Canvis

Navegant [[francés]], primer explorador del golf de Sant Llorenç ([[Canadà]]) en [[1534]], descobridor del dit riu en [[1535]], comandant de la colònia de [[Charlesbourg-Royal]] en [[1541]]–[[1542]], naixcut provablement entre el 7 de juny i el 23 de decembre de [[1491]] en [[Saint-Roín]] ([[Bretanya]]) on va morir en [[1557]].<ref>[http://www.biographi.ca/009004-119.01-f.php?&id_nbr=107&interval=25&&PHPSESSID=ivt2simgve3ti6og90s91g5c35 Biografía de Jacques Cartier] (en francés)</ref> - Fon el primer explorador [[França|francés]] de [[Amèrica del Nort]].

Navegant [[francés]], primer explorador del golf de Sant Llorenç ([[Canadà]]) en [[1534]], descobridor del dit riu en [[1535]], comandant de la colònia de [[Charlesbourg-Royal]] en [[1541]]–[[1542]], naixcut provablement entre el 7 de juny i el 23 de decembre de [[1491]] en [[Saint-Roín]] ([[Bretanya]]) on va morir en [[1557]].<ref>[http://www.biographi.ca/009004-119.01-f.php?&id_nbr=107&interval=25&&PHPSESSID=ivt2simgve3ti6og90s91g5c35 Biografía de Jacques Cartier] (en francés)</ref> - Fon el primer explorador [[França|francés]] de [[Amèrica del Nort]].

No es tenen molts detalls sobre els seus primers anys de vida. Es va casar en [[1520]] en Catherine, filla de Jacques des Granches, conestable de [[Saint-Malo]]. En este matrimoni, la seua condició social millora notablement. Alguns historiadors creuen que és possible que arribara a [[Terranova]] durant alguna campanya de [[peixca]], ya que la zona era coneguda pels peixcadors [[País Vasc|vascs]] i [[Bretanya|bretones]]. Atres, basant-se en els seus coneiximents del [[idioma portugués|portugués]] (va eixercir en numeroses ocasions d' interprete després de retirar-se de la vida pública) i en les abundants comparacions que fa en els seus escrits de viage entre els [[amerindi]]s de [[Nova França]] i els [[Brasil|brasilers]], especulen en la possibilitat que haguera navegat en [[Giovanni da Verrazzano]] en qualsevol dels viages d'exploració de la costa brasilera que este va realisar. Pero Verrazzano mai va explorar la costa brasilera, sino la de [[Amèrica del Nort]]. A ell es deu el descobriment de [[Nova Angulema]] (regió de [[Nova York]]). En [[1532]], és presentat davant del rei de França [[Francisco I de França|Francisco I]] per Jean Li Veneur, abat del monasteri de [[Mont-Saint-Michel]]. El rei li va triar perque trobara "certes illes i països en que es diu que ha d'haver-hi gran quantitat d'or i atres riques coses". Du a terme tres viages a Amèrica del Nort, entre [[1534]] i [[1542]], en l'esperança de trobar un [[pas del Noroest|pas pel Nort-oest]] cap a [[Àsia]].

No es tenen molts detalls sobre els seus primers anys de vida. Es va casar en [[1520]] en Catherine, filla de Jacques des Granches, conestable de [[Saint-Malo]]. En este matrimoni, la seua condició social millora notablement. Alguns historiadors creuen que és possible que arribara a [[Terranova]] durant alguna campanya de [[peixca]], ya que la zona era coneguda pels peixcadors [[País Vasc|vascs]] i [[Bretanya|bretones]]. Atres, basant-se en els seus coneiximents del [[idioma portugués|portugués]] (va eixercir en numeroses ocasions d' interprete despuix de retirar-se de la vida pública) i en les abundants comparacions que fa en els seus escrits de viage entre els [[amerindi]]s de [[Nova França]] i els [[Brasil|brasilers]], especulen en la possibilitat que haguera navegat en [[Giovanni da Verrazzano]] en qualsevol dels viages d'exploració de la costa brasilera que este va realisar. Pero Verrazzano mai va explorar la costa brasilera, sino la de [[Amèrica del Nort]]. A ell es deu el descobriment de [[Nova Angulema]] (regió de [[Nova York]]). En [[1532]], és presentat davant del rei de França [[Francisco I de França|Francisco I]] per Jean Li Veneur, abat del monasteri de [[Mont-Saint-Michel]]. El rei li va triar perque trobara "certes illes i països en que es diu que ha d'haver-hi gran quantitat d'or i atres riques coses". Du a terme tres viages a Amèrica del Nort, entre [[1534]] i [[1542]], en l'esperança de trobar un [[pas del Noroest|pas pel Nort-oest]] cap a [[Àsia]].

== El primer viage ==

== El primer viage ==

Donnacona comprén que és el que estan buscant els francesos, or, gemes, espècies, i els descriu el que desigen escoltar, el regne mitològic de Saguenay, i Francisco I, a pesar de les seues preocupacions militars per les seues disputes en [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], es deixa convéncer per a proveir una tercera expedició exploradora, pero en cap moment pareixen decidits a colonisar.

Donnacona comprén que és el que estan buscant els francesos, or, gemes, espècies, i els descriu el que desigen escoltar, el regne mitològic de Saguenay, i Francisco I, a pesar de les seues preocupacions militars per les seues disputes en [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], es deixa convéncer per a proveir una tercera expedició exploradora, pero en cap moment pareixen decidits a colonisar.

No obstant, de repent canvia l'estratègia. Es confia l'organisació de l'expedició a [[Jean-François de la Rocque de Roberval]], un home de la cort, i no a Cartier. En esta ocasió només serà el segon de Roberval. Els dos objectius principals passen a ser la colonisació i la difusió de la fe catòlica. Donnacona mor cap a [[1539]], igual que atres iroquesos, atres es casen, cap tornarà. Es prepara l'expedició, arma cinc barcos, embarca guanyat, i llibera presoners per a convertir-los en colons. Roberval, home de cort, fa que l'organisació vaja en retart, lo que cosa fa que Cartier s'impaciente i decidix embarcar-se cap a ultramar sense esperar. Després d'una calamitosa travessia conseguix arribar a Stadaconé a l'agost de [[1541]] després de tres anys d'absència. El retrobament és càlit a pesar de l'anunci de la mort de Donnacona, pero després les relacions es deterioren fins al punt que Cartier decidix instalar-se en un atre puesto.

No obstant, de repent canvia l'estratègia. Es confia l'organisació de l'expedició a [[Jean-François de la Rocque de Roberval]], un home de la cort, i no a Cartier. En esta ocasió només serà el segon de Roberval. Els dos objectius principals passen a ser la colonisació i la difusió de la fe catòlica. Donnacona mor cap a [[1539]], igual que atres iroquesos, atres es casen, cap tornarà. Es prepara l'expedició, arma cinc barcos, embarca guanyat, i llibera presoners per a convertir-los en colons. Roberval, home de cort, fa que l'organisació vaja en retart, lo que cosa fa que Cartier s'impaciente i decidix embarcar-se cap a ultramar sense esperar. Després d'una calamitosa travessia conseguix arribar a Stadaconé a l'agost de [[1541]] despuix de tres anys d'absència. El retrobament és càlit a pesar de l'anunci de la mort de Donnacona, pero despuix les relacions es deterioren fins al punt que Cartier decidix instalar-se en un atre puesto.

Ordena construir el fort de [[Charlesbourg-Royal]] en la confluència del Sant Llorenç en el [[riu del Cap Roig]] per a preparar la colonisació. L'arribada de l'hivern no mostra la presència de Roberval ni de el restant de l'expedició. Mentrestant, acumula or i diamants en les seues negociacions en els [[huró|hurons]], que asseguren haver arreplegat en les proximitats. En [[1542]], alça el campament i es reunix en Roberval en [[Terranova]]. A pesar de rebre órdens d'este últim perque retrocedira cap al Sant Llorenç, Cartier posa proa a França.

Ordena construir el fort de [[Charlesbourg-Royal]] en la confluència del Sant Llorenç en el [[riu del Cap Roig]] per a preparar la colonisació. L'arribada de l'hivern no mostra la presència de Roberval ni de el restant de l'expedició. Mentrestant, acumula or i diamants en les seues negociacions en els [[huró|hurons]], que asseguren haver arreplegat en les proximitats. En [[1542]], alça el campament i es reunix en Roberval en [[Terranova]]. A pesar de rebre órdens d'este últim perque retrocedira cap al Sant Llorenç, Cartier posa proa a França.