Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
14 bytes afegits ,  11:01 7 set 2015
m
Llínea 97: Llínea 97:  
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".
 
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".
   −
Mítiques van ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot el món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor de el de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses van ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.
+
Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor de el de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.
   −
Ya en el cine sonor, les seues obres van ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En 1941 es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.
+
Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.
   −
Els [[anys 70]] suponen el seu redescobriment a través de la chicoteta pantalla en [[Espanya]]: "La barraca", "Cañas y barro", etc. en actors de primera llínea ([[Victoria Abril]], [[José Bódalo]]) i guions i realisació de segona, pero de gran popularitat.
+
Els [[anys 70]] suposen el seu redescobriment a través de la chicoteta pantalla en [[Espanya]]: "La barraca", "Cañas y barro", etc. en actors de primera llínea ([[Victoria Abril]], [[José Bódalo]]) i guions i realisació de segona, pero de gran popularitat.
   −
En els últims anys, van brillar dos produccions espanyoles per a la TV basades en obres de l'autor valencià: ''Entre tarongers'' en [[1996]] dirigida per [[Josefina Molina]], i ''Arroz y tartana'' en [[2005]], en una premiada interpretació de [[Carmen Maura]]; aixina com una menys brillant biografia sobre la seua vida titulada ''Blasco Ibáñez'' en [[1998]], en Ramón Langa i Ana Obregón.
+
En els últims anys, varen brillar dos produccions espanyoles per a la TV basades en obres de l'autor valencià: ''Entre tarongers'' en [[1996]] dirigida per [[Josefina Molina]], i ''Arroz y tartana'' en [[2005]], en una premiada interpretació de [[Carmen Maura]]; aixina com una menys brillant biografia sobre la seua vida titulada ''Blasco Ibáñez'' en [[1998]], en Ramón Langa i Ana Obregón.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
126 672

edicions

Menú de navegació