Canvis

[[Catedràtic]] de lletres, ensenya en l'Écol Normale de [[Nivelles]] i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, [[comte de Lautréamont]]. Mediant [[Attila Kotanyi]], se va posat en contacte en [[Guy Debord]], i ha participat activament en l' [[Internacional Situacionista]] de [[1961]] a [[1970]], convidant a la joventut de l'época a ''«gojar sense traves»''. Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.

[[Catedràtic]] de lletres, ensenya en l'Écol Normale de [[Nivelles]] i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, [[comte de Lautréamont]]. Mediant [[Attila Kotanyi]], se va posat en contacte en [[Guy Debord]], i ha participat activament en l' [[Internacional Situacionista]] de [[1961]] a [[1970]], convidant a la joventut de l'época a ''«gojar sense traves»''. Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.

Una de les seues obres més celebres '''Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions''', apareguda en [[1967]], s'inscriu en el proyecte dels [[situacionisme|situacionistes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc després, en '''El llibre dels plaers''', aparegut el [[1979]], convida als sers vius a un ''«goig sense traves»'', i a terminar d'una vegada per totes en una societat [[Mercantilisme|mercantilista]] que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».

Una de les seues obres més celebres '''Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions''', apareguda en [[1967]], s'inscriu en el proyecte dels [[situacionisme|situacionistes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc despuix, en '''El llibre dels plaers''', aparegut el [[1979]], convida als sers vius a un ''«goig sense traves»'', i a terminar d'una vegada per totes en una societat [[Mercantilisme|mercantilista]] que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».

Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino més be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', en [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».

Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino més be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', en [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».