Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  08:32 3 maig 2015
m
Text reemplaça - 'Despres' a 'Despuix'
Llínea 9: Llínea 9:  
Estudià primer en [[Argentina]] i, durant la seua joventut, en [[Suïssa]]. Quan va esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en l'any [[1914]] la família es va instalar en [[Ginebra]], on el jove Borges estudià francés i cursà la segona ensenyança en el Liceu Jean Clavin. En l'ajuda d'un diccionari deprengué per si mateix l'[[alemà]] i escrigué els seus primers versos en [[francés]].
 
Estudià primer en [[Argentina]] i, durant la seua joventut, en [[Suïssa]]. Quan va esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en l'any [[1914]] la família es va instalar en [[Ginebra]], on el jove Borges estudià francés i cursà la segona ensenyança en el Liceu Jean Clavin. En l'ajuda d'un diccionari deprengué per si mateix l'[[alemà]] i escrigué els seus primers versos en [[francés]].
   −
Despres de la [[Primera Guerra Mundial]] la familia Borges va passar tres anys en [[Lugano]], [[Barcelona]], [[Mallorca]], [[Sevilla]] i [[Madrit]]. En esta época va coneixer al seu futur cunyat, [[Guillermo de Torre]], i alguns dels principals escritors espanyols de l'época, como [[Rafael Cansinos-Assens]] (a qui freqüentava en el famos [[Café Colonial]] i a qui sempre considerà el seu mestre), [[Ramón Gómez de la Serna]], [[Valle Inclán]] i [[Gerardo Diego]].
+
Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] la familia Borges va passar tres anys en [[Lugano]], [[Barcelona]], [[Mallorca]], [[Sevilla]] i [[Madrit]]. En esta época va coneixer al seu futur cunyat, [[Guillermo de Torre]], i alguns dels principals escritors espanyols de l'época, como [[Rafael Cansinos-Assens]] (a qui freqüentava en el famos [[Café Colonial]] i a qui sempre considerà el seu mestre), [[Ramón Gómez de la Serna]], [[Valle Inclán]] i [[Gerardo Diego]].
      Llínea 22: Llínea 22:     
En [[1923]], en vespres d'un segon viage a [[Europa]], Borges publicà el seu primer llibre de poesia, ''Fervor de Buenos Aires'', en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada afanyadament, en la que es posaren algunes errates i que, ademés, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven son considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mateix Borges.
 
En [[1923]], en vespres d'un segon viage a [[Europa]], Borges publicà el seu primer llibre de poesia, ''Fervor de Buenos Aires'', en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada afanyadament, en la que es posaren algunes errates i que, ademés, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven son considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mateix Borges.
Despres d'un any en Espanya i instalat definitivament en la seua ciutat natal a partir de 1924, Borges colaborà en algunes revistes lliteraries i en dos llibres adicionals, ''Luna de enfrente'' e ''Inquisiciones''. En els trenta anys següents, Borges es transformaria en u dels mes brillants i mes polemic escritor d'[[Amèrica]].   
+
Despuix d'un any en Espanya i instalat definitivament en la seua ciutat natal a partir de 1924, Borges colaborà en algunes revistes lliteraries i en dos llibres adicionals, ''Luna de enfrente'' e ''Inquisiciones''. En els trenta anys següents, Borges es transformaria en u dels mes brillants i mes polemic escritor d'[[Amèrica]].   
    
Mes tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistes clau de l'historia de la lliteratura argentina de la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant la seua formació europeista, reivindicà tematicament les seues raïls argentines.
 
Mes tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistes clau de l'historia de la lliteratura argentina de la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant la seua formació europeista, reivindicà tematicament les seues raïls argentines.
127 401

edicions

Menú de navegació