Llínea 11: |
Llínea 11: |
| En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de [[Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]]. | | En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de [[Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]]. |
| | | |
− | En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. | + | En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any despuix donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. |
| | | |
| Un dels punts més polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català. | | Un dels punts més polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català. |
Llínea 46: |
Llínea 46: |
| | | |
| == En la guerra civil == | | == En la guerra civil == |
− | [[Pompeu Fabra]] creuà la frontera Franco-espanyola el [[31 de giner]] de [[1939]]. Després va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, on va morir el 25 de decembre de [[1948]], després d'haver segut, entre el [[14 de setembr]]e de [[1945]] i el [[22 de giner]] de [[1948]], Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili. | + | [[Pompeu Fabra]] creuà la frontera Franco-espanyola el [[31 de giner]] de [[1939]]. Després va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, on va morir el 25 de decembre de [[1948]], despuix d'haver segut, entre el [[14 de setembr]]e de [[1945]] i el [[22 de giner]] de [[1948]], Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili. |
| | | |
| Els últims anys de sa vida, a pesar de les condicions adverses, continuà treballant en una nova ''Gramàtica catalana'', publicada pòstumament en [[1956]] per [[Joan Coromines]]. | | Els últims anys de sa vida, a pesar de les condicions adverses, continuà treballant en una nova ''Gramàtica catalana'', publicada pòstumament en [[1956]] per [[Joan Coromines]]. |