− | El '''urdu''' és la llengua parlà fonamentalment en [[Pakistan]] i [[Índia]]. En Pakistan està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país. | + | El '''urdu''' és la llengua parlà fonamentalment en [[Pakistan]] i [[Índia]]. En Pakistan està considerà la llengua nacional, mentres que en l'Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país. |
| A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia despuix la partició de l'antiga Índia britànica en [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan. | | A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia despuix la partició de l'antiga Índia britànica en [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan. |
− | Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. El hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per a l'[[Idioma sànscrit|sànscrit]], i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la forma parlada comú de l'urdu i l'hindi se li denomina a sovint ''hindustaní''. | + | Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de l'Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. L'hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per a l'[[Idioma sànscrit|sànscrit]], i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la forma parlada comú de l'urdu i l'hindi se li denomina a sovint ''hindustaní''. |
− | L'urdu es subdividix habitualment en quatre dialectes: l'urdu vernàcul modern, el dakhini, el pinjari i el rekhta. L'urdu vernàcul modern es el llenguage utilisat en els centres urbans com [[Delhi]], Lucknow i Lahore, el dakhini (també conegut com dakani, deccani, desia o mirgan) es parla en el estat indi de Maharashtra i en les rodalies de la ciutat índia de [[Hyderabad]]. Esta variant dialectal ampra un número menor de vocables d'orige persa i àrap que el urud estàndar. En quant al rekhta, esta és la forma d'urdu utilisada com a mig lliterari en la poesia en urdu, i se sol considerar un dialecte a part. | + | L'urdu es subdividix habitualment en quatre dialectes: l'urdu vernàcul modern, el dakhini, el pinjari i el rekhta. L'urdu vernàcul modern és el llenguage utilisat en els centres urbans com [[Delhi]], Lucknow i Lahore, el dakhini (també conegut com dakani, deccani, desia o mirgan) es parla en el estat indi de Maharashtra i en les rodalies de la ciutat índia de [[Hyderabad]]. Esta variant dialectal ampra un número menor de vocables d'orige persa i àrap que l'urud estàndar. En quant al rekhta, esta és la forma d'urdu utilisada com a mig lliterari en la poesia en urdu, i se sol considerar un dialecte a part. |