Canvis

En [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

En [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'on van eixercir un govern en autoritat i al mateix temps van desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Van haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort de [[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies|agermanats]], els benes dels quals van ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme|refeudalizació]].  En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.

Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'on varen eixercir un govern en autoritat i al mateix temps varen desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Varen haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort de [[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies|agermanats]], els benes dels quals varen ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme|refeudalizació]].  En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.

'''Germàna de Foix''' va morir en [[Llíria]], als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la [[Orde dels Jerónims]]. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del [[Monestir de Sant Miquel dels Reis]], en [[Valéncia]], les obres de la qual van començar en [[1548]] i es van prolongar durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]].

'''Germàna de Foix''' va morir en [[Llíria]], als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la [[Orde dels Jerónims]]. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del [[Monestir de Sant Miquel dels Reis]], en [[Valéncia]], les obres del qual varen començar en [[1548]] i es varen prolongar durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]].

En una [[masia]] del terme municipal de [[Llíria]], denominada «l'Espinar», i que fon propietat dels  jerónims, es conserva la reproducció exacta de la làpida original que arreplega la defunció i el trasllat de les restes mortals de '''Germàna de Foix''', en ella resa: «''En este històric monasteri dels flares Jerónims va morir 15 d'octubre de [[1536]] sent Reina governadora de [[Valéncia]], '''Germàna de Foix''' esposa que fon del rei D. Ferrando el Catòlic marquesa de Brandemburc i Duquesa de Calàbria. Cent clercs  en antorches van acompanyar els seus restes mortals fins a [[Valéncia]], a on reposen en el monasteri de S. Miguel dels Reis. In memòria scripsit (Crònica del [[Regne de Valéncia]]) (Viciana)''».

En una [[masia]] del terme municipal de [[Llíria]], denominada «l'Espinar», i que fon propietat dels  jerónims, es conserva la reproducció exacta de la làpida original que arreplega la defunció i el trasllat de les restes mortals de '''Germàna de Foix''', en ella resa: «''En este històric monasteri dels flares Jerónims va morir 15 d'octubre de [[1536]] sent Reina governadora de [[Valéncia]], '''Germàna de Foix''' esposa que fon del rei D. Ferrando el Catòlic marquesa de Brandemburc i Duquesa de Calàbria. Cent clercs  en antorches varen acompanyar els seus restes mortals fins a [[Valéncia]], a on reposen en el monasteri de S. Miguel dels Reis. In memòria scripsit (Crònica del [[Regne de Valéncia]]) (Viciana)''».

{{Successió

{{Successió