era la Royal Air Force (RAF), que en eixe moment estava protegint l'evacuació dels voltats anglesos en les plages de Dunquerke. | | Quan les forces franceses i aliades estaven practicament vençudes, la 3ra Ala del Grup de Bombarders Nº 2, tingue la missió d'efectuar atacs contra les forces delmades a tot lo ample del camp francés. El [[27de maig]], ya no hague oposició i el comandant rebe l'orde d'atacar a les Forces Expedicionaries Britaniques (FEB) en [[Dunkerque]]. Al dia següent [[8 de maig]], l'enemic era la Royal Air Force (RAF), que en eixe moment estava protegint l'evacuació dels voltats anglesos en les plages de Dunquerke. |
| | | |
| ====Atac a les FEB en Dunkerque==== | | ====Atac a les FEB en Dunkerque==== |
− | Els 27 avions [[Dornier Do 17]] sobrevolaren Dunkerque enjorn en el matí i veren el caos que havia en la [[plaja]]. Pero abans d'iniciar l'atac, apareixqueren els primers [[Supermarine Spitfire]] que els aviadors alemans tingueren oportunitat de vore. Els Dornier degueren retirar-se en vista de l'oposició, abortant la missió de bombardeig. Com resultat de l'atac se pergué un [[avió]] i dos més resultaren averiats. Immediatament despuix de l'aterrisage se'ls ordenà dirigir-se a Nieuport, esta volta en protecció de caça. Despuix de completada la missió, les baixes foren 11 d'un total de 27 aparats. Per primera volta des de l'invasió de [[Polonia]], la [[Luftwaffe]] trobava seria oposició en l'aire. | + | Els 27 avions [[Dornier Do 17]] sobrevolaren Dunkerque enjorn en el matí i veren el caos que havia en la [[plaja]]. Pero abans d'iniciar l'atac, apareixqueren els primers [[Supermarine Spitfire]] que els aviadors alemans tingueren oportunitat de vore. Els Dornier degueren retirar-se en vista de l'oposició, abortant la missió de bombardeig. |
| + | |
| + | Com resultat de l'atac se pergué un [[avió]] i dos més resultaren averiats. Immediatament despuix de l'aterrisage se'ls ordenà dirigir-se a Nieuport, esta volta en protecció de caça. Despuix de completada la missió, les baixes foren 11 d'un total de 27 aparats. Per primera volta des de l'invasió de [[Polonia]], la [[Luftwaffe]] trobava seria oposició en l'aire. |
| | | |
| ====Armistici en França==== | | ====Armistici en França==== |
Llínea 18: |
Llínea 21: |
| ====Reorganisar les unitats==== | | ====Reorganisar les unitats==== |
| Les forces de la [[Luftwaffe]] estaven compostes per 1300 [[Messerschmitt Bf 109]], dos grups de 180 caça-bombarders [[Messerschmitt Me 110]],deu grups de 1350 bimotores [[Heinkel He 111]], [[Junkers Ju 88]] i [[Dornier Do 17]]. La moral dels pilots era molt alta i el destrificament el millor. | | Les forces de la [[Luftwaffe]] estaven compostes per 1300 [[Messerschmitt Bf 109]], dos grups de 180 caça-bombarders [[Messerschmitt Me 110]],deu grups de 1350 bimotores [[Heinkel He 111]], [[Junkers Ju 88]] i [[Dornier Do 17]]. La moral dels pilots era molt alta i el destrificament el millor. |
| + | |
| La Luftwaffe organisà dos flotes aerees, la 2da Luftflotte al comandament del Mariscal Kesselring, en base en [[Brusseles]] i la 3raLuftflotte al mane del Mariscal Sperrle en [[Paris]]. Abdos depenien directamentdel Cap Suprem de la Luftwaffe, el recién ascendit, Mariscal el Reich, Herman Goering. Més tart posarien en operació la 5ta Luftflotte que operaria des de [[Noruega]] i [[Dinamarca]], al comandament del General Hans-Jurgen Stumpff. | | La Luftwaffe organisà dos flotes aerees, la 2da Luftflotte al comandament del Mariscal Kesselring, en base en [[Brusseles]] i la 3raLuftflotte al mane del Mariscal Sperrle en [[Paris]]. Abdos depenien directamentdel Cap Suprem de la Luftwaffe, el recién ascendit, Mariscal el Reich, Herman Goering. Més tart posarien en operació la 5ta Luftflotte que operaria des de [[Noruega]] i [[Dinamarca]], al comandament del General Hans-Jurgen Stumpff. |
| | | |
| ====Orde de preparar l'invasio==== | | ====Orde de preparar l'invasio==== |
| El [[2 de juliol]] de 1940, aplegà l'orde de preparar-se per a la possible invasió d'[[Anglaterra]]. Les órdenes eren simples: | | El [[2 de juliol]] de 1940, aplegà l'orde de preparar-se per a la possible invasió d'[[Anglaterra]]. Les órdenes eren simples: |
| + | |
| # Eliminar la navegació de mercants pel [[Canal Angles]], en cooperació en les forces navals, sembrant mines, atacant ports i destruint combois. | | # Eliminar la navegació de mercants pel [[Canal Angles]], en cooperació en les forces navals, sembrant mines, atacant ports i destruint combois. |
| + | |
| # Destruir a la RAF. | | # Destruir a la RAF. |
| | | |
Llínea 32: |
Llínea 38: |
| | | |
| ====Guerra entre cavallers==== | | ====Guerra entre cavallers==== |
− | Era clar que la Marina no estava preparada per a iniciar una invasió en gran escala, pero al menys la moral de la [[Luftwaffe]] era elevada i l'òptim entrenament donava els seus fruts. La lluita era encarniçada, pero se mantenien els còdics de cavallerositat en l'aire. Com eixemple està el cas del comandant d'esquadrella angles [[Douglas Bader]], que havia perdut les seues do cames, pero que en ortopediques d'[[alumini]] se reincorporà al servici. Bader fon derribat en [[St. Omer]] i les seues cames artificials quedaren inservibles. Rebe un homenage dels aviadors alemans, quins solicitaren que els foren enviades unes cames ortopediques de reemplaç. Elles aterrisaren en paracaigudes, despuix d'un bombardeig per la RAF del camp aereu de St. Omer. | + | Era clar que la Marina no estava preparada per a iniciar una invasió en gran escala, pero al menys la moral de la [[Luftwaffe]] era elevada i l'òptim entrenament donava els seus fruts. La lluita era encarniçada, pero se mantenien els còdics de cavallerositat en l'aire. Com eixemple està el cas del comandant d'esquadrella angles [[Douglas Bader]], que havia perdut les seues do cames, pero que en ortopediques d'[[alumini]] se reincorporà al servici. |
| + | |
| + | Bader fon derribat en [[St. Omer]] i les seues cames artificials quedaren inservibles. Rebe un homenage dels aviadors alemans, quins solicitaren que els foren enviades unes cames ortopediques de reemplaç. Elles aterrisaren en paracaigudes, despuix d'un bombardeig per la RAF del camp aereu de St. Omer. |
| | | |
| ====L'ombra del dubte==== | | ====L'ombra del dubte==== |
Llínea 38: |
Llínea 46: |
| | | |
| ====Aprestos per a l'invasió==== | | ====Aprestos per a l'invasió==== |
− | Mentres en l'aire les operacions se realisaven sense majors contratempss, les forces terrestres s'ocupaven febrosament en la preparacio de l'invasió. Els ports francesos, belgas i holandesos estaven abarrotats de [[barco|barcos]] de tots els tipos. Els generals de l'eixercit seguien pensant que l'operació no tindria exit, no obstant el General Jodl expuso el seu pla com si fora una operació fluvial d'ample front. Per a l'eixercit les operacions fluvials eren molt conegudes i formaven part de l'estrategia utilisada des de l'invasió de Polonia. L'idea de Jodl era que se devia transportar 40 divisions i desembarcar-les en un front de 200 Kms que comprendria la costa des de Dover fins Bournemouth, per a enfrontar a les 20 divisions britaniques, que segons els informes d'inteligencia estaven acantonades en el sur d'Anglaterra. | + | Mentres en l'aire les operacions se realisaven sense majors contratempss, les forces terrestres s'ocupaven febrosament en la preparacio de l'invasió. Els ports francesos, belgas i holandesos estaven abarrotats de [[barco|barcos]] de tots els tipos. Els generals de l'eixercit seguien pensant que l'operació no tindria exit, no obstant el General Jodl expuso el seu pla com si fora una operació fluvial d'ample front. |
| + | |
| + | Per a l'eixercit les operacions fluvials eren molt conegudes i formaven part de l'estrategia utilisada des de l'invasió de Polonia. L'idea de Jodl era que se devia transportar 40 divisions i desembarcar-les en un front de 200 Kms que comprendria la costa des de Dover fins Bournemouth, per a enfrontar a les 20 divisions britaniques, que segons els informes d'inteligencia estaven acantonades en el sur d'Anglaterra. |
| | | |
| ====La Kriegsmarine dona l'alerta==== | | ====La Kriegsmarine dona l'alerta==== |
Llínea 44: |
Llínea 54: |
| | | |
| ====Directiva Nº 17: Atacar a la RAF==== | | ====Directiva Nº 17: Atacar a la RAF==== |
− | El [[1 d'agost]] de 1940, Hitler impartix la seua Directiva Nº17 mediant la qual ordenava a la Luftwaffe l'atac quant abans a la força aerea britanica en tots els efectius possibles, en l'objecte de destruir-la, incloent les seues instalacions terrestres. Establia la data dels atacs, en un lapsus de 8 a 14 dies a més tardar, i per tant els atacs devien començar entre el 5 i el [[8 d'agost]]. En atra directiva, la Wehrmacht rebia comprovable data de l'invasió el dia [[15 de setembre]] de 1940. Mes tart en l'Alt Comandament se dia, que d'acort als resultats, el Fuehrer decidiria si l'invasió se portaria a veta eixe any o el següent. Tot depenia de la Luftwaffe de Goering,qui estava segur que "aniquilaria als anglesos en colps exterminadors en tres o quatre dies." | + | El [[1 d'agost]] de 1940, Hitler impartix la seua Directiva Nº17 mediant la qual ordenava a la Luftwaffe l'atac quant abans a la força aerea britanica en tots els efectius possibles, en l'objecte de destruir-la, incloent les seues instalacions terrestres. Establia la data dels atacs, en un lapsus de 8 a 14 dies a més tardar, i per tant els atacs devien començar entre el 5 i el [[8 d'agost]]. |
| + | |
| + | En atra directiva, la Wehrmacht rebia comprovable data de l'invasió el dia [[15 de setembre]] de 1940. Mes tart en l'Alt Comandament se dia, que d'acort als resultats, el Fuehrer decidiria si l'invasió se portaria a veta eixe any o el següent. Tot depenia de la Luftwaffe de Goering,qui estava segur que "aniquilaria als anglesos en colps exterminadors en tres o quatre dies." |
| | | |
| ====Altercat entre els mandos==== | | ====Altercat entre els mandos==== |
− | Mentres tant seguien les forcejades entre la marina i l'eixercit. La força d'invasió se reduí de 40 divisions a soles 13 i la marina solicitava reduir el front de 200 Kms a uns 70 Kms, des de Folkestone fins Beachy Head, proposta no acceptada per l'eixercit. El [[7 d'agost]] se realisà una reunió que terminà en un greu enfrontament entre el General Halder, Cap d'Estat Major de l'Eixercit i l'Almirante Schniewind Cap d'Estat Major de la Kriegsmarine. Halder mantenia, que planejar tan angost front seria igual que ficar a les tropes en una maquina de moler carn i Schniewind, per la seua part, sostenia que ampliar el sector era sacrificar a les tropes, que se trobarien desprotegides en tan ample front. La decisió quedava puix en mans d'Hitler. El Fuehrer disposà que se faria lo que fora més convenient, aplegat el moment. | + | Mentres tant seguien les forcejades entre la marina i l'eixercit. La força d'invasió se reduí de 40 divisions a soles 13 i la marina solicitava reduir el front de 200 Kms a uns 70 Kms, des de Folkestone fins Beachy Head, proposta no acceptada per l'eixercit. |
| + | |
| + | El [[7 d'agost]] se realisà una reunió que terminà en un greu enfrontament entre el General Halder, Cap d'Estat Major de l'Eixercit i l'Almirante Schniewind Cap d'Estat Major de la Kriegsmarine. Halder mantenia, que planejar tan angost front seria igual que ficar a les tropes en una maquina de moler carn i Schniewind, per la seua part, sostenia que ampliar el sector era sacrificar a les tropes, que se trobarien desprotegides en tan ample front. |
| + | |
| + | La decisió quedava puix en mans d'Hitler. El Fuehrer disposà que se faria lo que fora més convenient, aplegat el moment. |
| | | |
| ====La suigéneris flota d'invasio==== | | ====La suigéneris flota d'invasio==== |
Llínea 59: |
Llínea 75: |
| | | |
| ====Punt de quebre==== | | ====Punt de quebre==== |
− | El [[7 de Setembre]], Goering ordenà derivar els atacs a les ciutats angleses en represalia per l'atac a Berlin . Comet l'erro de desviar l'atenció de les bases aerees britaniques i les fabriques d'avions a les ciutats. Este erro estrategic és el punt de quebre en la Batalla d'Anglaterra. Els atacs aereus no se portaven a veta en criteri estrategic. De fet, no se podia demanar que Goering actuara com un estratega, pero interferia en les decisions de quins sí sabien lo que devien fer. A partir d'eixe moment, els britànics prenen un respir i conseguiren recuperar les perdües patides per la RAF durant els atacs de la Luftwaffe. | + | El [[7 de Setembre]], Goering ordenà derivar els atacs a les ciutats angleses en represalia per l'atac a Berlin . Comet l'erro de desviar l'atenció de les bases aerees britaniques i les fabriques d'avions a les ciutats. Este erro estrategic és el punt de quebre en la Batalla d'Anglaterra. |
| + | |
| + | Els atacs aereus no se portaven a veta en criteri estrategic. De fet, no se podia demanar que Goering actuara com un estratega, pero interferia en les decisions de quins sí sabien lo que devien fer. A partir d'eixe moment, els britànics prenen un respir i conseguiren recuperar les perdües patides per la RAF durant els atacs de la Luftwaffe. |
| | | |
| ====Postergada l'invasió==== | | ====Postergada l'invasió==== |
− | El [[15 de setembre]] ocorreu una de les batalles aerees més intenses sobre [[Anglaterra]]. La Luftwaffe pergué 56 avions. El [[17 de setembre]],Hitler retardà una volta més la data de l'invasió. Goering, finalment accedí a que els atacs aereus s'efectuaren de nit per a evitar les fortes perdües. Per a completar el panorama, la RAF començà a bombardejar els ports d'embarcament causant greus danys, que obligaren a que s'ordenara, el [[19 de setembre]], amagar els transports baix terra. | + | El [[15 de setembre]] ocorreu una de les batalles aerees més intenses sobre [[Anglaterra]]. La Luftwaffe pergué 56 avions. El [[17 de setembre]],Hitler retardà una volta més la data de l'invasió. Goering, finalment accedí a que els atacs aereus s'efectuaren de nit per a evitar les fortes perdües. |
| + | |
| + | Per a completar el panorama, la RAF començà a bombardejar els ports d'embarcament causant greus danys, que obligaren a que s'ordenara, el [[19 de setembre]], amagar els transports baix terra. |
| | | |
| ====Suspesa l'invasió==== | | ====Suspesa l'invasió==== |
− | El [[12 d'octubre]] de [[1940]], [[Hitler]] suspengué l'invasió per a eixe any, aclarint que la seua decisió era solament temporal fins la [[primavera]] de [[1941]], i que pel moment s'usaria solament com una forma de pressió contra els britànics. Aixina, els anglesos tingueren un respir i se pot dir que guanyaren el primer round, tenint des d'eixe moment temps suficient per a organisar-se. | + | El [[12 d'octubre]] de [[1940]], [[Hitler]] suspengué l'invasió per a eixe any, aclarint que la seua decisió era solament temporal fins la [[primavera]] de [[1941]], i que pel moment s'usaria solament com una forma de pressió contra els britànics. |
| + | |
| + | Aixina, els anglesos tingueren un respir i se pot dir que guanyaren el primer round, tenint des d'eixe moment temps suficient per a organisar-se. |
| | | |
| ====Tots respiraren aliviats==== | | ====Tots respiraren aliviats==== |
− | La Kriegsmarine respirà aliviada, puix sabien que era impossible que els bucs disponibles pogueren donar recolzament adequat a les forces de desembarc, considerant ademés que la flota anglesa els superava en numero de manera contundent. La Wehrmacht respirà aliviada, perque els 2000 transports improvisats no eren adequats per a l'invasió i perque sabien que una volta en mig del canal, no soles s'enfrontarien a l'aviació i la marina britàniques, sino també al poder del mar obert. La Luftwaffe, respirà, al vore's lliurada de la pressió eixercida per Goering i les seues "estrategies" que portaren al fracàs les operacions, que en un moment estigueren a punt de conseguir la destrucció de la RAF. No obstant Goering ya fa un temps que s'havia mudat a [[Alemanya]] en el seu Estat Major. | + | La Kriegsmarine respirà aliviada, puix sabien que era impossible que els bucs disponibles pogueren donar recolzament adequat a les forces de desembarc, considerant ademés que la flota anglesa els superava en numero de manera contundent. |
| + | |
| + | La Wehrmacht respirà aliviada, perque els 2000 transports improvisats no eren adequats per a l'invasió i perque sabien que una volta en mig del canal, no soles s'enfrontarien a l'aviació i la marina britàniques, sino també al poder del mar obert. |
| + | |
| + | La Luftwaffe, respirà, al vore's lliurada de la pressió eixercida per Goering i les seues "estrategies" que portaren al fracàs les operacions, que en un moment estigueren a punt de conseguir la destrucció de la RAF. No obstant Goering ya fa un temps que s'havia mudat a [[Alemanya]] en el seu Estat Major. |
| | | |
| ====Les perdües==== | | ====Les perdües==== |