Llínea 108: |
Llínea 108: |
| | Peu = Santiago dels Cavallers de Guatemala, hui Antiga Guatemala, màxim exponent de la cultura espanyola en el país. En el seu moment se la considerà la ciutat més bella del Nou Mon i fon la capital de la Capitania General de Guatemala | | | Peu = Santiago dels Cavallers de Guatemala, hui Antiga Guatemala, màxim exponent de la cultura espanyola en el país. En el seu moment se la considerà la ciutat més bella del Nou Mon i fon la capital de la Capitania General de Guatemala |
| }} | | }} |
− | En [[1523]] els conquistadors espanyols aplegaren per l'oest, provinents de [[Méxic]], baix l'envie del capitán [[Pere d'Alvarado]], en l'intenció d'explorar i colonisar els territoris de l'actual Guatemala. S'enfrontaren primer en els k'iches, i després s'aliaren breument en els kaqchikeles, fundant el seu primer assentament el [[25 de juliol]] de [[1524]] en les rodalies d'Iximché, capital dels kaqchikeles, vila que rebe per nom ''Santiago dels Cavallers de Guatemala'' en honor a l'apostol major. | + | En [[1523]] els conquistadors espanyols aplegaren per l'oest, provinents de [[Méxic]], baix l'envie del capitán [[Pere d'Alvarado]], en l'intenció d'explorar i colonisar els territoris de l'actual Guatemala. S'enfrontaren primer en els k'iches, i despuix s'aliaren breument en els kaqchikeles, fundant el seu primer assentament el [[25 de juliol]] de [[1524]] en les rodalies d'Iximché, capital dels kaqchikeles, vila que rebe per nom ''Santiago dels Cavallers de Guatemala'' en honor a l'apostol major. |
| | | |
| El [[22 de novembre]] de [[1527]] esta ciutat fon traslladada a la Vall d'Almolonga (hui el barri de Sant Miquel Escobar en [[Ciutat Vella (Guatemala)|Ciutat Vella]], [[Sacatepéquez]]), degut al constant sege que patia pels atacs dels natius. Esta fon destruida en la matinada del [[11 de setembre]] de [[1541]] per un allau de tarquim i pedres que provingue del cim del [[Volca d'Aigua]] (Volca Hunahpú, com ho coneixien els indigenes), sepultant a la llavors capital de la regió i enterrant a la ciutat en la majoria dels seus habitants. Entre ells estigué la governadora doña Beatriu de la Cova, viuda de don [[Pere d'Alvarado]]. Açó obligà a que la ciutat fora de nou traslladada a la propenca Vall de Panchoy, uns 6 km aigües avall, en lo que actualment és la ciutat de [[Antiga Guatemala]]. | | El [[22 de novembre]] de [[1527]] esta ciutat fon traslladada a la Vall d'Almolonga (hui el barri de Sant Miquel Escobar en [[Ciutat Vella (Guatemala)|Ciutat Vella]], [[Sacatepéquez]]), degut al constant sege que patia pels atacs dels natius. Esta fon destruida en la matinada del [[11 de setembre]] de [[1541]] per un allau de tarquim i pedres que provingue del cim del [[Volca d'Aigua]] (Volca Hunahpú, com ho coneixien els indigenes), sepultant a la llavors capital de la regió i enterrant a la ciutat en la majoria dels seus habitants. Entre ells estigué la governadora doña Beatriu de la Cova, viuda de don [[Pere d'Alvarado]]. Açó obligà a que la ciutat fora de nou traslladada a la propenca Vall de Panchoy, uns 6 km aigües avall, en lo que actualment és la ciutat de [[Antiga Guatemala]]. |
Llínea 127: |
Llínea 127: |
| Esta regió fon tan rica en minerals i metals com [[Mèxic]], [[Bolivia]] i [[Perú]]. No obstant, els colóns explotaren principalment la producció agricola. Els seus principals recursos foren la canya de sucre, el cacauer, les pedres precioses i la tinta anyil per a textils. La ciutat de Santiago de Guatemala vixqué un desenroll notable en la seua arquitectura, caracterisada com «barroc sismic», en l'imagineria religiosa, la pintura i la musica. Les festivitats de l'any lliturgic i del santoral definien la vida dels seus habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat. | | Esta regió fon tan rica en minerals i metals com [[Mèxic]], [[Bolivia]] i [[Perú]]. No obstant, els colóns explotaren principalment la producció agricola. Els seus principals recursos foren la canya de sucre, el cacauer, les pedres precioses i la tinta anyil per a textils. La ciutat de Santiago de Guatemala vixqué un desenroll notable en la seua arquitectura, caracterisada com «barroc sismic», en l'imagineria religiosa, la pintura i la musica. Les festivitats de l'any lliturgic i del santoral definien la vida dels seus habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat. |
| | | |
− | El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcaniques, inundacions, i terratremols, després de ser destruit per dos terratremols. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i conseguí convertir-se en els anys en la ciutat més gran, important i populosa de tot l'istme centroamericano i el Caribe. | + | El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcaniques, inundacions, i terratremols, despuix de ser destruit per dos terratremols. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i conseguí convertir-se en els anys en la ciutat més gran, important i populosa de tot l'istme centroamericano i el Caribe. |
| | | |
| A finals del segle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendencies en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de provincies de la Capitania General de Guatemala se reduí a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]]. | | A finals del segle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendencies en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de provincies de la Capitania General de Guatemala se reduí a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]]. |
Llínea 154: |
Llínea 154: |
| {{AP|Revolucio de 1944 en Guatemala}} | | {{AP|Revolucio de 1944 en Guatemala}} |
| [[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg|thumb|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant el repartiment de terres baldías.]] | | [[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg|thumb|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant el repartiment de terres baldías.]] |
− | En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, cridats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc després convocà eleccions lliures i democràtiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala després de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un país capitaliste, pero per a aixo decidí proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien. Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america. Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste. | + | En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, cridats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc despuix convocà eleccions lliures i democràtiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despuix de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un país capitaliste, pero per a aixo decidí proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien. Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america. Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste. |
| | | |
| | | |
Llínea 177: |
Llínea 177: |
| {{VT|Massacres en Guatemala}} | | {{VT|Massacres en Guatemala}} |
| | | |
− | Poc temps després hague eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tutelà el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de millars de victimes. | + | Poc temps despuix hague eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tutelà el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de millars de victimes. |
| | | |
| El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga serie de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estadounidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal. | | El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga serie de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estadounidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal. |
Llínea 199: |
Llínea 199: |
| La breu presidencia de [[Rius Montt]] fon provablement el periodo més violent del conflicte de 36 anys, que resultà en aproximadament 30.000 morts de civils, en la seua majoria indigenes. L'immensa majoria de les violacions de drets humans s'atribuixen a les Forces Armades i les PAC que ells controlaven. | | La breu presidencia de [[Rius Montt]] fon provablement el periodo més violent del conflicte de 36 anys, que resultà en aproximadament 30.000 morts de civils, en la seua majoria indigenes. L'immensa majoria de les violacions de drets humans s'atribuixen a les Forces Armades i les PAC que ells controlaven. |
| | | |
− | El [[8 d'agost]] de [[1983]], Rius Montt fon depost per la seua propi ministre de Defensa, General [[Oscar Humberto Mejía Vitors|Óscar Mejía Vitors]], qui ho succei com cap de Govern de facto de Guatemala (Rius Montt sobreviuria per a fundar un partit politic, FRG). El general Mejía permete un regres controlat de la democracia en Guatemala, escomençant en una eleccio el [[1 de juliol]] de [[1984]] per a una Assamblea Constituent per a redactar una constitucio democratica. El [[30 de maig]] de [[1985]], després de 9 mesos de debat, l'Assamblea Constituent terminà de redactar una nova constitució, que entrà en vigor immediatament. El Lic. [[Vinicio Cirerer]], un polític civil en ample recort, fon candidat a president per la Democracia Cristiana, guanyà la primera elecció sostinguda baix la nova constitució en casi el 70 % dels vots, i prengué possessió del càrrec el [[14 de giner]] de [[1986]]. | + | El [[8 d'agost]] de [[1983]], Rius Montt fon depost per la seua propi ministre de Defensa, General [[Oscar Humberto Mejía Vitors|Óscar Mejía Vitors]], qui ho succei com cap de Govern de facto de Guatemala (Rius Montt sobreviuria per a fundar un partit politic, FRG). El general Mejía permete un regres controlat de la democracia en Guatemala, escomençant en una eleccio el [[1 de juliol]] de [[1984]] per a una Assamblea Constituent per a redactar una constitucio democratica. El [[30 de maig]] de [[1985]], despuix de 9 mesos de debat, l'Assamblea Constituent terminà de redactar una nova constitució, que entrà en vigor immediatament. El Lic. [[Vinicio Cirerer]], un polític civil en ample recort, fon candidat a president per la Democracia Cristiana, guanyà la primera elecció sostinguda baix la nova constitució en casi el 70 % dels vots, i prengué possessió del càrrec el [[14 de giner]] de [[1986]]. |
| | | |
| ===== Retorn a la democràcia ===== | | ===== Retorn a la democràcia ===== |
Llínea 217: |
Llínea 217: |
| El [[11 de novembre]] de [[1990]] se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Després d'una votació de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier [[Jordi Serrà Elies]] assumí la presidencia el 14 de giner de [[1991]], completant aixina la primera transició d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el [[Moviment d'Acció Solidaria]] (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una debil aliança en les Democrates Cristianes i la [[Unió del Centre Nacional]] (UCN). | | El [[11 de novembre]] de [[1990]] se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Després d'una votació de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier [[Jordi Serrà Elies]] assumí la presidencia el 14 de giner de [[1991]], completant aixina la primera transició d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el [[Moviment d'Acció Solidaria]] (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una debil aliança en les Democrates Cristianes i la [[Unió del Centre Nacional]] (UCN). |
| | | |
− | El [[25 de maig]] de [[1993]], Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes després d'este "Autogolpe". | + | El [[25 de maig]] de [[1993]], Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes despuix d'este "Autogolpe". |
| | | |
| El [[6 de juny]] de [[1993]], el Congrés, d'acort en la constitució de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, [[Ramiro de Lleo Carpio]], per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit polític i caria d'una base política, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Cort Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdos cossos. | | El [[6 de juny]] de [[1993]], el Congrés, d'acort en la constitució de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, [[Ramiro de Lleo Carpio]], per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit polític i caria d'una base política, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Cort Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdos cossos. |
Llínea 249: |
Llínea 249: |
| Les [[Eleccions generals de Guatemala de 2007|següents eleccions]] s'han realisat en [[setembre]] i [[novembre]] de [[2007]]. En la primera ronda electoral realisada el [[9 de setembre]] de [[2007]], els partits politics [[Unitat Nacional de l'Esperança]] (UNE), liderado per l'ingenier [[Alvar Colom]] i el [[Partit Patriota]] (PP), liderado pel General Retirat, [[Otto Pérez Molina]], guanyaren els dos primers llocs, passant a segona volta que se realisà el [[4 de novembre]] de [[2007]]; donaren com guanyador a [[Alvar Colom|Colom]] qui assumi com President de la Republica de Guatemala el [[14 de giner]] de [[2008]] i finalisà en [[giner]] de [[2012]]. | | Les [[Eleccions generals de Guatemala de 2007|següents eleccions]] s'han realisat en [[setembre]] i [[novembre]] de [[2007]]. En la primera ronda electoral realisada el [[9 de setembre]] de [[2007]], els partits politics [[Unitat Nacional de l'Esperança]] (UNE), liderado per l'ingenier [[Alvar Colom]] i el [[Partit Patriota]] (PP), liderado pel General Retirat, [[Otto Pérez Molina]], guanyaren els dos primers llocs, passant a segona volta que se realisà el [[4 de novembre]] de [[2007]]; donaren com guanyador a [[Alvar Colom|Colom]] qui assumi com President de la Republica de Guatemala el [[14 de giner]] de [[2008]] i finalisà en [[giner]] de [[2012]]. |
| | | |
− | Varies de les seues accions foren criticades per la població. Entre elles se troba la falta d'accions referents a seguritat nacional, corrupció, la creació d'un pla d'ajuda social per a famílies de baix nivell economic en fins electorals i per últim el divorç de la seua llavors esposa [[Sandra Torres]] per a que ella poguera aspirar a la candidatura presidencial (segons s'establi després de debats judicials, l'esposa d'un president no podia ser candidata a la presidencia). | + | Varies de les seues accions foren criticades per la població. Entre elles se troba la falta d'accions referents a seguritat nacional, corrupció, la creació d'un pla d'ajuda social per a famílies de baix nivell economic en fins electorals i per últim el divorç de la seua llavors esposa [[Sandra Torres]] per a que ella poguera aspirar a la candidatura presidencial (segons s'establi despuix de debats judicials, l'esposa d'un president no podia ser candidata a la presidencia). |
| | | |
| ==== Govern democràtic 2012-2016 ==== | | ==== Govern democràtic 2012-2016 ==== |
Llínea 295: |
Llínea 295: |
| [[Archiu:rios de lava pacaya.jpg|thumb| Rius de Lava són visibles en distints punts del país.]] | | [[Archiu:rios de lava pacaya.jpg|thumb| Rius de Lava són visibles en distints punts del país.]] |
| | | |
− | Els rius de Guatemala de major llongitut són: [[riu Motagua]] des del Departament del Quiché fins la frontera en [[Fondaries]] en el Departament d'Izabal; el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] naix en el Departament d'Huehuetenango com [[riu Chixoy]] o Negre i despres se convertix en el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] en el Departament d'Alta Verapaz i del Petén; després de vorejar tot el Departament del Petén desemboca en el Golfo de Mèxic. També estan el [[riu Polochic]], el [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]] i el [[riu Sarstún]]. | + | Els rius de Guatemala de major llongitut són: [[riu Motagua]] des del Departament del Quiché fins la frontera en [[Fondaries]] en el Departament d'Izabal; el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] naix en el Departament d'Huehuetenango com [[riu Chixoy]] o Negre i despres se convertix en el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] en el Departament d'Alta Verapaz i del Petén; despuix de vorejar tot el Departament del Petén desemboca en el Golfo de Mèxic. També estan el [[riu Polochic]], el [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]] i el [[riu Sarstún]]. |
| | | |
| Excepte per les arees costeres de l'ocea Pacific, Guatemala és en la seua majoria montanyosa, en un clima calit tropical, més temperat en l'altiplano. La majoria de les ciutats principals estan situades en la part sur del país; les ciutats principals són la capital [[Ciutat de Guatemala]], [[Quetzaltenango]] i [[Escuintla (departament)|Escuintla]]. El gran [[Llac d'Izabal]] està situat prop de la costa Caribeña. | | Excepte per les arees costeres de l'ocea Pacific, Guatemala és en la seua majoria montanyosa, en un clima calit tropical, més temperat en l'altiplano. La majoria de les ciutats principals estan situades en la part sur del país; les ciutats principals són la capital [[Ciutat de Guatemala]], [[Quetzaltenango]] i [[Escuintla (departament)|Escuintla]]. El gran [[Llac d'Izabal]] està situat prop de la costa Caribeña. |
Llínea 315: |
Llínea 315: |
| El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una serie d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una menuda area que encara estava sumergida, i hui és [[Panama]]. | | El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una serie d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una menuda area que encara estava sumergida, i hui és [[Panama]]. |
| | | |
− | L'aparició de l'Archipelec mesoamericà i després la conformació de la massa centroamericana permete la migració de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort. | + | L'aparició de l'Archipelec mesoamericà i despuix la conformació de la massa centroamericana permete la migració de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort. |
| | | |
| En general, el relleu centroamericano se fon incrementant en el curs de varis millons d'anys per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Aixo explica l'orige volcanic de la majoria dels sols de la plataforma central de Guatemala i Centroamérica, i el poc desenroll dels sols de les parts planes de l'oest Atlantic, tal com les regions del Petén, Belice i Yucatán; és dir, els sols de la plataforma central tenen varies decenes de millons d'anys de formació, en els que han actuat la flora i el temps. Els sols del departament de Petén, molts d'ells [[karst|kársticos]], tenen pocs millons d'anys de desenroll i aixo explica per que son poc profunts; les roques de la part sur del Petén són predominantment pedres calcarees marines del [[Mioce]], de fa aproximadament 10 millons d'anys. | | En general, el relleu centroamericano se fon incrementant en el curs de varis millons d'anys per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Aixo explica l'orige volcanic de la majoria dels sols de la plataforma central de Guatemala i Centroamérica, i el poc desenroll dels sols de les parts planes de l'oest Atlantic, tal com les regions del Petén, Belice i Yucatán; és dir, els sols de la plataforma central tenen varies decenes de millons d'anys de formació, en els que han actuat la flora i el temps. Els sols del departament de Petén, molts d'ells [[karst|kársticos]], tenen pocs millons d'anys de desenroll i aixo explica per que son poc profunts; les roques de la part sur del Petén són predominantment pedres calcarees marines del [[Mioce]], de fa aproximadament 10 millons d'anys. |
Llínea 557: |
Llínea 557: |
| [[Archiu:06-Corbera Benicull.JPG|thumb|175px|right|Almolonga la principal horta de Guatemala proveix d'hortalices als [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Europa]], tota [[Amèrica Central]] i [[Japó]].]] | | [[Archiu:06-Corbera Benicull.JPG|thumb|175px|right|Almolonga la principal horta de Guatemala proveix d'hortalices als [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Europa]], tota [[Amèrica Central]] i [[Japó]].]] |
| | | |
− | L'economia de Guatemala és la novena a nivell latinoamericano.{{cita requerida}} El sector més gran en l'economia guatemalteca és l'agricultura, sent Guatemala el major exportador de cardamom a nivell mundial, el quint exportador de [[sucre]] i el septim productor de [[café]]. El sector del turisme és el segon generador de divises per al país, l'industria és una important branca de l'economia guatemalteca i el sector de servicis que any després de any cobra major importancia, per lo que convertix la tipica economia guatemalteca basada en l'agricultura en una economia basada en la prestació de servicis. Els sectors que més aportes generen al PIB en Guatemala són: | + | L'economia de Guatemala és la novena a nivell latinoamericano.{{cita requerida}} El sector més gran en l'economia guatemalteca és l'agricultura, sent Guatemala el major exportador de cardamom a nivell mundial, el quint exportador de [[sucre]] i el septim productor de [[café]]. El sector del turisme és el segon generador de divises per al país, l'industria és una important branca de l'economia guatemalteca i el sector de servicis que any despuix de any cobra major importancia, per lo que convertix la tipica economia guatemalteca basada en l'agricultura en una economia basada en la prestació de servicis. Els sectors que més aportes generen al PIB en Guatemala són: |
| | | |
| '''Agricultura, ganaderia i peixca''' | | '''Agricultura, ganaderia i peixca''' |
Llínea 844: |
Llínea 844: |
| Guatemala rebe novament al [[Papa]] [[Joan Pau II]], esta volta fon en la [[Ciutat d'Esquipulas]]. El [[6 de febrer]] de [[1996]] aplegà a esta ciutat, la missa fon oficiada en la Vall de María en Esquipulas, havent unes 40.000 persones. Cridà varies voltes "Breçol de la Pau" a esta ciutat, degut a que esta fon seu del [[Acort d'Esquipulas|Acort de Pau]] de Centroamérica durant [[1986]] i [[1987]] i finalisats en Guatemala en 1996.<ref name=>{{cita web|autor=Basílica d'Esquipulas|url=http://basilicadeesquipulas.org/visita-de-la seua-santitat-juan-pablo-ii/|título=Visita de La seua Santitat Joan Pau II|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> | | Guatemala rebe novament al [[Papa]] [[Joan Pau II]], esta volta fon en la [[Ciutat d'Esquipulas]]. El [[6 de febrer]] de [[1996]] aplegà a esta ciutat, la missa fon oficiada en la Vall de María en Esquipulas, havent unes 40.000 persones. Cridà varies voltes "Breçol de la Pau" a esta ciutat, degut a que esta fon seu del [[Acort d'Esquipulas|Acort de Pau]] de Centroamérica durant [[1986]] i [[1987]] i finalisats en Guatemala en 1996.<ref name=>{{cita web|autor=Basílica d'Esquipulas|url=http://basilicadeesquipulas.org/visita-de-la seua-santitat-juan-pablo-ii/|título=Visita de La seua Santitat Joan Pau II|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> |
| | | |
− | Un dels successos que impactà a l'Iglésia Catòlica fon l'assessinat del Monsenyor [[Joan Gerardi]], dos dies després de la publicació de l'informe "Guatemala: Mai més", el [[26 d'abril]] de [[1998]], el bisbe Gerardi fon salvagement assessinat a colps en el garage de la casa parroquial de Sant Sebastián, en la ciutat de Guatemala. Els criminals usaren aparentment un bloc de concret per a destrossar-li el craneu, desfigurant-li al punt de que el rostre del bisbe quedà irreconocible i l'identificació se consegui soles despres de l'identificació de l'anell bisbal en la seua ma.<ref name=>{{cita web|autor=Hilda Rodes, Aroldo Marroquín I Genner Guzmán|url=http://www.prensalibre.com/noticies/comunitari/Rememoren-llegat-Joan-Gerardi_0_686931317.html|título=Rememoran el llegat de monsenyor Joan Gerardi Conedera|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> | + | Un dels successos que impactà a l'Iglésia Catòlica fon l'assessinat del Monsenyor [[Joan Gerardi]], dos dies despuix de la publicació de l'informe "Guatemala: Mai més", el [[26 d'abril]] de [[1998]], el bisbe Gerardi fon salvagement assessinat a colps en el garage de la casa parroquial de Sant Sebastián, en la ciutat de Guatemala. Els criminals usaren aparentment un bloc de concret per a destrossar-li el craneu, desfigurant-li al punt de que el rostre del bisbe quedà irreconocible i l'identificació se consegui soles despres de l'identificació de l'anell bisbal en la seua ma.<ref name=>{{cita web|autor=Hilda Rodes, Aroldo Marroquín I Genner Guzmán|url=http://www.prensalibre.com/noticies/comunitari/Rememoren-llegat-Joan-Gerardi_0_686931317.html|título=Rememoran el llegat de monsenyor Joan Gerardi Conedera|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> |
| | | |
| En [[2002]], Guatemala rep la tercera i última visita pastoral de [[Joan Pau II]], el seu viage anterior a este país habia segut en [[1996]] en [[Esquipulas]]. El [[30 de juliol]] de [[2002]], aplegà a la Ciutat de Guatemala, la missa fon oficiada en l'Hipodrom del Sur, sent està la visita més breu (27 hores) que feu a Guatemala. | | En [[2002]], Guatemala rep la tercera i última visita pastoral de [[Joan Pau II]], el seu viage anterior a este país habia segut en [[1996]] en [[Esquipulas]]. El [[30 de juliol]] de [[2002]], aplegà a la Ciutat de Guatemala, la missa fon oficiada en l'Hipodrom del Sur, sent està la visita més breu (27 hores) que feu a Guatemala. |
Llínea 1040: |
Llínea 1040: |
| |[[març]]–[[abril]] | | |[[març]]–[[abril]] |
| |[[Semana Santa]] | | |[[Semana Santa]] |
− | |Festa movil. Semana de la primera [[lluna plena]] després del [[21 de març]]. ([[Pasqua]] de la [[Iglesia Catolica]] Romana: Dimecres sant, mig dia; dijous sant i divendres sant | + | |Festa movil. Semana de la primera [[lluna plena]] despuix del [[21 de març]]. ([[Pasqua]] de la [[Iglesia Catolica]] Romana: Dimecres sant, mig dia; dijous sant i divendres sant |
| |- | | |- |
| |[[26 d'abril]] | | |[[26 d'abril]] |