Canvis

[[Archiu:Lenin.gif|thumb|290px|[[Lenin]] arengant el poble durant la Revolució (1917).]]

[[Archiu:Lenin.gif|thumb|290px|[[Lenin]] arengant el poble durant la Revolució (1917).]]

La '''Revolució Russa de 1917''' fon un procés polític que culminà el mateix any en l'establiment d'una república que substituí el sistema [[sar|sarista]] anterior i que porta a l'establiment de la [[Unió Soviètica]]. La revolució es dividí en dos fases. La primera, «la [[revolució de Febrer]]», en la qual es derrocà el règim [[autocràcia|autocràtic]] del [[sar]] [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]] i s'establix una república de caràcter lliberal. En la segona, «[[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'Octubre]]», fon una revolució de tipo [[socialisme|socialista]] en la qual els [[Sòviet]]s (controlats principalment pel partit [[bolchevic]]) prengueren el poder. Si be els principals foc de la revolució foren [[Petrograt]] i [[Moscou]], aviat s'estengué a les àrees rurals on els llauradors colectivisaren i redistribuïren la terra.

La '''Revolució Russa de 1917''' fon un procés polític que culminà el mateix any en l'establiment d'una república que substituí el sistema [[sar|sarista]] anterior i que porta a l'establiment de la [[Unió Soviètica]]. La revolució es dividí en dos fases. La primera, «la [[revolució de Febrer]]», en la qual es derrocà el règim [[autocràcia|autocràtic]] del [[sar]] [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]] i s'establix una república de caràcter lliberal. En la segona, «[[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'Octubre]]», fon una revolució de tipo [[socialisme|socialista]] en la qual els [[Sòviet]]s (controlats principalment pel partit [[bolchevic]]) prengueren el poder. Si be els principals foc de la revolució foren [[Petrograt]] i [[Moscou]], pronte s'estengué a les àrees rurals on els llauradors colectivisaren i redistribuïren la terra.

== Causes de la Revolució Russa ==  

== Causes de la Revolució Russa ==  

La Revolució Russa va ser un dels més importants fets ocorreguts en l'época contemporànea. El seu impacte va ser palpable tant a Amèrica com Europa. Encara que la Revolució no va fer expandir el comunisme immediatament, donà  atres països convulsos del tercer món un eixemple a seguir. Décades després, el model filosòfic-governamental prendria renovada notorietat a mesura que Rússia, convertida en un estat socialista i en una superpotència econòmica i militar, s'enfrontara als Estats Units en la Guerra Freda.

La Revolució Russa va ser un dels més importants fets ocorreguts en l'época contemporànea. El seu impacte va ser palpable tant en Amèrica com Europa. Encara que la Revolució no feu expandir el comunisme immediatament, donà  atres països convulsos del tercer món un eixemple a seguir. Décades més tart, el model filosòfic-governamental prendria renovada notorietat a mesura que Rússia, convertida en un estat socialista i en una superpotència econòmica i militar, s'enfrontara als Estats Units en la Guerra Freda.

En qualsevol cas, les dos revolucions de 1917 es van dividir en dos grans parts: la caiguda del règim sarista (Revolució de Febrer) i la creació del primer estat comunista del món (Revolució d'Octubre). Les causes d'estes dos revolucions abasten les situacions polítiques, socials i econòmiques de Rússia a l'época. No hi ha una causa detonant de la revolució, sino que la suma de causes de curta, mijana i llarga durada van desembocar en la insurrecció definitiva.

En qualsevol cas, les dos revolucions de 1917 se dividiren en dos grans parts: la caiguda del règim sarista (Revolució de Febrer) i la creació del primer estat comuniste del món (Revolució d'Octubre). Les causes d'estes dos revolucions abasten les situacions polítiques, socials i econòmiques de Rússia en l'época. No hi ha una causa detonant de la revolució, sino que la suma de causes de curta, mijana i llarga duració desembocaren en la insurrecció definitiva.

=== Causes polítiques ===

=== Causes polítiques ===

El poble rus odiava el règim autoritari del sar Nicolau II, membre de la dinastia dels Romanov. Les baixes que els russos van patir durant la Primera Guerra Mundial van debilitar encara més la image del sar i va dur al descontentament de la massa social, desmoralisada i en situació d'una profunda crisis. El règim despòtic del sar havia estat oprimint els llauradors durant segles, i quedava clar que es trobava antiquat, encara que ell no s'adonava. Això va provocar tensions dins de la classe baixa rural que va desembocar en altercats i revoltes. Econòmicament, la inflació i la fam per tota Rússia va contribuir així mateix a la revolució.  

El poble rus odiava el règim autoritari del sar Nicolau II, membre de la dinastia dels Romanov. Les baixes que els russos patiren durant la Primera Guerra Mundial debilitaren encara més la image del sar i durgué al descontentament de la massa social, desmoralisada i en situació d'una profunda crisis. El règim despòtic del sar havia estat oprimint els llauradors durant sigles, i quedava clar que es trobava antiquat, encara que ell no s'enterava. Això provocà tensions dins de la classe baixa rural que desembocà en altercats i revoltes. Econòmicament, la inflació i la fam per tota Rússia contribuí aixina a la revolució.  

Una combinació d'estos tres factors, combinats en el liderage de personages tan carismàtics com [[Lenin|Vladímir Lenin]] i [[Lev Trotski]], van conduir irremissiblement a la Revolució Russa.

Una combinació d'estos tres factors, combinats en el liderage de personages tan carismàtics com [[Lenin|Vladímir Lenin]] i [[Lev Trotski]], conduiren irremissiblement a la Revolució Russa.

=== Causes econòmiques ===  

=== Causes econòmiques ===  

Les causes econòmiques de la Revolució Russa s'atribuïxen en gran mesura a la mala gestió del sar, sumada a la Primera Guerra Mundial. Més de quinze millons d'homos es van unir a l'eixèrcit, que va deixar un número insuficient de treballadors a les fàbriques i les granges. El resultat va ser una escassea generalisada d'aliments i matèries primeres. Els obrers van haver de soportar terribles condicions de treball, incloent-hi jornades de dotze a catorze hores i baixos salaris. Es van desencadenar quantioses revoltes i vagues reivindicant millors condicions i millors salaris. Encara que algunes fàbriques van accedir a les peticions per elevar els salaris, la inflació de guerra va anular el seu efecte. Hi va haver una protesta davant la qual Nicolau respongué en violència (vejau Causes polítiques), en resposta, els treballadors de la indústria van anar a la vaga i varen paralisar el ferrocarril i la resta de xàrcies de transport. Les poques mercaderies que existien no es podien portar al seu lloc de destinació. Els preus es van disparar a mesura que els bens essencials eren cada vegada més escassos. El 1917, la fam amenaçava a moltes de les grans ciutats. El fracàs de Nicolau a resoldre els problemes econòmics del seu país i la promesa del comunisme per aplacar la fam va compondre el núcleu d'esta revolució.

Les causes econòmiques de la Revolució Russa s'atribuïxen en gran mesura a la mala gestió del sar, sumada a la Primera Guerra Mundial. Més de quinze millons d'homos es van unir a l'eixèrcit, que va deixar un número insuficient de treballadors en les fàbriques i les granges. El resultat va ser una escassea generalisada d'aliments i matèries primeres. Els obrers degueren de soportar terribles condicions de treball, incloent jornades de dotze a catorze hores i baixos salaris. Es van desencadenar quantioses revoltes i vagues reivindicant millors condicions i millors salaris. Encara que algunes fàbriques van accedir a les peticions per elevar els salaris, la inflació de guerra va anular el seu efecte. Hi va haver una protesta davant la qual Nicolau respongué en violència (vejau Causes polítiques), en resposta, els treballadors de la indústria anaren a la folga i varen paralisar el ferrocarril i la resta de rets de transport. Les poques mercaderies que existien no es podien portar al seu lloc de destinació. Els preus es dispararen a mesura que els bens essencials eren cada vegada més escassos. El 1917, la fam amenaçava a moltes de les grans ciutats. El fracàs de Nicolau a resoldre els problemes econòmics del seu país i la promesa del comunisme per a aplacar la fam compongué el núcleu d'esta revolució.

=== Causes socials ===  

=== Causes socials ===  

Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en segles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, a més dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat mijana, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta quantitat de serfs. El 1861, el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern va elaborar noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Tot i això, la quantitat de terra que se'ls va cedir va ser insuficient, de manera que es van desencadenar enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial només va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i vagues. A més, com que es necessitaven a molts treballadors a les fàbriques, els llauradors van emigrar a les ciutats, que aviat es van vore superpoblades, vivint sota condicions que ràpidament van empijorar. A sobre, mentres que la quantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada vegada més gran, l'abastiment després del front s'empobria més i més. El 1917, la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.

Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en segles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, ademés dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat mijana, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta quantitat de serfs. El 1861, el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern elaborà noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Tot i això, la quantitat de terra que se'ls cedí fon insuficient, de manera que es desencadenaren enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial soles va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i folgues. Ademés, com que es necessitaven a molts treballadors en les fàbriques, els llanuradors emigraren a les ciutats, que pronte es veren superpoblades, vivint baix condicions que ràpidament empijoraren mentres que la quantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada volta major, l'abastiment enacabant del front s'empobria més i més. En 1917, la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.

[[Categoria:Revolució Russa| ]]

[[Categoria:Revolució Russa| ]]