Canvis

Les primeres manifestacions lliteràries de l'urdu escomençaren en el [[sigle XVII]]. El urdu, escrit en alfabet persa, es convertiria en el mig de expressió dels poetes musulmans del nort de l'Índia. A la forma de urdu utilisà en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta [[Vali Dakkani]]. U dels principals centres de activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de [[Lucknow]], a on encara predomina el us escrit de l'urdu sobre l'hindi.

Les primeres manifestacions lliteràries de l'urdu escomençaren en el [[sigle XVII]]. El urdu, escrit en alfabet persa, es convertiria en el mig de expressió dels poetes musulmans del nort de l'Índia. A la forma de urdu utilisà en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta [[Vali Dakkani]]. U dels principals centres de activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de [[Lucknow]], a on encara predomina el us escrit de l'urdu sobre l'hindi.

El terme "udu" s'utilisà com a sinònim de "hindustaní" en la época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlà. En tot i això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien al us de una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita el llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en [[1947]], quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Des de llavors, el terme "urdu" s'utilisa exclusivament pera referir-se a la norma culta del idioma que utilisa el alfabet persa. Des de la partició, l'urdu utilisat en Pakistan ha incrementat considerablement l'us de térmens de orige [[àrap]] mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment l'us de paraules d'orige [[persa]] i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que l'idioma parlat seguix sent essencialment el mateix.

El terme "udu" s'utilisà com a sinònim de "hindustaní" en la época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlà. En tot i això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien al us d'una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita el llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en [[1947]], quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Des de llavors, el terme "urdu" s'utilisa exclusivament pera referir-se a la norma culta del idioma que utilisa el alfabet persa. Des de la partició, l'urdu utilisat en Pakistan ha incrementat considerablement l'us de térmens de orige [[àrap]] mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment l'us de paraules d'orige [[persa]] i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que l'idioma parlat seguix sent essencialment el mateix.

== Dialectes ==

== Dialectes ==