6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
=== Causes socials ===
=== Causes socials ===
Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en segles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, ademés dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat mijana, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta quantitat de serfs. El 1861, el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern elaborà noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Tot i això, la quantitat de terra que se'ls cedí fon insuficient, de manera que es desencadenaren enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial soles va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i folgues. Ademés, com que es necessitaven a molts treballadors en les fàbriques, els llanuradors emigraren a les ciutats, que pronte es veren superpoblades, vivint baix condicions que ràpidament empijoraren mentres que la quantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada volta major, l'abastiment enacabant del front s'empobria més i més. En 1917, la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.
Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en segles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, ademés dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat mijana, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta quantitat de serfs. El 1861, el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern elaborà noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Tot i això, la quantitat de terra que se'ls cedí fon insuficient, de manera que es desencadenaren enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial soles va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i folgues. Ademés, com que es necessitaven a molts treballadors en les fàbriques, els llanuradors emigraren a les ciutats, que pronte es veren superpoblades, vivint baix condicions que ràpidament empijoraren mentres que la quantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada volta major, l'abastiment enacabant del front s'empobria més i més. En 1917, la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.
== Revolució de 1905 ==
{{AP|Revolució russa de 1905}}
Molts historiadors consideren les revoltes ocorregudes el 1905 com a l'antecedent immediat de la revolució de 1917. Alguns fins i tot consideren com a periodo revolucionari el periodo 1905-1917.<ref>Haimson, ''Russia’s Revolutionary Experience, 1905-1917''.</ref> La "revolució" de 1905 fon un conjunt de revoltes antigovernamentals, espontànees i no organisades que tingueren lloc al llarc del 1905 en diversos punts de l'Imperi Rus. Els dos episodis més coneguts d'estes revoltes són el [[Dumenge Sagnant (1905)|Dumenge Sagnant]] a [[Sant Petersburc]] i la revolta del [[Blindat Potemkin]] a [[Odessa]]. Frut de les diferents revoltes el Sar es trobà obligat a dur a terme un seguit de reformes polítiques de tipo lliberal i accepta la constitució d'un [[parlament]], la [[Duma]].
== Revolució de Febrer ==
{{AP|Revolució de Febrer}}
[[Archiu:Nikolaus II. (Russland).jpg|thumb|[[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]] en març de [[1917]], poc després d'haver abdicat.]]
La Revolució de Febrer va nàixer d'una forma pràcticament esporàdica, es va produir l'any 1917 quan la gent va sortir a protestar contra el règim sarista, per la simple raó de la manca d'aliments, la carestia, la fam que passaven. Este no va ser, naturalment, l'únic factor, ya que, com hem expost, d'entre totes les causes hi ha també el descontentament de la població en la participació en la [[Primera Guerra Mundial]].
Des de giner hi havia hagut vagues diverses per tot [[Petrograt]] (nom russificat del germanòfil [[Sant Petersburc]], i vigent de [[1914]] fins a [[1924]]) això va fer créixer les protestes de [[febrer]]. Durant este mes l'esquerra radical i els lliberals es van coordinar per estendre la revolta i dur a terme diverses activitats. La revolució va començar després del [[23 de febrer]].
El [[24 de febrer]] les protestes s'havien tornat molt violentes, les tensions cada vegada anaven aumentant més, i un llarc número de residents de les ciutats van mantindre disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, [[Sant Petersburc]], van agregar-se a les protestes, en contraposició al que havia passat el [[1905]], i llavors la protesta va agafar un atre aire més revolucionari conseguint que el [[2 de març]], el [[Nicolau II de Rússia|sar Nicolau II]] abdicara, este fet va supondre que la revolució sigues tot un èxit i sobretot van conseguir la caiguda del règim sarista, això significava el final de la dinastia Romanov, que portava governant a Rússia des de fa 300 anys.
Se'ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, més els desertors de les seues pròpies files, que anaven en aument. La presó, les estacions policials i els jutjats, van ser fortament atacats i saquejades pels revoltats.
Veritablement, la seua desgràcia, va ser precisament que esta vegada la punta de llança que tenia, l'[[Eixèrcit]], per reprimir, se li va girar en contra, se l'hi havia politisat i no a favor. La insurrecció de l'[[Eixèrcit]], sense la qual no s'hauria liderat en suficient força el moviment per expulsar el [[sar]], fon el [[27 de febrer]]. Un dia abans, pero, van morir assessinats 50 manifestants a la [[plaça de Znamenskaya]] en un cicle de vagues i manifestacions del 23 al [[26 de febrer]]. Així, el mateix [[27 de febrer]], la insurrecció de les tropes van dur a l'incendi dels edificis [[Okhranka]] (la policia secreta de l'Eixèrcit Rus), fent que la guarnició de la capital s'adherira als revolucionaris, i també la creació del [[sòviet]] de [[Petrograt]].
Cal destacar que durant estos dies de revolucions constants, el sar Nicolau II es va vore obligat a dissoldre la Duma i nomenar un comité interí, ya que es va quedar sense mijos per governar.
A més a més, el [[Príncep Lvov]], va encapçalar el mateix 27, un govern provisional, en [[Kérenski]] com a ministre de guerra. L'objectiu d'este govern provisional era el de crear una República parlamentària occidentalista, representaven sectors de la burguesia lliberal [[menchevics]] i fer de Rússia un país democràtic.
Cal destacar que el primer episodi de la revolució es va saldar en més d'un centenar de víctimes, principalment manifestants, més la caiguda del règim sarista i les poques pèrdues humanes que van existir va provocar l'aument d'entusiasme i de lliberació per tot el país.
[[Categoria:Revolució Russa| ]]
[[Categoria:Revolució Russa| ]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]