Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  22:53 30 març 2015
m
Llínea 106: Llínea 106:  
En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any [[1810]] en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de [[Napoleó]], sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va ser demolit abans de l'arribada d'este davant  les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.
 
En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any [[1810]] en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de [[Napoleó]], sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va ser demolit abans de l'arribada d'este davant  les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.
   −
Encara que molt pocs anys després de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li van posar, va ordenar reunir les restes del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents van denominar “els montanyetes d'Elio”.  
+
Encara que molt pocs anys després de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li van posar, va ordenar reunir els restos del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents varen denominar “les montanyetes d'Elio”.  
    
La veritat és que no estaven els temps a favor de l'existència d'un Palau Real en Valéncia. [[Teodor Llorent]] dona la clau de l'“incomoditat política” del Palau Real en els temps de la uniformitat borbònica que convertiria els antics regnes en meres províncies.  
 
La veritat és que no estaven els temps a favor de l'existència d'un Palau Real en Valéncia. [[Teodor Llorent]] dona la clau de l'“incomoditat política” del Palau Real en els temps de la uniformitat borbònica que convertiria els antics regnes en meres províncies.  
Llínea 112: Llínea 112:  
Llorent va escriure: ''“Que va ser de tu, Palau Real? Noble mansió dels monarques valencians, centre i símbol del nostre antic i gloriós regne (...) Desaparegut tot, en les institucions que representaves, l'autonomia ilustre d'aquell regne de que vas ser cap...”''.  
 
Llorent va escriure: ''“Que va ser de tu, Palau Real? Noble mansió dels monarques valencians, centre i símbol del nostre antic i gloriós regne (...) Desaparegut tot, en les institucions que representaves, l'autonomia ilustre d'aquell regne de que vas ser cap...”''.  
   −
Les raons oficials de la seua demolició durant la Guerra d'Independència – El [[12 de març]] de [[1810]] va escomençar el seu derrocament– van ser de suposta estratègia bèlica, per a no deixar un bastió com eixe on es pogueren fer forts les tropes napoleòniques invasores.  
+
Les raons oficials de la seua demolició durant la Guerra d'Independència – El [[12 de març]] de [[1810]] va escomençar el seu derrocament– van ser de suposta estratègia bèlica, per a no deixar un bastió com eixe a on es pogueren fer forts les tropes napoleòniques invasores.  
    
La veritat és que a eixa discutible concepció tàctica –atres estudiosos diuen lo contrari, precisament, que el Palau podia servir de punt des d'on batre als atacants de la muralla–, va donar ales a l'enemiga borbònica a eixos “restes”, en forma de Palau, de l'“Antic Règim” derrotat en [[Almansa]].  
 
La veritat és que a eixa discutible concepció tàctica –atres estudiosos diuen lo contrari, precisament, que el Palau podia servir de punt des d'on batre als atacants de la muralla–, va donar ales a l'enemiga borbònica a eixos “restes”, en forma de Palau, de l'“Antic Règim” derrotat en [[Almansa]].  
Llínea 118: Llínea 118:  
[[Josep Vicent Boira]], en el seu anàlisis inclòs en el llibre '''El Palau del Real de Valéncia'''. Els plans de Manuel Cavallero ([[1802]]) editat per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i imprés per Rotodomenech, i que ell coordina, apunta: “Podríem pensar que l'enderrocà va obedir a una conjunció de factors: una fallida estratègia militar podia estar present, pero també intervindria la necessitat econòmica de la Junta de Defensa i la percepció de ser el símbol per excelència del passat, vist a ulls dels forces burgueses i lliberals que sorgien en aquell moment”.  
 
[[Josep Vicent Boira]], en el seu anàlisis inclòs en el llibre '''El Palau del Real de Valéncia'''. Els plans de Manuel Cavallero ([[1802]]) editat per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i imprés per Rotodomenech, i que ell coordina, apunta: “Podríem pensar que l'enderrocà va obedir a una conjunció de factors: una fallida estratègia militar podia estar present, pero també intervindria la necessitat econòmica de la Junta de Defensa i la percepció de ser el símbol per excelència del passat, vist a ulls dels forces burgueses i lliberals que sorgien en aquell moment”.  
   −
L'historiador [[Josep Vicent Boira]], descobridor en un archiu francés dels plans del Palau Real, propon una excavació selectiva i quirúrgica en el jardí de Vivers pera traure a la llum restes del conjunt d'edificis. En [[França]] hi ha més documents de [[Valéncia]] durant l'ocupació napoleònica sense catalogar.  
+
L'historiador [[Josep Vicent Boira]], descobridor en un archiu francés dels plans del Palau Real, propon una excavació selectiva i quirúrgica en el jardí de Vivers pera traure a la llum restos del conjunt d'edificis. En [[França]] hi ha més documents de [[Valéncia]] durant l'ocupació napoleònica sense catalogar.
 
      
== El Plans furtats ==
 
== El Plans furtats ==
124 351

edicions

Menú de navegació