| En 1346 el rei angles desembarà en [[Normandia]] acompanyat d'uns quinze mil homens en l'intenció d'arribar fins [[Paris]]. Abans se feren en la ciutat de [[Calais]], lo que facilitava el trafic de tot tipo de mercancies des de Dover. La situació era cada vegada mes favorable per als anglesos, fins i tot en [[Escocia]] el rei [[Davit II]] havia segut presoner, pero la pesta negra aplaçà un temps les intencions angleses, fins que el primogenit del rei, el Princep Negre tornà a la carrega i se anexionà [[Burdeus]], [[Toulouse]], [[Poitiers]], mentres el nou rei frances [[Joan II]] fon capturat i traslladat a la [[Torre de Londres]]. Esta primera etapa conclou en l'[[acort de Bretigny]], en el que se cedix una gran part de [[França]] ad [[Anglaterra]]: [[Aquitania]], [[Normandia]], [[Maine]], [[Turena]] i [[Anjou]] i tres millons de corones d'or per a lliberar al rei. Aixo si, Eduart III renuncià a les seues drets sobre la corona francesa. | | En 1346 el rei angles desembarà en [[Normandia]] acompanyat d'uns quinze mil homens en l'intenció d'arribar fins [[Paris]]. Abans se feren en la ciutat de [[Calais]], lo que facilitava el trafic de tot tipo de mercancies des de Dover. La situació era cada vegada mes favorable per als anglesos, fins i tot en [[Escocia]] el rei [[Davit II]] havia segut presoner, pero la pesta negra aplaçà un temps les intencions angleses, fins que el primogenit del rei, el Princep Negre tornà a la carrega i se anexionà [[Burdeus]], [[Toulouse]], [[Poitiers]], mentres el nou rei frances [[Joan II]] fon capturat i traslladat a la [[Torre de Londres]]. Esta primera etapa conclou en l'[[acort de Bretigny]], en el que se cedix una gran part de [[França]] ad [[Anglaterra]]: [[Aquitania]], [[Normandia]], [[Maine]], [[Turena]] i [[Anjou]] i tres millons de corones d'or per a lliberar al rei. Aixo si, Eduart III renuncià a les seues drets sobre la corona francesa. |
− | En qualsevol cas [[França]] ix molt perjudicat en la primera part de la contienda. Despres haura un periodo de pau. En [[França]] pujara al tro [[Carles V]], que intentarà animar a la població per metodos propagandistics i reformar l'administració, mentres que en [[Anglaterra]] puja al poder [[Ricart II]], de deu anys, moment en que l'impuls triumfant s'anava apagant poc a poc, i fins i tot començaren a apareixer algunes derrotes importants en la mar, ajudades per l'aliança franc-castellana, que aniquilà als anglesos en [[La Rochela]] (1372). | + | En qualsevol cas [[França]] ix molt perjudicat en la primera part de la contienda. Despuix haura un periodo de pau. En [[França]] pujara al tro [[Carles V]], que intentarà animar a la població per metodos propagandistics i reformar l'administració, mentres que en [[Anglaterra]] puja al poder [[Ricart II]], de deu anys, moment en que l'impuls triumfant s'anava apagant poc a poc, i fins i tot començaren a apareixer algunes derrotes importants en la mar, ajudades per l'aliança franc-castellana, que aniquilà als anglesos en [[La Rochela]] (1372). |
| En 1380 puja al tro en [[França]] el menor d'edat [[Carles VI]], que una vegada adult te accesos de locada que li incapacitarà per a governar; en qualsevol cas un nou matrimoni entre [[Ricart II]] en Isabel, fill de [[Carles VI]] donara en la firma de 28 anys de pau. | | En 1380 puja al tro en [[França]] el menor d'edat [[Carles VI]], que una vegada adult te accesos de locada que li incapacitarà per a governar; en qualsevol cas un nou matrimoni entre [[Ricart II]] en Isabel, fill de [[Carles VI]] donara en la firma de 28 anys de pau. |