Canvis

'''Raoul Vaneigem''' va nàixer a [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el 21 de març de [[1934]]. És [[escritor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija|medievalista]].

'''Raoul Vaneigem''' va nàixer en [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el [[21 de març]] de [[1934]]. És [[escritor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija|medievalista]].

Va estudiar [[filologia]] [[Llengües romàniques|romànica]] en l' [[ULB]] (Université Libre de Bruxeles) des de [[1952]] a [[1956]].

Va estudiar [[filologia]] [[Llengües romàniques|romànica]] en l' [[ULB]] (Université Libre de Bruxeles) des de [[1952]] a [[1956]].

[[Catedràtic]] de lletres, ensenya en l'Écol Normale de [[Nivelles]] i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, [[comte de Lautréamont]]. Mediant [[Attila Kotanyi]], se va posat en contacte en [[Guy Debord]], i ha participat activament en l' [[Internacional Situacionista]] de [[1961]] a [[1970]], convidant a la joventut de l'época a ''«gojar sense traves»''. Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.

[[Catedràtic]] de lletres, ensenya en l'Écol Normale de [[Nivelles]] i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, [[comte de Lautréamont]]. Mediant [[Attila Kotanyi]], se va posat en contacte en [[Guy Debord]], i ha participat activament en l' [[Internacional Situacionista]] de [[1961]] a [[1970]], convidant a la joventut de l'época a ''«gojar sense traves»''. Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.

Una de les seues obres més celebres '''Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions''', apareguda el [[1967]], s'inscriu en el proyecte dels [[situacionisme|situacionistes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc després, en '''El llibre dels plaers''', aparegut el [[1979]], convida als sers vius a un ''«goig sense traves»'', i a terminar d'una vegada per totes en una societat [[Mercantilisme|mercantilista]] que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».

Una de les seues obres més celebres '''Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions''', apareguda en [[1967]], s'inscriu en el proyecte dels [[situacionisme|situacionistes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc després, en '''El llibre dels plaers''', aparegut el [[1979]], convida als sers vius a un ''«goig sense traves»'', i a terminar d'una vegada per totes en una societat [[Mercantilisme|mercantilista]] que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».

Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino mes be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', el [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».

Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino més be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', en [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».

Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en novembre de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el sigle XVIII,» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat el [[1993]].

Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en [[novembre]] de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el [[sigle XVIII]],» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat en [[1993]].

La seua última contribució, en giner de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».

La seua última contribució, en [[giner]] de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».