Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes eliminats ,  19:15 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 26: Llínea 26:  
==Doctor en 21 anys==
 
==Doctor en 21 anys==
   −
Don José Maria als 21 anys ya era Doctor en [[Teologia]], tot un prodigi, i que després fora llicenciat en Filosofia i Lletres , en [[Filologia]], que tinguera càrrecs provincials de gran importancia, que fora el primer capellà en tindre una ràdio, en tindre una tele, un coche, que acodira a les Tertulies del [[Cassino Antic de Castelló]], recibira revistes en francés, passejara pel carrer Major de [[Castelló]] en un dels temps en el que els capellans anaven pels carrerons en un trage de color i un sombrero de palla, en fi que don José Maria era un innovador, anava avançat al seu temps, era en definitiva distint de tots .
+
Don José Maria als 21 anys ya era Doctor en [[Teologia]], tot un prodigi, i que despuix fora llicenciat en Filosofia i Lletres , en [[Filologia]], que tinguera càrrecs provincials de gran importancia, que fora el primer capellà en tindre una ràdio, en tindre una tele, un coche, que acodira a les Tertulies del [[Cassino Antic de Castelló]], recibira revistes en francés, passejara pel carrer Major de [[Castelló]] en un dels temps en el que els capellans anaven pels carrerons en un trage de color i un sombrero de palla, en fi que don José Maria era un innovador, anava avançat al seu temps, era en definitiva distint de tots .
    
==La seua primera missa==
 
==La seua primera missa==
Llínea 50: Llínea 50:  
Don Jose Maria en aquells dificils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d’[[Azaña]] , ell volia estar en tota la gent, en els homens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la [[sega]] o a [[França]] a la [[verema]].  
 
Don Jose Maria en aquells dificils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d’[[Azaña]] , ell volia estar en tota la gent, en els homens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la [[sega]] o a [[França]] a la [[verema]].  
   −
Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de [[Castelló]], un espardenyer que després va ser diputat, els encapçalava, es ficaren davant de la iglesia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allo acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent tenia por de que a Don Jose Maria li passara algo, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castelló, este fet fon comentari de l'época en tota la contornà.  
+
Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de [[Castelló]], un espardenyer que despuix va ser diputat, els encapçalava, es ficaren davant de la iglesia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allo acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent tenia por de que a Don Jose Maria li passara algo, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castelló, este fet fon comentari de l'época en tota la contornà.  
    
==L'Adeu d'Ahin==
 
==L'Adeu d'Ahin==
Llínea 85: Llínea 85:  
===El profugo Josep Maria===
 
===El profugo Josep Maria===
   −
Quan cridaren a la seua quinta Don Jose Maria se va tindre que amagar, convertint-se en un profugo, fins a la Ordre de [[Prieto]] en Giner de [[1939]] en la que se reconeixia el dret a la objeccio de conciencia dels capellans, en este temps ya se deixaren les persecusions a l’iglesia i inclús el mateix [[General Rojo]] buscava un capellà per a poder batejar al seu net. Don Jose Maria es va fer objetor, acollint-se a la [[Ordre de Prieto]] prestant servicis com a sanitari en un hospital primer després ya fora del hospital estigué en [[Tarragona]], i [[Cambrils]] (a on va dir missa en una habitacio amagat, va assistir a moribunts, malalts, o inclús a amagaes va donar la comunió a chiquets).  
+
Quan cridaren a la seua quinta Don Jose Maria se va tindre que amagar, convertint-se en un profugo, fins a la Ordre de [[Prieto]] en Giner de [[1939]] en la que se reconeixia el dret a la objeccio de conciencia dels capellans, en este temps ya se deixaren les persecusions a l’iglesia i inclús el mateix [[General Rojo]] buscava un capellà per a poder batejar al seu net. Don Jose Maria es va fer objetor, acollint-se a la [[Ordre de Prieto]] prestant servicis com a sanitari en un hospital primer despuix ya fora del hospital estigué en [[Tarragona]], i [[Cambrils]] (a on va dir missa en una habitacio amagat, va assistir a moribunts, malalts, o inclús a amagaes va donar la comunió a chiquets).  
    
===En la zona nacional===
 
===En la zona nacional===
Llínea 95: Llínea 95:  
===Per fi s'acaba la guerra===
 
===Per fi s'acaba la guerra===
   −
Ya en Castelló se’n va anar a [[Saragossa]] com a capellà de regiment. Més tart va partir a Barcelona a on va assistir com a capellà a una execució en el [[Camp de La Bota de Barcelona]], no més un dels que anaven a ser executats va voler parlar en ell per a demanar-li que donara a la seua família unes pertenencies personals una cartera i uns cabells. Quan va tindre que anar a casa dels familiars del executat recorda la cara de terror que li van fer a l’obrir la porta i al preguntar-li pel ser vollgut, Don Jose Maria després d’entregar les pertenencies que havien segut depositades en la seua persona i dir-los la fatal noticia se’n va anar horrorisat, durant quatre nits no va poder pegar ull, i mai més va voler presenciar una execució, sent des d’eixe dia un foribund detractor de la pena de mort.  
+
Ya en Castelló se’n va anar a [[Saragossa]] com a capellà de regiment. Més tart va partir a Barcelona a on va assistir com a capellà a una execució en el [[Camp de La Bota de Barcelona]], no més un dels que anaven a ser executats va voler parlar en ell per a demanar-li que donara a la seua família unes pertenencies personals una cartera i uns cabells. Quan va tindre que anar a casa dels familiars del executat recorda la cara de terror que li van fer a l’obrir la porta i al preguntar-li pel ser vollgut, Don Jose Maria despuix d’entregar les pertenencies que havien segut depositades en la seua persona i dir-los la fatal noticia se’n va anar horrorisat, durant quatre nits no va poder pegar ull, i mai més va voler presenciar una execució, sent des d’eixe dia un foribund detractor de la pena de mort.  
    
==Josep Maria Vicari de la Trinitat==
 
==Josep Maria Vicari de la Trinitat==
Llínea 119: Llínea 119:  
En l’any [[1960]] Don Jose Maria va aprovar les oposicions que se feren en [[Madrit]] i va accedir a la plaça de catedratic de llatí en la ciutat d’[[Albacete]], durant tres anys va estar vivint en la capital manchega, recordant d’ella les excursions per les seues contornades, pero sobre tot les Tertulies de gran nivell que alli se feen, protagonisades per gent que simbolisava el progresisme cultural de l'época.  
 
En l’any [[1960]] Don Jose Maria va aprovar les oposicions que se feren en [[Madrit]] i va accedir a la plaça de catedratic de llatí en la ciutat d’[[Albacete]], durant tres anys va estar vivint en la capital manchega, recordant d’ella les excursions per les seues contornades, pero sobre tot les Tertulies de gran nivell que alli se feen, protagonisades per gent que simbolisava el progresisme cultural de l'época.  
   −
Estant en Albacete va a tornar a opositar per a obtindre la plaça en Barcelona desti que després de conseguir, i estar un any en la ciutan condal, va permutar en un canvi per la ciutat de Castelló, ciutat de la que quan se’n anava no més pensava en tornar a ella.  
+
Estant en Albacete va a tornar a opositar per a obtindre la plaça en Barcelona desti que despuix de conseguir, i estar un any en la ciutan condal, va permutar en un canvi per la ciutat de Castelló, ciutat de la que quan se’n anava no més pensava en tornar a ella.  
    
==Torna a Castelló==
 
==Torna a Castelló==

Menú de navegació