Canvis

A la seua arribada a [[Espanya]] en [[1517]], [[Carles I d'Espanya|Carles I]], en 17 anys, va conéixer la seua yaya, Germàna de Foix, de 29 anys, una dona discreta i afectuosa que encara no patia els problemes d'obesitat que va tindre més tart. En la primera entrevista mantinguda en la viuda en [[Valladolit]] es va mostrar molt afable en ella i va començar a organisar tornejos i banquets en el seu honor. Pronte va sorgir entre els dos una apassionada relació amorosa de la que va nàixer una filla, [[infanta Isabel de Castella|Isabel]], i encara que mai fon reconeguda oficialment, '''Germana de Foix''' se referix a ella en el seu testament com la «infanta Isabel» —Títul que no li podia correspondre— I a son pare com «l'emperador». La chiqueta va residir i fon educada en La Cort de [[Castella]].

A la seua arribada a [[Espanya]] en [[1517]], [[Carles I d'Espanya|Carles I]], en 17 anys, va conéixer la seua yaya, Germàna de Foix, de 29 anys, una dona discreta i afectuosa que encara no patia els problemes d'obesitat que va tindre més tart. En la primera entrevista mantinguda en la viuda en [[Valladolit]] es va mostrar molt afable en ella i va començar a organisar tornejos i banquets en el seu honor. Pronte va sorgir entre els dos una apassionada relació amorosa de la que va nàixer una filla, [[infanta Isabel de Castella|Isabel]], i encara que mai fon reconeguda oficialment, '''Germana de Foix''' se referix a ella en el seu testament com la «infanta Isabel» —Títul que no li podia correspondre— I a son pare com «l'emperador». La chiqueta va residir i fon educada en La Cort de [[Castella]].

En [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar la image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

En [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'on van eixercir un govern en autoritat i al mateix temps van desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Van haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort de [[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies|agermanats]], els benes dels quals van ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme|refeudalizació]].  En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.

Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'on van eixercir un govern en autoritat i al mateix temps van desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Van haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort de [[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies|agermanats]], els benes dels quals van ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme|refeudalizació]].  En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.