Llínea 6: |
Llínea 6: |
| == Causes == | | == Causes == |
| | | |
− | Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en 1290, tingue una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en 1297. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir les seues drets com sobira pels feus de [[Normandia]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingue com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i el germa del monarca frances en la cridada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats. | + | Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en [[1290]], tingue una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en [[1297]]. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir els seus drets com a soberà pels feus de [[Normandia]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingué com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i la germana del monarca frances en la cridada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats. |
| | | |
− | Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despuix de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despuix se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germà de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada a el seu marit i acabà en el rei angles vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys. | + | Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despuix de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despuix se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germana de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada al seu marit i acabà en el rei anglés vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys. |
− | En este panorama de tensió i el benefici que podia supondre per als ingresos de la noblea el començament d'un conflicte, en 1337 donara començament la denominada '''Guerra dels Cent Anys'''. | + | En este panorama de tensió i el benefici que podia supondre per als ingresos de la noblea el començament d'un conflicte, en [[1337]] donara començament la denominada '''Guerra dels Cent Anys'''. |
| | | |
| == Primera etapa == | | == Primera etapa == |