Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
13 bytes afegits ,  18:20 7 jul 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
   
 
   
 
== Infància ==
 
== Infància ==
Pompeu Fabra va nàixer l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero van morir-se deu i van quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i el son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref>
+
Pompeu Fabra va nàixer l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero varen morir-se deu i varen quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i el son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref>
 
   
 
   
 
== Uns inicis polèmics ==
 
== Uns inicis polèmics ==
Llínea 13: Llínea 13:  
En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.
 
En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.
 
   
 
   
Un dels punts mes polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català.
+
Un dels punts més polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català.
    
== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana ==
 
== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana ==
Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinio, al nostre parer, mes decisiva es la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mampres per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".
+
Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinio, al nostre parer, més decisiva es la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mampres per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".
 
    
 
    
En un articul publicat, en [[1936]], per la revista “Oc”, Pompeu Fabra, desijava "une seule langue littérarie", -una sola llengua lliteraria-, per damunt de tota la fragmentacio dialectal: de la nostra terra d'Oc no catalana.  
+
En un articul publicat, en [[1936]], per la revista “Oc”, Pompeu Fabra, desijava "une seule langue littérarie", -una sola llengua lliteraria-, per damunt de tota la fragmentació dialectal: de la nostra terra d'Oc no catalana.  
 
   
 
   
 
"J'ai l'espoir, ajoutait-il, que vous pourrez obtenir cela si vous établissez une ortographe adéquate, si vous faites une bonne sélection de formes et de constructions, et si les différents dialectes, sagement épures, se font des emprunts réciproques... Et vous aurez obtenu davantage: le catalan deviendra alors une variante de plus de la grande langue occitane retrouvée".
 
"J'ai l'espoir, ajoutait-il, que vous pourrez obtenir cela si vous établissez une ortographe adéquate, si vous faites une bonne sélection de formes et de constructions, et si les différents dialectes, sagement épures, se font des emprunts réciproques... Et vous aurez obtenu davantage: le catalan deviendra alors une variante de plus de la grande langue occitane retrouvée".
Llínea 24: Llínea 24:  
''Traducció del text en Llengua Valenciana:''
 
''Traducció del text en Llengua Valenciana:''
   −
"Yo tinc l'esperança -afegia '''Pompeu Fabra'''- de que vosatros podreu obtindre aço si establiu, feu, una ortografia adequada, si feu una bona seleccio de formes i construccions, i si els diferents dialectes, saviament depurats, se fan prestams reciprocs... I vosatros haureu conseguit molt mes encara: el Catala se convertira, ara aci, en '''una variant mes de la gran Llengua Occitana''' retrobada".
+
"Yo tinc l'esperança -afegia '''Pompeu Fabra'''- de que vosatros podreu obtindre aço si establiu, feu, una ortografia adequada, si feu una bona seleccio de formes i construccions, i si els diferents dialectes, saviament depurats, se fan prestams reciprocs... I vosatros haureu conseguit molt més encara: el Català se convertirà, ara aci, en '''una variant més de la gran Llengua Occitana''' retrobada".
    
Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de [[novembre]] de [[1968]], justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra ([[1868]]-[[1968]]).
 
Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de [[novembre]] de [[1968]], justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra ([[1868]]-[[1968]]).
Llínea 35: Llínea 35:  
L'any [[1932]], [[Fabra]] accedí directament a la càtedra de [[llengua catalana]] de l’Universitat de Barcelona. En ell entrava oficialment la [[llengua catalana]] en una Universitat catalana per primera volta en l’història. En [[1933]], [[Fabra]] fon nomenat president del [[Patronat universitari]].
 
L'any [[1932]], [[Fabra]] accedí directament a la càtedra de [[llengua catalana]] de l’Universitat de Barcelona. En ell entrava oficialment la [[llengua catalana]] en una Universitat catalana per primera volta en l’història. En [[1933]], [[Fabra]] fon nomenat president del [[Patronat universitari]].
 
   
 
   
El Diccionari general de la llengua catalana de [[1932]] fon pensat com l'esbós del futur Diccionari de la llengua catalana de l’[[Institut d'Estudis Catalans]]. Els criteris que van presidir la seua confecció poden resumir-se en:
+
El Diccionari general de la llengua catalana de [[1932]] fon pensat com l'esbós del futur Diccionari de la llengua catalana de l’[[Institut d'Estudis Catalans]]. Els criteris que varen presidir la seua confecció poden resumir-se en:
    
# Adopció de formes noves o copiades d'atres llengües per tal de diferenciar-se del castellà (tz, tx, tg, tj, etc.), intenció final confessada pel propi Pompeu Fabra.
 
# Adopció de formes noves o copiades d'atres llengües per tal de diferenciar-se del castellà (tz, tx, tg, tj, etc.), intenció final confessada pel propi Pompeu Fabra.
124 351

edicions

Menú de navegació