Canvis

Des d'un punt de vista actual, és una [[pseudociència]] sense base científica. En general, els alquimistes creien que tota la [[matèria]] estava composta per quatre elements: terra, [[aire]], [[aigua]] i [[foc]]. En el pla espiritual, els alquimistes havien de transmutar la seua pròpia [[ànima]] abans de transmutar els [[metals]], això vol dir que havien de purificar-se, preparar-se per mig de l'[[oració]] i el [[dejuni]]. Incorporaven una bona part de [[màgia]] i [[misticisme]] en les seues creences, i tendien a considerar l'alquímia una pràctica secreta i apta només pels iniciats ([[hermetisme]]).  

Des d'un punt de vista actual, és una [[pseudociència]] sense base científica. En general, els alquimistes creien que tota la [[matèria]] estava composta per quatre elements: terra, [[aire]], [[aigua]] i [[foc]]. En el pla espiritual, els alquimistes havien de transmutar la seua pròpia [[ànima]] abans de transmutar els [[metals]], això vol dir que havien de purificar-se, preparar-se per mig de l'[[oració]] i el [[dejuni]]. Incorporaven una bona part de [[màgia]] i [[misticisme]] en les seues creences, i tendien a considerar l'alquímia una pràctica secreta i apta només pels iniciats ([[hermetisme]]).  

Històricament, l'alquímia es pot considerar com la precursora de la [[química]] moderna, abans de l'establiment del [[método científic]] als [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], gràcies als treballs de [[Robert Boyle]] i [[Antoine Laurent Lavoisier]], entre d'atres.

Històricament, l'alquímia es pot considerar com la precursora de la [[química]] moderna, abans de l'establiment del [[método científic]] als [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], gràcies als treballs de [[Robert Boyle]] i [[Antoine Laurent Lavoisier]], entre d'atres.

Un dels alquimistes occidentals més important fon [[Paracels]], i alguns dels fundadors o precursors de la [[Ciència]] occidental moderna es varen dedicar també a l'alquímia, com per eixemple [[Isaac Newton]]<ref>{{en}} Philip Ashley Fanning, ''[http://books.google.cat/books?id=krMKXNX5jvwC&pg=PA153&dq=newton+alchemist&hl=ca&ei=aUD7TOj3FdaO4gbj6LmNBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=newton%20alchemist&f=false Isaac Newton and the Transmutation of Alchemy]'', p.153</ref> i [[Roger Bacon]].<ref>{{en}} Arthur E Waite, ''[http://books.google.cat/books?id=CLQE6iAT5f8C&pg=PA63&dq=Roger+Bacon+alchemist&hl=ca&ei=50D7TPLJHIiM4gaVz-SRCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDYQ6AEwAw#v=onepage&q=Roger%20Bacon%20alchemist&f=false Alchemists Through the Ages]'', p.63</ref>

Un dels alquimistes occidentals més important fon [[Paracels]], i alguns dels fundadors o precursors de la [[Ciència]] occidental moderna es varen dedicar també a l'alquímia, com per eixemple [[Isaac Newton]]<ref>{{en}} Philip Ashley Fanning, ''[http://books.google.cat/books?id=krMKXNX5jvwC&pg=PA153&dq=newton+alchemist&hl=ca&ei=aUD7TOj3FdaO4gbj6LmNBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=newton%20alchemist&f=false Isaac Newton and the Transmutation of Alchemy]'', p.153</ref> i [[Roger Bacon]].<ref>{{en}} Arthur E Waite, ''[http://books.google.cat/books?id=CLQE6iAT5f8C&pg=PA63&dq=Roger+Bacon+alchemist&hl=ca&ei=50D7TPLJHIiM4gaVz-SRCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDYQ6AEwAw#v=onepage&q=Roger%20Bacon%20alchemist&f=false Alchemists Through the Ages]'', p.63</ref>

== L'alquimia en la història ==

== L'alquimia en la història ==

[[Archiu:Alchemy-Digby-RareSecrets.png|thumb|Extracte i clau de símbols d'un llibre sobre alquímia del segle XVII. Els símbols usats tenen una correspondència unívoca en els usats en l'astrologia de l'época.]]

[[Archiu:Alchemy-Digby-RareSecrets.png|thumb|Extracte i clau de símbols d'un llibre sobre alquímia del sigle XVII. Els símbols usats tenen una correspondència unívoca en els usats en l'astrologia de l'época.]]

L'alquimia comprén diverses tradicions filosòfiques abastant prop de quatre milenaris i tres continents. La general predilecció d'estes tradicions pel llenguage críptic i simbòlic fa que resulte difícil traçar les seues mútues influències i relacions «genètiques».

L'alquimia comprén diverses tradicions filosòfiques abastant prop de quatre milenaris i tres continents. La general predilecció d'estes tradicions pel llenguage críptic i simbòlic fa que resulte difícil traçar les seues mútues influències i relacions «genètiques».

El procés d'adobar [[pell]]s [[animals]] ya es coneixia en l'[[periodo predinàstic d'Egipte|Egipte predinàstic]] en temps tan antics com el VI milenari aC, hi ha proves d'anàlisis químics durant els periodos [[Naqada]], com ferramentes de [[coure]],<ref>Museu Petrie: ''[http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/naqada/tombs/finds7.html objecte 5437]''</ref> i la invenció del morter.<ref>{{en}} Thom F. Cavalli, ''[http://books.google.cat/books?id=bf5Z_v0KBegC&pg=PA270&dq=alchemy+naquada&hl=ca&ei=9ev9TMqjEMTOswbJ7d2YBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation]'', p.82</ref>  

El procés d'adobar [[pell]]s [[animals]] ya es coneixia en l'[[periodo predinàstic d'Egipte|Egipte predinàstic]] en temps tan antics com el VI milenari aC, hi ha proves d'anàlisis químics durant els periodos [[Naqada]], com ferramentes de [[coure]],<ref>Museu Petrie: ''[http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/naqada/tombs/finds7.html objecte 5437]''</ref> i la invenció del morter.<ref>{{en}} Thom F. Cavalli, ''[http://books.google.cat/books?id=bf5Z_v0KBegC&pg=PA270&dq=alchemy+naquada&hl=ca&ei=9ev9TMqjEMTOswbJ7d2YBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation]'', p.82</ref>  

Atres proves indiquen clarament que els primitius alquimistes de l'Antic Egipte havien ideat pastes de [[guix]] ya en e l'any 4000 aC, els [[morter (construcció)|morters]] de ciment cap a l'any 2500 aC i la [[vitrificació]] i la [[faiança]] en l'any 1500 aC. La reacció química implicada en la producció de l'[[òxit de calci]] és una de la més antigues conegudes: CaCO₃ + calor? CaO + CO₂ En l'Antic Egipte es van produir [[cosmètic]]s, [[faiança]] i també [[brea]] per a la construcció naval. El [[papir]] també havia segut inventat cap a l'any 3000 a. C.

Atres proves indiquen clarament que els primitius alquimistes de l'Antic Egipte havien ideat pastes de [[guix]] ya en e l'any 4000 a. C., els [[morter (construcció)|morters]] de ciment cap a l'any 2500 aC i la [[vitrificació]] i la [[faiança]] en l'any 1500 a. C. La reacció química implicada en la producció de l'[[òxit de calci]] és una de la més antigues conegudes: CaCO₃ + calor? CaO + CO₂ En l'Antic Egipte es van produir [[cosmètic]]s, [[faiança]] i també [[brea]] per a la construcció naval. El [[papir]] també havia segut inventat cap a l'any 3000 a. C.

La llegenda explica que el fundador de l'alquímia egípcia va ser el [[deïtat|deu]] [[Tot]], nomenat Hermes-Tot o [[Hermes Trismegist]] (Tres vegades gran) pels grecs. Segons la llegenda, va escriure els nomenats quaranta-dos Llibres del Saber, abastant tots els camps del coneiximent, alquímia inclosa. El símbol d'Hermes era el [[caduceu]] o vara en serps, que va arribar a ser un dels molts símbols principals de l'alquímia. La [[Taula de Maragda]] o ''Hermètica'', coneguda només per traduccions gregues i àraps, és normalment considerada<ref>{{en}} Charles John Samuel Thompson, ''[http://books.google.cat/books?id=zaBAMNBJHIIC&pg=PA31&dq=Emerald+Tablet+alchemy&hl=ca&ei=sGwDTcOUKI_qOdC4gKcB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=Emerald%20Tablet%20alchemy&f=false Alchemy and Alchemists]'', p.32</ref> la base de la filosofia i pràctica alquímiques occidentals, nomenada [[hermetisme (ocultisme)|filosofia hermètica]] pels seus primers seguidors.

La llegenda explica que el fundador de l'alquímia egípcia va ser el [[deïtat|deu]] [[Tot]], nomenat Hermes-Tot o [[Hermes Trismegist]] (Tres vegades gran) pels grecs. Segons la llegenda, va escriure els nomenats quaranta-dos Llibres del Saber, abastant tots els camps del coneiximent, alquímia inclosa. El símbol d'Hermes era el [[caduceu]] o vara en serps, que va arribar a ser un dels molts símbols principals de l'alquímia. La [[Taula de Maragda]] o ''Hermètica'', coneguda només per traduccions gregues i àraps, és normalment considerada<ref>{{en}} Charles John Samuel Thompson, ''[http://books.google.cat/books?id=zaBAMNBJHIIC&pg=PA31&dq=Emerald+Tablet+alchemy&hl=ca&ei=sGwDTcOUKI_qOdC4gKcB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=Emerald%20Tablet%20alchemy&f=false Alchemy and Alchemists]'', p.32</ref> la base de la filosofia i pràctica alquímiques occidentals, nomenada [[hermetisme (ocultisme)|filosofia hermètica]] pels seus primers seguidors.

No obstant, una alquímia en tant que tal es va desenrollar a partir de les idees [[taoistes]], en la seua vertent més popular (''dào jiào''). Pero mentres l'alquímia occidental va acabar centrant-se en la transmutació de metals corrents en nobles, l'alquímia chinenca va tindre una conexió més òbvia en la [[medicina tradicional chinenca|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els practicants del taoisme tenien com a objectiu final dels alquimistes chinencs era trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos"creent que podien transmutar el cinabre altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre [[roig]]) en l'elixir de la immortalitat. L'us de cinabre en l'alquímia taoista va sorgir de conectar el roig del cinabre en la sanc, i la seua transformació en mercuri líquit, ''Argent viu'' en la vitalitat del semen humà, la font de vida nova.<ref>[http://www.jonathantan.org/essays/Chinese-NCE-Daoism.pdf Daoisme]</ref> Encara que tolerable en baixes dosis, este producte va causar numeroses defuncions, lo que va encorajar la gent a evitar esta forma d'alquímia en favor de métodos externs (com el [[tai-chi-chuan]], o el [[chi-kung]]).

No obstant, una alquímia en tant que tal es va desenrollar a partir de les idees [[taoistes]], en la seua vertent més popular (''dào jiào''). Pero mentres l'alquímia occidental va acabar centrant-se en la transmutació de metals corrents en nobles, l'alquímia chinenca va tindre una conexió més òbvia en la [[medicina tradicional chinenca|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els practicants del taoisme tenien com a objectiu final dels alquimistes chinencs era trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos"creent que podien transmutar el cinabre altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre [[roig]]) en l'elixir de la immortalitat. L'us de cinabre en l'alquímia taoista va sorgir de conectar el roig del cinabre en la sanc, i la seua transformació en mercuri líquit, ''Argent viu'' en la vitalitat del semen humà, la font de vida nova.<ref>[http://www.jonathantan.org/essays/Chinese-NCE-Daoism.pdf Daoisme]</ref> Encara que tolerable en baixes dosis, este producte va causar numeroses defuncions, lo que va encorajar la gent a evitar esta forma d'alquímia en favor de métodos externs (com el [[tai-chi-chuan]], o el [[chi-kung]]).

La [[pólvora]] podria haver segut una invenció dels alquimistes chinencs. Descrita en texts del [[segle IX]] i usada en [[focs artificials]] en el [[segle X]], va ser amprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap a l'any [[1290]]. L'us de la pólvora es va estendre des de China fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrap]] i Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos el [[1241]] i en Europa a partir del [[segle XIV]]).

La [[pólvora]] podria haver segut una invenció dels alquimistes chinencs. Descrita en texts del [[sigle IX]] i usada en [[focs artificials]] en el [[sigle X]], va ser amprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap a l'any [[1290]]. L'us de la pólvora es va estendre des de China fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrap]] i Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos el [[1241]] i en Europa a partir del [[sigle XIV]]).

=== L'alquimia índia ===

=== L'alquimia índia ===

=== Alquímia en l'Europa medieval ===

=== Alquímia en l'Europa medieval ===

[[Archiu:William Fettes Douglas - The Alchemist.jpg|thumb|300px|''L'alquimista'' de William Fettes Douglas.]]

[[Archiu:William Fettes Douglas - The Alchemist.jpg|thumb|300px|''L'alquimista'' de William Fettes Douglas.]]

A causa de les seues fortes conexions en les cultures grega i romana, l'alquímia va ser acceptada molt fàcilment per la filosofia cristiana i els alquimistes [[Edat Mijana|medievals]] [[Europa|europeus]] varen absorbir extensivament el coneiximent alquímic islàmic. [[Gerbert d'Aurillac]], qui més tart es convertiria en el [[Papa]] [[Silvestre II]], va ser un dels primers en portar la ciència islàmica a Europa des d'[[Al-Àndalus]]. Més tart, hòmens com [[Adelart de Bath]], qui va viure en el [[segle XII]], varen portar ensenyances adicionals. Pero fins al [[segle XIII]] els moviments varen ser principalment assimilatius.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 124, 294</ref>

A causa de les seues fortes conexions en les cultures grega i romana, l'alquímia va ser acceptada molt fàcilment per la filosofia cristiana i els alquimistes [[Edat Mijana|medievals]] [[Europa|europeus]] varen absorbir extensivament el coneiximent alquímic islàmic. [[Gerbert d'Aurillac]], qui més tart es convertiria en el [[Papa]] [[Silvestre II]], va ser un dels primers en portar la ciència islàmica a Europa des d'[[Al-Àndalus]]. Més tart, hòmens com [[Adelart de Bath]], qui va viure en el [[sigle XII]], varen portar ensenyances adicionals. Pero fins al [[segle XIII]] els moviments varen ser principalment assimilatius.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 124, 294</ref>

En este periodo varen aparéixer algunes desviacions dels principis [[Agustí d'Hipona|agustinians]] dels primers pensadors cristians. [[Anselm de Canterbury]] crea que la fe ha de precedir a la raó, com Agustí i la majoria dels teòlecs anteriors a ell, encara que ell va afegir, fomentat en un context cristià, que la fe i la raó eren compatibles. Els seus punts de vista varen ficar les bases per a l'explosió filosòfica que havia d'ocórrer. [[Pedro Abelardo]] va continuar el treball d'Anselm, preparant els fonaments per a l'acceptació del pensament aristotèlic abans que les primeres obres d'[[Aristòtil]] arribaren a Occident. La seua principal influència en l'alquímia va ser la seua creença en qué els principis universals de [[Plató]] no tenien una existència separada de la [[consciència (sicologia)|consciència]] de l'home. Abelardo també va sistematisar l'anàlisis de les contradiccions filosòfiques.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 287-288</ref>

En este periodo varen aparéixer algunes desviacions dels principis [[Agustí d'Hipona|agustinians]] dels primers pensadors cristians. [[Anselm de Canterbury]] crea que la fe ha de precedir a la raó, com Agustí i la majoria dels teòlecs anteriors a ell, encara que ell va afegir, fomentat en un context cristià, que la fe i la raó eren compatibles. Els seus punts de vista varen ficar les bases per a l'explosió filosòfica que havia d'ocórrer. [[Pedro Abelardo]] va continuar el treball d'Anselm, preparant els fonaments per a l'acceptació del pensament aristotèlic abans que les primeres obres d'[[Aristòtil]] arribaren a Occident. La seua principal influència en l'alquímia va ser la seua creença en qué els principis universals de [[Plató]] no tenien una existència separada de la [[consciència (sicologia)|consciència]] de l'home. Abelardo també va sistematisar l'anàlisis de les contradiccions filosòfiques.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 287-288</ref>

El primer alquimista autèntic en l'Europa medieval va ser [[Roger Bacon]], un [[franciscà]] d'[[Oxford]] que va estudiar l'[[òptica]] i els [[llingüística|llenguages]] ademés de l'alquímia. La seua obra va supondre tant per a l'alquímia com la de [[Robert Boyle]] per a la [[química]] i la de [[Galileu Galilei]] per l'[[astronomia]] i la [[física]]. Els ideals franciscans de conquistar el món en lloc de rebujar-ho li varen portar a la seua convicció que l'experimentació era més important que el raonament: «De les tres formes en les quals els hòmens pensen que adquirixen [[coneiximent]] de les coses: autoritat, [[raó|raonament]] i [[experiència]], només l'última és efectiva i capaç de portar la pau a l'intelecte.»<ref>{{en}} Roger Bacon, ''Speculum Alchemiæ'', p. 367</ref> «La ciència experimental controla les conclusions de totes les atres ciències. Revela veritats que el raonament dels principis generals mai haurien descobert».<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 294-295</ref> A Roger Bacon també se li ha atribuït l'inici de la investigació de la [[pedra filosofal]] i de l'elixir de la vida. La idea de la [[immortalitat]] va ser reemplaçada per la noció de la [[longevitat]]: després de tot, el temps que l'home passa en la Terra era simplement per esperar i preparar-se per a la immortalitat al món de Deu. La immortalitat en la Terra no encaixava en la teologia cristiana.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.37−38. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

El primer alquimista autèntic en l'Europa medieval va ser [[Roger Bacon]], un [[franciscà]] d'[[Oxford]] que va estudiar l'[[òptica]] i els [[llingüística|llenguages]] ademés de l'alquímia. La seua obra va supondre tant per a l'alquímia com la de [[Robert Boyle]] per a la [[química]] i la de [[Galileu Galilei]] per l'[[astronomia]] i la [[física]]. Els ideals franciscans de conquistar el món en lloc de rebujar-ho li varen portar a la seua convicció que l'experimentació era més important que el raonament: «De les tres formes en les quals els hòmens pensen que adquirixen [[coneiximent]] de les coses: autoritat, [[raó|raonament]] i [[experiència]], només l'última és efectiva i capaç de portar la pau a l'intelecte.»<ref>{{en}} Roger Bacon, ''Speculum Alchemiæ'', p. 367</ref> «La ciència experimental controla les conclusions de totes les atres ciències. Revela veritats que el raonament dels principis generals mai haurien descobert».<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 294-295</ref> A Roger Bacon també se li ha atribuït l'inici de la investigació de la [[pedra filosofal]] i de l'elixir de la vida. La idea de la [[immortalitat]] va ser reemplaçada per la noció de la [[longevitat]]: després de tot, el temps que l'home passa en la Terra era simplement per esperar i preparar-se per a la immortalitat al món de Deu. La immortalitat en la Terra no encaixava en la teologia cristiana.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.37−38. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

Bacon no va ser l'únic alquimista d'esta época pero sí el més important. Les seues obres varen ser usades per incontables alquimistes entre els [[segle XV|segles XV]] i [[segle XIX|XIX]]. Atres alquimistes de la seua mateixa época varen compartir diversos trets. Primer, i més òbviament, quasi tots varen ser membres del clericat. Això es devia simplement al fet que poca gent fora de les escoles parroquials tenia l'educació necessària per examinar les obres derivades de l'àrap. Ademés, l'alquímia en esta época era autorisada per l'iglésia com un bon método d'explorar i desenrollar la teologia. L'alquimia era interessant per a l'àmplia varietat de clergues perqué oferia una visió racionalista de l'univers a on els hòmens en prou feines estaven començant a deprendre sobre el racionalisme.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.24-27. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

Bacon no va ser l'únic alquimista d'esta época pero sí el més important. Les seues obres varen ser usades per incontables alquimistes entre els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XIX|XIX]]. Atres alquimistes de la seua mateixa época varen compartir diversos trets. Primer, i més òbviament, quasi tots varen ser membres del clericat. Això es devia simplement al fet que poca gent fora de les escoles parroquials tenia l'educació necessària per examinar les obres derivades de l'àrap. Ademés, l'alquímia en esta época era autorisada per l'iglésia com un bon método d'explorar i desenrollar la teologia. L'alquimia era interessant per a l'àmplia varietat de clergues perqué oferia una visió racionalista de l'univers a on els hòmens en prou feines estaven començant a deprendre sobre el racionalisme.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.24-27. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

Cap a finals del [[segle XIII]], l'alquímia s'havia desenrollat fins a un sistema de creences molt estructurat. Els adeptes creen en la teoria d'Hermes sobre el macrocosmos-microcosmos, és dir, creen que els processos que afecten els minerals i atres substàncies podien tindre un efecte en el cos humà (per eixemple, si un deprengué el secret de purificar or, podria usar la mateixa tècnica per a purificar l'[[ànima]] humana). Creen en els quatre elements i les quatre qualitats anteriorment descrites i tenien una forta tradició d'amagar les seues idees escrites en un llaberint d'[[argot]] codificat ple de paranys per a despistar als no iniciats. Finalment, els alquimistes practicaven el seu art: experimentaven activament en substàncies químiques i feen [[observació|observacions]] i [[teoria|teories]] sobre com funcionava l'univers. Tota la seua filosofia girava entorn de la seua creença en qué l'ànima de l'home estava dividida dins d'ell després de la caiguda d'Adam. Purificant les dos parts de l'ànima de l'home, este podria reunir-se en Deu.<ref name=TE/>

Cap a finals del [[sigle XIII]], l'alquímia s'havia desenrollat fins a un sistema de creences molt estructurat. Els adeptes creen en la teoria d'Hermes sobre el macrocosmos-microcosmos, és dir, creen que els processos que afecten els minerals i atres substàncies podien tindre un efecte en el cos humà (per eixemple, si un deprengué el secret de purificar or, podria usar la mateixa tècnica per a purificar l'[[ànima]] humana). Creen en els quatre elements i les quatre qualitats anteriorment descrites i tenien una forta tradició d'amagar les seues idees escrites en un llaberint d'[[argot]] codificat ple de paranys per a despistar als no iniciats. Finalment, els alquimistes practicaven el seu art: experimentaven activament en substàncies químiques i feen [[observació|observacions]] i [[teoria|teories]] sobre com funcionava l'univers. Tota la seua filosofia girava entorn de la seua creença en qué l'ànima de l'home estava dividida dins d'ell després de la caiguda d'Adam. Purificant les dos parts de l'ànima de l'home, este podria reunir-se en Deu.<ref name=TE/>

En el [[segle XIV]], la [[pesta negra]] i l'increment de [[guerra|guerres]] i [[fam]]s que varen caracterisar a este segle varen servir d'obstàcul a l'eixercici filosòfic en general.  

En el [[sigle XIV]], la [[pesta negra]] i l'increment de [[guerra|guerres]] i [[fam]]s que varen caracterisar a este segle varen servir d'obstàcul a l'eixercici filosòfic en general.  

[[Guillem d'Occam]], un franciscà d'[[Oxford]], va atacar la visió de Tomás d'Aquino sobre la compatibilitat entre la fe i la raó. La seua opinió, hui àmpliament acceptada, era que Deu ha de ser acceptat només en la fe, i que no podia ser llimitat per la raó humana. Este punt de vista no era incorrecte si un acceptava el postulat d'un Deu illimitat enfront de la llimitada capacitat humana per raonar, pero va eliminar virtualment a l'alquímia com a pràctica acceptada en els segles XIV i XV.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 335</ref> El Papa [[Joan XXII]] va publicar en l'any [[1317]] l'edicte ''Spondet quas senar exhibent'' contra l'alquímia, que efectivament va retirar a tots els membres de l'iglésia de la seua pràctica.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.49. Nova York: Stein and Day, 1977</ref> No obstant això, es creu que este mateix Papa va estar interessat en l'estudi alquímic i va escriure un tractat titulat ''Ars transmutatoria''<ref>{{fr}} [[Joan XXII]], ''[http://www.carbanzo.com/alchemy/textes/arttrans.doc Ars Transmutatoria]''</ref> en el qual narrava com va fabricar 200 barres d'or d'un quintar.  

[[Guillem d'Occam]], un franciscà d'[[Oxford]], va atacar la visió de Tomás d'Aquino sobre la compatibilitat entre la fe i la raó. La seua opinió, hui àmpliament acceptada, era que Deu ha de ser acceptat només en la fe, i que no podia ser llimitat per la raó humana. Este punt de vista no era incorrecte si un acceptava el postulat d'un Deu illimitat enfront de la llimitada capacitat humana per raonar, pero va eliminar virtualment a l'alquímia com a pràctica acceptada en els segles XIV i XV.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 335</ref> El Papa [[Joan XXII]] va publicar en l'any [[1317]] l'edicte ''Spondet quas senar exhibent'' contra l'alquímia, que efectivament va retirar a tots els membres de l'iglésia de la seua pràctica.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.49. Nova York: Stein and Day, 1977</ref> No obstant això, es creu que este mateix Papa va estar interessat en l'estudi alquímic i va escriure un tractat titulat ''Ars transmutatoria''<ref>{{fr}} [[Joan XXII]], ''[http://www.carbanzo.com/alchemy/textes/arttrans.doc Ars Transmutatoria]''</ref> en el qual narrava com va fabricar 200 barres d'or d'un quintar.  

Durant la [[baixa Edat Mijana]] (1300?1500) els alquimistes varen ser molt semblats a Flamel: es varen concentrar en la investigació de la pedra filosofal i l'elixir de la joventut, que ara es crea que eren coses separades. Les seues alusions críptiques i el seu [[simbolisme]] varen portar a grans variacions en la interpretació de l'art. Per eixemple, molts alquimistes durant este periodo interpretaven que la purificació de l'ànima significava la [[transmutació]] del plom en or (en la qual creen que el [[mercuri (element)|mercuri]] eixercia un paper crucial). Estos hòmens eren considerats [[màgia|macs i fetillers]] per molts i varen ser en freqüència perseguits per les seues pràctiques.<ref>(Edwards p. 50-75; Norton p. lxiii-lxvii)</ref>

Durant la [[baixa Edat Mijana]] (1300?1500) els alquimistes varen ser molt semblats a Flamel: es varen concentrar en la investigació de la pedra filosofal i l'elixir de la joventut, que ara es crea que eren coses separades. Les seues alusions críptiques i el seu [[simbolisme]] varen portar a grans variacions en la interpretació de l'art. Per eixemple, molts alquimistes durant este periodo interpretaven que la purificació de l'ànima significava la [[transmutació]] del plom en or (en la qual creen que el [[mercuri (element)|mercuri]] eixercia un paper crucial). Estos hòmens eren considerats [[màgia|macs i fetillers]] per molts i varen ser en freqüència perseguits per les seues pràctiques.<ref>(Edwards p. 50-75; Norton p. lxiii-lxvii)</ref>

Un d'estos hòmens que va sorgir a principis del [[segle XVI]] es dia [[Heinrich Cornelius Agrippa]]. Este alquimista crea ser un mac i poder invocar [[Ser espiritual|esperits]]. La seua influència va ser insignificant pero, com Flamel, va elaborar escrits als quals es varen referir alquimistes d'anys posteriors. De nou com Flamel, va fer bastant per a canviar l'alquímia d'una filosofia mística a una màgia [[ocultisme|ocultista]]. Va mantindre vives les filosofies d'alquimistes anteriors, incloent-hi la ciència experimental, la numerología, etcétera, pero va afegir la teoria màgica, lo que va reforçar l'idea de l'alquímia com a creença ocultista. A pesar de tot això, Agrippa es considerava a si mateix cristià, si be les seues opinions varen entrar en freqüència en conflicte en l'Iglésia.<ref> (Edwards p. 56-9; Wilson p. 23-9)</ref>

Un d'estos hòmens que va sorgir a principis del [[sigle XVI]] es dia [[Heinrich Cornelius Agrippa]]. Este alquimista crea ser un mac i poder invocar [[Ser espiritual|esperits]]. La seua influència va ser insignificant pero, com Flamel, va elaborar escrits als quals es varen referir alquimistes d'anys posteriors. De nou com Flamel, va fer bastant per a canviar l'alquímia d'una filosofia mística a una màgia [[ocultisme|ocultista]]. Va mantindre vives les filosofies d'alquimistes anteriors, incloent-hi la ciència experimental, la numerología, etcétera, pero va afegir la teoria màgica, lo que va reforçar l'idea de l'alquímia com a creença ocultista. A pesar de tot això, Agrippa es considerava a si mateix cristià, si be les seues opinions varen entrar en freqüència en conflicte en l'Iglésia.<ref> (Edwards p. 56-9; Wilson p. 23-9)</ref>

=== L'alquimia en l'era moderna i el Renaixement ===

=== L'alquimia en l'era moderna i el Renaixement ===

Paracels va ser pioner en l'us de composts químics i minerals en medicina. Va escriure que «Molts han dit que l'alquímia és per a fabricar or i argent. Per a mi no és tal el propòsit, sino considerar només la virtut i el poder que pot haver-hi en les medicines.» (Edwards, p.47) Els seus punts de vista hermètics eren que la malaltia i la salut del cos depenien de l'harmonia de l'home (el microcosmos) i la naturalea (el macrocosmos). Paracels va donar un enfocament diferent del dels seus predecessors, usant esta analogia no com a referència a la purificació de l'ànima sino al fet que els humans han de mantindre certs equilibris de minerals en els seus cossos i que per a certes malalties d'estes hi havia remeis químics que podien sanar-les.<ref>Debus i Multhauf, p. 6-12</ref> Mentres els seus intents de tractar malalties en remeis tals com el mercuri podrien semblar contraproduents des d'un punt de vista modern, la seua idea bàsica de medicines produïdes químicament ha permaneixcut vigent sorprenentment be.

Paracels va ser pioner en l'us de composts químics i minerals en medicina. Va escriure que «Molts han dit que l'alquímia és per a fabricar or i argent. Per a mi no és tal el propòsit, sino considerar només la virtut i el poder que pot haver-hi en les medicines.» (Edwards, p.47) Els seus punts de vista hermètics eren que la malaltia i la salut del cos depenien de l'harmonia de l'home (el microcosmos) i la naturalea (el macrocosmos). Paracels va donar un enfocament diferent del dels seus predecessors, usant esta analogia no com a referència a la purificació de l'ànima sino al fet que els humans han de mantindre certs equilibris de minerals en els seus cossos i que per a certes malalties d'estes hi havia remeis químics que podien sanar-les.<ref>Debus i Multhauf, p. 6-12</ref> Mentres els seus intents de tractar malalties en remeis tals com el mercuri podrien semblar contraproduents des d'un punt de vista modern, la seua idea bàsica de medicines produïdes químicament ha permaneixcut vigent sorprenentment be.

En [[Anglaterra]] l'alquímia en esta época s'associa freqüentment en [[John Dee]] (1527?1608), més conegut per les seues facetes d'[[astròlec]], criptógraf i «consultor científic» general de la reina [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]]. Dee era considerat una autoritat en l'obra de [[Roger Bacon]] i va estar prou interessat en l'alquímia per a escriure un llibre sobre ella (''Micos Hieroglyphica'', [[1564]]), influenciat per la [[càbala]]. El soci de Dee, [[Edward Kelley]], que afirmava conversar en [[àngel]]s a través d'una bola de cristal i posseir una pols que transformaria el mercuri en or, pot haver segut la font de l'image popular de l'alquimista-charrador.

En [[Anglaterra]] l'alquímia en esta época s'associa freqüentment en [[John Dee]] (1527-1608), més conegut per les seues facetes d'[[astròlec]], criptógraf i «consultor científic» general de la reina [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]]. Dee era considerat una autoritat en l'obra de [[Roger Bacon]] i va estar prou interessat en l'alquímia per a escriure un llibre sobre ella (''Micos Hieroglyphica'', [[1564]]), influenciat per la [[càbala]]. El soci de Dee, [[Edward Kelley]], que afirmava conversar en [[àngel]]s a través d'una bola de cristal i posseir una pols que transformaria el mercuri en or, pot haver segut la font de l'image popular de l'alquimista-charrador.

Un alquimista menys conegut d'esta època és [[Michał Sędziwój|Miquel Sendivogius]] ([[1566]]?-[[1636]]), filòsof, mege i pioner de la química [[Polònia|polonesa]]. Segons algunes fonts, va destilar [[oxigen]] en el laboratori al voltant de l'any [[1600]], 170 anys abans que [[Karl Wilhelm Scheele]] i [[Joseph Priestley]], calfant [[salmitre]]. Pensava que el gas resultant era «l'elixir de la vida». Poc després de descobrir este método, es creu que Sendivogius va ensenyar la seua tècnica en [[Cornelius Drebbel]], qui en [[1621]] li donaria aplicació pràctica en un submarí.

Un alquimista menys conegut d'esta època és [[Michał Sędziwój|Miquel Sendivogius]] ([[1566]]?-[[1636]]), filòsof, mege i pioner de la química [[Polònia|polonesa]]. Segons algunes fonts, va destilar [[oxigen]] en el laboratori al voltant de l'any [[1600]], 170 anys abans que [[Karl Wilhelm Scheele]] i [[Joseph Priestley]], calfant [[salmitre]]. Pensava que el gas resultant era «l'elixir de la vida». Poc després de descobrir este método, es creu que Sendivogius va ensenyar la seua tècnica en [[Cornelius Drebbel]], qui en [[1621]] li donaria aplicació pràctica en un submarí.

=== El declive de l'alquímia occidental ===

=== El declive de l'alquímia occidental ===

La desaparició de l'alquímia occidental es degut a l'auge de la ciència moderna en el seu émfasis en la rigorosa experimentació quantitativa i el seu desdeny cap a la «sabiduria antiga». Encara que les llavors d'estos successos varen ser plantades ya en el [[segle XVII]], l'alquímia encara va prosperar durant uns dos-cents anys, i de fet pot ser que conseguixca el seu apogeu en el [[segle XVIII]]. Tan tart com en [[1781]] [[James Price]] va afirmar haver produït una pols que podia transmutar el mercuri en argent o or.

La desaparició de l'alquímia occidental es degut a l'auge de la ciència moderna en el seu émfasis en la rigorosa experimentació quantitativa i el seu desdeny cap a la «sabiduria antiga». Encara que les llavors d'estos successos varen ser plantades ya en el [[sigle XVII]], l'alquímia encara va prosperar durant uns dos-cents anys, i de fet pot ser que conseguixca el seu apogeu en el [[sigle XVIII]]. Tan tart com en [[1781]] [[James Price]] va afirmar haver produït una pols que podia transmutar el mercuri en argent o or.

[[Robert Boyle]] ([[1627]]?-[[1691]]), més conegut pels seus estudis sobre els gassos (vegeu la [[llei de Boyle]]), va ser un dels pioners del método científic en les investigacions químiques. Boyle no assumia gens en els seus experiments i recopilava tots els datos rellevants: en un experiment típic anotava el lloc en el qual s'efectuava, les característiques del vent, les posicions del [[sol]] i la [[lluna]] i la llectura baromètrica, per si després resultaven ser rellevants (Pilkington p. 11). Este enfocament va acabar portant a la fundació de la química moderna en els segles XVIII i XIX, basada en els revolucionaris descobriments d'[[Antoine Lavoisier]] i [[John Dalton]], que finalment varen proporcionar un marc de treball llògic, quantitatiu i fiable per entendre les transmutacions de la matèria, revelant la futilitat de les tradicionals metes alquímiques tals com la pedra filosofal.

[[Robert Boyle]] ([[1627]]?-[[1691]]), més conegut pels seus estudis sobre els gassos (vegeu la [[llei de Boyle]]), va ser un dels pioners del método científic en les investigacions químiques. Boyle no assumia gens en els seus experiments i recopilava tots els datos rellevants: en un experiment típic anotava el lloc en el qual s'efectuava, les característiques del vent, les posicions del [[sol]] i la [[lluna]] i la llectura baromètrica, per si després resultaven ser rellevants (Pilkington p. 11). Este enfocament va acabar portant a la fundació de la química moderna en els sigles XVIII i XIX, basada en els revolucionaris descobriments d'[[Antoine Lavoisier]] i [[John Dalton]], que finalment varen proporcionar un marc de treball llògic, quantitatiu i fiable per entendre les transmutacions de la matèria, revelant la futilitat de les tradicionals metes alquímiques tals com la pedra filosofal.

Mentrestant, l'alquímia paracélsica va portar al desenroll de la medicina moderna. Els experimentalistes varen descobrir gradualment els mecanismes del cos humà, tals com la circulació de la sanc ([[William Harvey]], [[1616]]), i finalment varen localisar l'orige de moltes malalties en les infeccions en gérmens ([[Robert Koch]] i [[Louis Pasteur]], [[segle XIX]]) o la falta de nutriens i [[vitamina|vitamines]] ''naturals'' ([[James Lind]], [[Christiaan Eijkman]], [[Casimir Funk]] ''et al''.). Recolzada en el desenroll paralel de la química orgànica, la nova ciència va desplaçar fàcilment a l'alquímia en les seues aplicacions mèdiques, interpretatives i prescriptives, mentres apagava les seues esperances en elixirs miraculosos i mostrava la inefectivitat i fins i tot toxicitat dels seus remeis.

Mentrestant, l'alquímia paracélsica va portar al desenroll de la medicina moderna. Els experimentalistes varen descobrir gradualment els mecanismes del cos humà, tals com la circulació de la sanc ([[William Harvey]], [[1616]]), i finalment varen localisar l'orige de moltes malalties en les infeccions en gérmens ([[Robert Koch]] i [[Louis Pasteur]], [[sigle XIX]]) o la falta de nutriens i [[vitamina|vitamines]] ''naturals'' ([[James Lind]], [[Christiaan Eijkman]], [[Casimir Funk]] ''et al''.). Recolzada en el desenroll paralel de la química orgànica, la nova ciència va desplaçar fàcilment a l'alquímia en les seues aplicacions mèdiques, interpretatives i prescriptives, mentres apagava les seues esperances en elixirs miraculosos i mostrava la inefectivitat i fins i tot toxicitat dels seus remeis.

D'esta forma, a mesura que la ciència va seguir descobrint i racionalisant contínuament els mecanismes de l'univers, fundada en la seua pròpia metafísica materialista, l'alquímia va ser quedant despullada de les seues conexions química i mèdica, pero incurablement subjecta a elles. Reduïda a un sistema filosòfic arcàic, pobrament relacionada en el món material, l'alquímia va sofrir el destino comú a atres disciplines [[esoterisme|esotèriques]] tals com l'[[astrologia]] i la [[càbala]]: exclosa dels estudis [[universitat|universitaris]], rebujada pels seus antics mecenes, relegada a l'ostracisme pels científics i considerada habitualment com l'epítom de la charlatanería i la [[superstició]]. No obstant això, els rosacreus i francmaçons sempre han estat interessats en l'alquímia i el seu simbolisme. Una gran colecció de llibres sobre alquímia es guarda en la ''[[Bibliotheca Philosophica Hermetica]]'' d'Amsterdam.

D'esta forma, a mesura que la ciència va seguir descobrint i racionalisant contínuament els mecanismes de l'univers, fundada en la seua pròpia metafísica materialista, l'alquímia va ser quedant despullada de les seues conexions química i mèdica, pero incurablement subjecta a elles. Reduïda a un sistema filosòfic arcàic, pobrament relacionada en el món material, l'alquímia va sofrir el destino comú a atres disciplines [[esoterisme|esotèriques]] tals com l'[[astrologia]] i la [[càbala]]: exclosa dels estudis [[universitat|universitaris]], rebujada pels seus antics mecenes, relegada a l'ostracisme pels científics i considerada habitualment com l'epítom de la charlatanería i la [[superstició]]. No obstant això, els rosacreus i francmaçons sempre han estat interessats en l'alquímia i el seu simbolisme. Una gran colecció de llibres sobre alquímia es guarda en la ''[[Bibliotheca Philosophica Hermetica]]'' d'Amsterdam.