Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La norma institucional que establix l'organisació '''política de la Comunitat Valenciana''' és l'Estatut d'Autonomia del 2006. Segons allò que s'ha establit per l'Estatut l'autogovern de la Comunitat Valenciana s'organisa políticament en la Generalitat Valenciana, conformada pel Parlament, la Presidència, el Consell Eixecutiu i altres institucions creades pel Parlament. El sistema d'organisació política de la Comunitat Valenciana està basat en el parlamentarisme. | + | La norma institucional que establix l'organisació '''política de la Comunitat Valenciana''' és l'[[Estatut d'Autonomia del 2006]]. Segons allò que s'ha establit per l'Estatut l'autogovern de la [[Comunitat Valenciana]] s'organisa políticament en la [[Generalitat Valenciana]], conformada pel Parlament, la Presidència, el Consell Eixecutiu i atres institucions creades pel Parlament. El sistema d'organisació política de la Comunitat Valenciana està basat en el parlamentarisme. |
| | | |
− | L'Administració de l'Estat a la Comunitat Valenciana està coordinada pel Delegat del Govern, a nivell autonòmic, i els Subdelegats de Govern, a nivell provincial, sent designats per decret pel Govern d'Espanya. En l'actualitat Paula Sánchez de León deté el càrrec de Delegada del Govern en la Comunitat Valenciana. | + | L'Administració de l'Estat en la Comunitat Valenciana està coordinada pel Delegat del Govern, a nivell autonòmic, i els Subdelegats de Govern, a nivell provincial, sent designats per decret pel Govern d'Espanya. En l'actualitat Paula Sánchez de León té el càrrec de Delegada del Govern en la Comunitat Valenciana. |
| | | |
− | La Generalitat Valenciana (Generalidad Valenciana en espanyol) és el conjunt d'institucions d'autogovern de la Comunitat Valenciana. El nom oficial que té des de l'última redacció de l'Estatut d'Autonomia l'any 2006 és simplement Generalitat, substituint la doble denominació anterior: Generalitat Valenciana i Generalitat Valenciana, encara que tots dos termes segueixen sent emprats en l'àmbit social per a distingir-la de la Generalitat de Catalunya. | + | La Generalitat Valenciana (Generalidad Valenciana en espanyol) és el conjunt d'institucions d'autogovern de la Comunitat Valenciana. El nom oficial que té des de l'última redacció de l'Estatut d'Autonomia l'any 2006 és simplement Generalitat, substituint la doble denominació anterior: Generalitat Valenciana i Generalitat Valenciana, encara que els dos termes segueixen sent emprats en l'àmbit social per a distingir-la de la Generalitat de Catalunya. |
| | | |
− | Les Corts Valencianes (Las Cortes, en espanyol), amb seu en el Palau dels Borja de la ciutat de Valéncia, són un parlament unicameral en el qual es representa al poble valencià per mig de 99 diputats triats per a un periodo de quatre anys per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Les Corts eixerceixen la potestat llegislativa de la Generalitat Valenciana, aproven els pressupostos de la Generalitat i controlen i impulsen l'acció política i de Govern. També s'encarreguen de designar 6 senadors, els quals han de tindre una representació proporcional en cada grup parlamentari de les Corts, suposant açò una elecció de representants del poble indirecta o de segon grau. En les eleccions a les Corts celebrades el 22 de maig de 2015 el Partit Popular pergué la seua majoria en conseguir 31 escons, front els 23 del PSPV-PSOE, els 19 de Compromís, els 13 de Ciutadans i els 13 de Podem. | + | Les Corts Valencianes (Las Cortes, en espanyol), en seu en el [[Palau dels Borja]] de la ciutat de [[Valéncia]], són un parlament unicameral en el qual es representa al poble valencià per mig de 99 diputats triats per a un periodo de quatre anys per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Les Corts eixerceixen la potestat llegislativa de la Generalitat Valenciana, aproven els pressupostos de la Generalitat i controlen i impulsen l'acció política i de Govern. També s'encarreguen de designar 6 senadors, els quals han de tindre una representació proporcional en cada grup parlamentari de les Corts, suposant açò una elecció de representants del poble indirecta o de segon grau. En les eleccions a les Corts celebrades el 22 de maig de 2015 el Partit Popular pergué la seua majoria en conseguir 31 escons, front els 23 del PSPV-PSOE, els 19 de Compromís, els 13 de Ciutadans i els 13 de Podem. |
| | | |
− | El poder eixecutiu de la Generalitat Valenciana recau en el Consell de la Generalitat Valenciana, (Consejo, en espanyol), el qual està format per un president (el qual és al seu torn el president de la Generalitat), un vicepresident o vicepresidents, si escau, i els consellers. El President és triat per les Corts Valencianes, actualment ostenta aquest càrrec Ximo Puig Ferrer. A partir que és designat per les Corts el President té la potestat de triar un govern del que formen part els Consellers, que han de prometre o jurar l'Estatut i la Constitució i que han de fer-se càrrec de les diferents àrees de govern o conselleries. Actualment el Consell de la Generalitat Valenciana està format per 8 consergeries, les quals s'encarreguen de la gestió de les següents àrees: | + | El poder eixecutiu de la Generalitat Valenciana recau en el Consell de la Generalitat Valenciana, (Consejo, en espanyol), el qual està format per un president (el qual és al seu torn el president de la Generalitat), un vicepresident o vicepresidents, si escau, i els consellers. El President és triat per les Corts Valencianes, actualment ostenta este càrrec Ximo Puig Ferrer. A partir que és designat per les Corts el President té la potestat de triar un govern del que formen part els Consellers, que han de prometre o jurar l'Estatut i la Constitució i que han de fer-se càrrec de les diferents àrees de govern o conselleries. Actualment el Consell de la Generalitat Valenciana està format per 8 consergeries, les quals s'encarreguen de la gestió de les següents àrees: |
| | | |
| {{Regne de Valéncia}} | | {{Regne de Valéncia}} |
| | | |
| [[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]] |