Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{destacat}} | | {{destacat}} |
| | | |
− | La '''Cultura Valenciana''' té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península a lo llarc dels sigles. Ademés, l'història, la geografia i la presència del [[Mar Mediterràneu]] ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual. | + | La '''Cultura Valenciana''' té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat despuix del seu pas per la península a lo llarc dels sigles. Ademés, l'història, la geografia i la presència del [[Mar Mediterràneu]] ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual. |
| | | |
| Encara que n'hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les nostres regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals a lo llarc del territori. Eixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: La llengua, la música, la gastronomia, el folclor, etc. | | Encara que n'hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les nostres regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals a lo llarc del territori. Eixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: La llengua, la música, la gastronomia, el folclor, etc. |
Llínea 69: |
Llínea 69: |
| Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] ([[L'Alacantí]]) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py. | | Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] ([[L'Alacantí]]) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py. |
| | | |
− | En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat. | + | En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen despuix de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat. |
| | | |
| Durant els dies de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en passacarrers, despertades, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Foc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils. | | Durant els dies de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en passacarrers, despertades, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Foc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils. |