Canvis

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada per el tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada per el tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] després el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] despuix el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.

Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grècia|Grècia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon assessinat. Poc temps després, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis segles d'independència política.

Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grècia|Grècia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon assessinat. Poc temps despuix, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis segles d'independència política.

== Antecedents ==

== Antecedents ==

Després la mort del tirà [[Macanidas]] en el 207 a. C., [[Nabis]]] va depondre al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers". Em l'any 205 a. C. Nabis firmà un tractat de pau en [[Roma]], 201 a. C. atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada de abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del segle IV a. C. Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps després foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.

Després la mort del tirà [[Macanidas]] en el 207 a. C., [[Nabis]]] va depondre al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers". Em l'any 205 a. C. Nabis firmà un tractat de pau en [[Roma]], 201 a. C. atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada de abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del segle IV a. C. Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps despuix foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]], Nabis va tindre una nova oportunitat d'expandir els seus dominis. [[Filipo V]] de [[Macedònia]] li va oferir la [[polis grega|polis]] de Argos en la condició de que [[Esparta]] desertara de la coalició romana i s'unixca a l'aliança  macedònia. Nabis va acceptar la oferta i va rebre el control sobre Argos. En tot i això, quan la guerra es tornà contra Macedònia, regressà a la coalició romana i envià 600 mercenaris cretenques per a recolzar al eixèrcit romà. Més tart [[Filipo]] va patir una decisiva derrota front als romans en la [[Batalla de Cinoscèfalos], pero Esparta va mantindre el control sobre Argos. Després de la guerra, el eixèrcit romà no es va retirar de Grècia, sino que envià guarnicions a varis llocs estratègics per a protegir els seus interessos en la zona.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]], Nabis va tindre una nova oportunitat d'expandir els seus dominis. [[Filipo V]] de [[Macedònia]] li va oferir la [[polis grega|polis]] de Argos en la condició de que [[Esparta]] desertara de la coalició romana i s'unixca a l'aliança  macedònia. Nabis va acceptar la oferta i va rebre el control sobre Argos. En tot i això, quan la guerra es tornà contra Macedònia, regressà a la coalició romana i envià 600 mercenaris cretenques per a recolzar al eixèrcit romà. Més tart [[Filipo]] va patir una decisiva derrota front als romans en la [[Batalla de Cinoscèfalos], pero Esparta va mantindre el control sobre Argos. Després de la guerra, el eixèrcit romà no es va retirar de Grècia, sino que envià guarnicions a varis llocs estratègics per a protegir els seus interessos en la zona.

== Planificació ==

== Planificació ==

[[Image:Mapa_Macedonia.png|305px|thumb|right|Mapa de [[Grècia]] i el [[mar Egeu]] poc després d'escomençar la [[Segona Guerra Macedònica]].]]

[[Image:Mapa_Macedonia.png|305px|thumb|right|Mapa de [[Grècia]] i el [[mar Egeu]] poc despuix d'escomençar la [[Segona Guerra Macedònica]].]]

La [[Lliga Aquea]] estava molesta per el fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma|romans]] acceptaren la proposta dels [[aqueu|aqueus]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grècia|Grècia]].

La [[Lliga Aquea]] estava molesta per el fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma|romans]] acceptaren la proposta dels [[aqueu|aqueus]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grècia|Grècia]].