Canvis

== El doctorat i els nous elements ==

== El doctorat i els nous elements ==

 

Després d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dona que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].

Després d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dona que havia aconseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].

[[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie el 1903]]

[[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie el 1903]]

El  primer pas era l'elecció del tema de la seva tesi. Després d'analitzar en el seu marit, tots dos van decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. El 1896, Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que aquesta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàniament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Aquest treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per aquests treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalesa de les radiacions que produïen les sals d'urani.  

El  primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Després d'analisar en el seu marit, tots dos van decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. El 1896, Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Aquest treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalesa de les radiacions que produïen les sals d'urani.  

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar els corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilitzant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilitzant aquesta tècnica fou la conclusió que l'activitat dels compostos d'urani només depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En termes científics, aquesta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar els corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilitzant aquesta tècnica fou la conclusió que l'activitat dels compostos d'urani només depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En termes científics, aquesta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dues vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la quantitat d'urani i la seva activitat, llavors aquests dos minerals que contenen petites quantitats d'alguna altra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seva biografia, afirma:

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la quantitat d'urani i la seva activitat, llavors aquests dos minerals que contenen petites quantitats d'alguna altra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seva biografia, afirma:

[[Fitxer:Pierre and Marie Curie.jpg|thumb|Pierre i Marie Curie al seu laboratori de París, un mica abans de 1907]]

[[Fitxer:Pierre and Marie Curie.jpg|thumb|Pierre i Marie Curie al seu laboratori de París, un mica abans de 1907]]

{{cita|La idea era la seva, ningú no la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seva opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Aquest fet, més tard, queda registrat en dues ocasions en la seva biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ja en aquesta primerenca etapa de la seva carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dona pogués ser capaç d'una obra original com la què ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}

{{cita|La idea era la seva, ningú no la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seva opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Aquest fet, més tard, queda registrat en dues ocasions en la seva biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ja en aquesta primerenca etapa de la seva carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dona pogués ser capaç d'una obra original com la què ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}