− | L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] (1208-1276), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, després passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna. | + | L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] (1208-1276), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, despuix passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna. |
| * '''Iglésia de l'Assunció'''. Reconstruïda en el [[segle XVIII]]. Campanar alçat en [[1950]] sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura [[Neoclassicisme|neoclàssica]], que es barreja en una ornamentació [[rococó]]. La planta és de creu llatina, en capelles laterals entre els contraforts, la coberta de [[volta]] de mig canó, en llunetes i [[cúpula]] al creuer. En el [[presbiteri]] té un magnífic retaule de fusta tallada. | | * '''Iglésia de l'Assunció'''. Reconstruïda en el [[segle XVIII]]. Campanar alçat en [[1950]] sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura [[Neoclassicisme|neoclàssica]], que es barreja en una ornamentació [[rococó]]. La planta és de creu llatina, en capelles laterals entre els contraforts, la coberta de [[volta]] de mig canó, en llunetes i [[cúpula]] al creuer. En el [[presbiteri]] té un magnífic retaule de fusta tallada. |
− | * '''Ermita del Crist de la Salut'''. L'ermita, situada a l'est de la població, en un montícul d'una elevació pròxima als 200 m., fon manada construir en el segle XVIII per Paula Calatayud, esposa de En Baltasar Pérez, els cossos dels quals van ser enterrats després de la seua mort en el Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, en l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any [[1928]], sent inaugurades les obres el dia [[30 d'agost]] d'est any. La seua construcció consta d'una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] en [[pilastres]], arcs de mig punt i [[volta de canó]] en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. En el presbiteri podem vore un bell [[retaule]] d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada l'image del Santíssim Crist de la Salut. <br /> L'actual image del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant [[Joan de Ribera]] en el [[segle XVII]] en motiu de la seua visita pastoral a la població l'any [[1606]], sent destruïda l'any [[1936]], la qual cosa supongué que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestaren en l'any [[1940]] en l'encàrrec i sufragi de l'actual image, que està elaborada en fusta policromada. | + | * '''Ermita del Crist de la Salut'''. L'ermita, situada a l'est de la població, en un montícul d'una elevació pròxima als 200 m., fon manada construir en el segle XVIII per Paula Calatayud, esposa de En Baltasar Pérez, els cossos dels quals van ser enterrats despuix de la seua mort en el Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, en l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any [[1928]], sent inaugurades les obres el dia [[30 d'agost]] d'est any. La seua construcció consta d'una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] en [[pilastres]], arcs de mig punt i [[volta de canó]] en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. En el presbiteri podem vore un bell [[retaule]] d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada l'image del Santíssim Crist de la Salut. <br /> L'actual image del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant [[Joan de Ribera]] en el [[segle XVII]] en motiu de la seua visita pastoral a la població l'any [[1606]], sent destruïda l'any [[1936]], la qual cosa supongué que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestaren en l'any [[1940]] en l'encàrrec i sufragi de l'actual image, que està elaborada en fusta policromada. |