Llínea 13: |
Llínea 13: |
| En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educació fon s’agüelo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]] , negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar el idioma de sa mare, degut a esta circumstància no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell , i en l´ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix l´economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant. | | En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educació fon s’agüelo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]] , negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar el idioma de sa mare, degut a esta circumstància no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell , i en l´ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix l´economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant. |
| | | |
− | Als nou anys fa el primer curs de seminariste a Artana per lliure, examinant-lo en el seminari de [[Tortosa]], a on despres d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el [[seminari]] nomes torna a Artana en estiu i Nadal, transcurrin en la ciutat de l’[[Ebre]] la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianiste, enviant als [[Jocs Florals]] de [[Burriana]] un artícul escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les 'normes del 32' en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida. | + | Als nou anys fa el primer curs de seminariste a Artana per lliure, examinant-lo en el seminari de [[Tortosa]], a on despuix d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el [[seminari]] nomes torna a Artana en estiu i Nadal, transcurrin en la ciutat de l’[[Ebre]] la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianiste, enviant als [[Jocs Florals]] de [[Burriana]] un artícul escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les 'normes del 32' en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida. |
| | | |
| ==En Tortosa== | | ==En Tortosa== |
| | | |
− | Estant en Tortosa, don Jose Mª era el corrector del que despres fon el [[Cardenal Tarancón]], sent condiscipuls en el seminari, junts van fer oposicions a beca i junts van passar del colege de [[Sant Josep]] a fer primer de [[Filosofia]], aprovada dita oposicio, pagaven una pesseta com a mija beca. D’aquella época recorda la travessura d’haver encerat en un ciri tota la pizarra per a que el mestre no puguera escriure en ella a l´esvarar-li el clarió, recorda que un supossat companyer va correr a denunciar dit acte als superiors per a “fer mèrits”, comentant don José María que mai ha actuat de dita forma per considerar-la deslleal i convinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avis este de lo que per desgracia moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho puguen compendre l´enveja. | + | Estant en Tortosa, don Jose Mª era el corrector del que despuix fon el [[Cardenal Tarancón]], sent condiscipuls en el seminari, junts van fer oposicions a beca i junts van passar del colege de [[Sant Josep]] a fer primer de [[Filosofia]], aprovada dita oposicio, pagaven una pesseta com a mija beca. D’aquella época recorda la travessura d’haver encerat en un ciri tota la pizarra per a que el mestre no puguera escriure en ella a l´esvarar-li el clarió, recorda que un supossat companyer va correr a denunciar dit acte als superiors per a “fer mèrits”, comentant don José María que mai ha actuat de dita forma per considerar-la deslleal i convinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avis este de lo que per desgracia moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho puguen compendre l´enveja. |
| | | |
| ==Estudiant i bibliofil== | | ==Estudiant i bibliofil== |
Llínea 73: |
Llínea 73: |
| Don Jose Maria fins a eixe dia i en un principi se va amagar en sa casa, un dia anaren a per ell i ell s’amagà, dins de l’armari d’una habitació, en la mala sort que l’armari va caure en Don Jose Maria dins, pujaren i el trovaren, pero com Don Jose Maria era home que se fea en tots , els membres de la UGT el defensaren puix lo coneixien de les visites que ell fea a la biblioteca de la [[UGT]] en Artana, en la que els agarrava llibres per a consultar i llegir-los, ademés digueren que Don Jose Maria exercia de mestre en [[Barcelona]] i ya no de capellà. | | Don Jose Maria fins a eixe dia i en un principi se va amagar en sa casa, un dia anaren a per ell i ell s’amagà, dins de l’armari d’una habitació, en la mala sort que l’armari va caure en Don Jose Maria dins, pujaren i el trovaren, pero com Don Jose Maria era home que se fea en tots , els membres de la UGT el defensaren puix lo coneixien de les visites que ell fea a la biblioteca de la [[UGT]] en Artana, en la que els agarrava llibres per a consultar i llegir-los, ademés digueren que Don Jose Maria exercia de mestre en [[Barcelona]] i ya no de capellà. |
| | | |
− | Pero despres d’aço Don Jose Maria se’n va anar a la casa del seu cosi que era el secretari de la [[UGT]] pensant que alli no el trovarien, el seu cosi li va oferir la possibilitat d’anar a la guerra com a Tinent, ya que com a mestre li corresponia eixa graduacio, pero Don Jose Maria no accedi ad esta proposta, encara que alguns capellans que pogueren si que ho feren, i al acabar la guerra tornaren a exercir com a capellans, inclús algun que havia ballat en les chiques en el bando republicà. | + | Pero despuix d’aço Don Jose Maria se’n va anar a la casa del seu cosi que era el secretari de la [[UGT]] pensant que alli no el trovarien, el seu cosi li va oferir la possibilitat d’anar a la guerra com a Tinent, ya que com a mestre li corresponia eixa graduacio, pero Don Jose Maria no accedi ad esta proposta, encara que alguns capellans que pogueren si que ho feren, i al acabar la guerra tornaren a exercir com a capellans, inclús algun que havia ballat en les chiques en el bando republicà. |
| | | |
| ===Segon viage a Barcelona=== | | ===Segon viage a Barcelona=== |
Llínea 125: |
Llínea 125: |
| Mos trobem en l’any [[1964]], i Don Jose Maria en el seu regrés a Castelló dona classes en l’Institut femeni, fins a l’any [[1977]], en el que al cumplir 70 anys deixa de desenrollar eixes tasques. | | Mos trobem en l’any [[1964]], i Don Jose Maria en el seu regrés a Castelló dona classes en l’Institut femeni, fins a l’any [[1977]], en el que al cumplir 70 anys deixa de desenrollar eixes tasques. |
| | | |
− | Es just eixe any [[1977]], quan Don Jose Maria dedica ya tots els seus esforços a la defensa, al cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de el 77 al 82 publica articuls tots els dumenges en lo [[Diari Mediterraneo]] de Castelló. En [[1982]] sufrix una delicada operació que el porta al quirofan el dia de Sant Josep, tant a penes dos semanes despres Don Jose Maria, en coche que li va enviar Donya [[Ampar Cabanes]] partix cap a Valencia per a participar en les reunions d’oficialisació de la Ortografia de l´Academia. Alli Don Jose Maria descubrix a les [[normes de Castelló]] com el vertader intent de [[Cavall de Troya]] dins la Cultura Valenciana. | + | Es just eixe any [[1977]], quan Don Jose Maria dedica ya tots els seus esforços a la defensa, al cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de el 77 al 82 publica articuls tots els dumenges en lo [[Diari Mediterraneo]] de Castelló. En [[1982]] sufrix una delicada operació que el porta al quirofan el dia de Sant Josep, tant a penes dos semanes despuix Don Jose Maria, en coche que li va enviar Donya [[Ampar Cabanes]] partix cap a Valencia per a participar en les reunions d’oficialisació de la Ortografia de l´Academia. Alli Don Jose Maria descubrix a les [[normes de Castelló]] com el vertader intent de [[Cavall de Troya]] dins la Cultura Valenciana. |
| | | |
| ==En Josep Maria Guinot Galan de la RACV== | | ==En Josep Maria Guinot Galan de la RACV== |