El '''chocolate''' és l'aliment que s'obté mesclant [[sucre]] en dos productes derivats de la manipulació de les llavors del [[cacau]]: una matèria sòlida (''la pasta de cacau'') i una matèria [[greix]] (''el sagí de cacau'').<ref>El famós gastrònom francés [[Jean Anthelme Brillat-Savarin|J. A. Brillat-Savarin]] definia en [[1826]] el chocolate de la manera següent: {{cita|S'ha convingut a donar el nom de ''chocolate'' a la mescla composta de la llavor de l'arbre del cacau torrada, en sucre i canella; tal és la definició clàssica del chocolate. El sucre forma part integrant, perqué en cacau només resulta únicament pasta de cacau i no chocolate.(''Fisiologia del gust'', ed. Òptima, Barcelona, 2001, ps. 113-114.)}}</ref> A partir d'esta combinació bàsica, s'elaboren els distints tipos de chocolate, que depenen de la proporció entre estos elements i de la seua mescla o no en atres productes com ara [[llet]] i [[Fruit sec|fruts secs]]. | El '''chocolate''' és l'aliment que s'obté mesclant [[sucre]] en dos productes derivats de la manipulació de les llavors del [[cacau]]: una matèria sòlida (''la pasta de cacau'') i una matèria [[greix]] (''el sagí de cacau'').<ref>El famós gastrònom francés [[Jean Anthelme Brillat-Savarin|J. A. Brillat-Savarin]] definia en [[1826]] el chocolate de la manera següent: {{cita|S'ha convingut a donar el nom de ''chocolate'' a la mescla composta de la llavor de l'arbre del cacau torrada, en sucre i canella; tal és la definició clàssica del chocolate. El sucre forma part integrant, perqué en cacau només resulta únicament pasta de cacau i no chocolate.(''Fisiologia del gust'', ed. Òptima, Barcelona, 2001, ps. 113-114.)}}</ref> A partir d'esta combinació bàsica, s'elaboren els distints tipos de chocolate, que depenen de la proporció entre estos elements i de la seua mescla o no en atres productes com ara [[llet]] i [[Fruit sec|fruts secs]]. |