Canvis

[[Archiu:American Civil War Montage 2.jpg|330px|right|thumb|Dalt (esquerra): [[William Rosecrans|Rosecrans]] en la [[batalla del Riu Stones]], Tennessee. Dalt (dreta): presoners confederats en la [[batalla de Gettysburg]]. A baix: [[Batalla del Fort Hindman]] (Arkansas).]]

[[Archiu:American Civil War Montage 2.jpg|330px|right|thumb|Dalt (esquerra): [[William Rosecrans|Rosecrans]] en la [[batalla del Riu Stones]], Tennessee. Dalt (dreta): presoners confederats en la [[batalla de Gettysburg]]. A baix: [[Batalla del Fort Hindman]] (Arkansas).]]

La '''Guerra Civil dels Estats Units''', '''Guerra Civil Nort-americana''' o '''Guerra de Secessió dels Estats Units''',<ref> Vejau una llista de molts dels títuls a Oscar Handlin et al., ''Harvard Guide to American History'' (1954) pp. 385-98.</ref> fon un conflicte bèlic ocorregut entre [[1861]] i [[1865]] entre vint-i-tres estats del nort dels [[Estats Units]] i una coalició d'onze estats del sur que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sur partidaris de l'[[esclavitut]] declararen la secessió dels Estats Units i van formar els [[Estats Confederats d'Amèrica]] (''la Confederació''). Liderats per [[Jefferson Davis]], van lluitar contra els [[Estats Units d'Amèrica]] (''la Unió'' o ''el Nort''), que tenia el soport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.

La '''Guerra Civil dels Estats Units''', '''Guerra Civil Nort-americana''' o '''Guerra de Secessió dels Estats Units''',<ref> Vore una llista de molts dels títuls a Oscar Handlin et al., ''Harvard Guide to American History'' (1954) pp. 385-98.</ref> fon un conflicte bèlic ocorregut entre [[1861]] i [[1865]] entre vint-i-tres estats del nort dels [[Estats Units]] i una coalició d'onze estats del sur que varen declarar-ne l'independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sur partidaris de l'[[esclavitut]] declararen la secessió dels Estats Units i varen formar els [[Estats Confederats d'Amèrica]] (''la Confederació''). Liderats per [[Jefferson Davis]], varen lluitar contra els [[Estats Units d'Amèrica]] (''la Unió'' o ''el Nort''), que tenia el soport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.

En les [[Eleccions presidencials nort-americanes de 1860|eleccions presidencials]] de [[1860]], el [[Partit Republicà dels Estats Units]], dirigit per [[Abraham Lincoln]] havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitut més allà dels estats en els quals ya existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sur declararen la secessió de la Unió, fins i tot abans del [[4 de març]] de [[1861]], dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant van rebujar la legalitat de la secessió i la consideraren una [[rebelió]] a tots els efectes.

En les [[Eleccions presidencials nort-americanes de 1860|eleccions presidencials]] de [[1860]], el [[Partit Republicà dels Estats Units]], dirigit per [[Abraham Lincoln]] havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitut més allà dels estats en els quals ya existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sur declararen la secessió de l'Unió, fins i tot abans del [[4 de març]] de [[1861]], dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant varen rebujar la legalitat de la secessió i la consideraren una [[rebelió]] a tots els efectes.

Les hostilitats van començar el dia [[12 d'abril]] de [[1861]],en l'atac de les forces confederades a Fort Sumter, una instalació militar de [[Carolina del Sur]]. Lincoln va respondre creant un eixèrcit de voluntaris de cada estat, cosa que provocà la declaració de secessió de quatre estats esclavistes del Sur. Abdós parts van mobilisar els eixèrcits, i al principi de la guerra la Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. El setembre de [[1862]], la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar amb l'esclavitud i va dissuadir els britànics d'intervindre-hi.<ref>Howard Jones. ''Abraham Lincoln and a New Birth of Freedom: The Union and Slavery in the Diplomacy of the Civil War'' (1999) p. 154</ref> El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar algunes batalles a l'est, pero l'any 1863, després de la [[batalla de Gettysburg]] va haver d'aturar l'avanç cap al nort. A l'oest, a la [[batalla de Vicksburg]], la Unió va conseguir el control del [[riu Mississippi]], de manera que la Confederació quedà dividida. Al llarc del [[1864]] els ventages de la Unió en homes i material es van materialisar, en batalles de desgast contra Lee impulsades per [[Ulysses S. Grant]], mentres que que el general de la Unió, [[William T. Sherman]], ocupà [[Atlanta]] ([[Geòrgia]]), i va avançar cap a l'[[Atlàntic]]. La resistència de la Confederació es va ensorrar després que Lee es va rendir davant Grant, després de la [[batalla d'Appomattox Court House]], el [[9 d'abril]] de [[1865]].

Les hostilitats varen començar el dia [[12 d'abril]] de [[1861]],en l'atac de les forces confederades en Fort Sumter, una instalació militar de [[Carolina del Sur]]. Lincoln va respondre creant un eixèrcit de voluntaris de cada estat, cosa que provocà la declaració de secessió de quatre estats esclavistes del Sur. Abdós parts varen mobilisar els eixèrcits, i al principi de la guerra l'Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. En [[setembre]] de l'any [[1862]], la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar en l'esclavitud i va dissuadir als britànics d'intervindre-hi.<ref>Howard Jones. ''Abraham Lincoln and a New Birth of Freedom: The Union and Slavery in the Diplomacy of the Civil War'' (1999) p. 154</ref> El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar algunes batalles a l'est, pero en l'any [[1863]], després de la [[batalla de Gettysburg]] va tindre que parar l'avanç cap al nort. A l'oest, en la [[batalla de Vicksburg]], l'Unió va conseguir el control del [[riu Mississippi]], de manera que la Confederació quedà dividida. A lo llarc de l'any [[1864]] la ventaja de l'Unió en hòmens i material es varen materialisar, en batalles de desgast contra Lee impulsades per [[Ulysses S. Grant]], mentres que que el general de l'Unió, [[William T. Sherman]], ocupà [[Atlanta]] ([[Geòrgia]]), i va avançar cap a l'[[Atlàntic]]. La resistència de la Confederació es va ensorrar després que Lee es va rendir davant Grant, després de la [[batalla d'Appomattox Court House]], el [[9 d'abril]] de [[1865]].

Esta guerra va ser la més mortífera de la història nort-americana, ya que hi van morir més nort-americans que en cap atre conflicte armat. Va provocar la mort de 620.000 soldats i un número indeterminat de civils. Pero tingué com a llegat la fi de l'esclavitut en els Estats Units, la restauració de la Unió, i l'enfortiment del paper del govern federal. Les qüestions socials, polítiques, econòmiques i racials de la guerra afectaren de manera decisiva l'era de la reconstrucció, la qual va durar fins a l'any [[1877]], i va comportar canvis que van ajudar a fer del país una superpotència.  

Esta guerra va ser la més mortífera de l'història nort-americana, ya que hi varen morir més nort-americans que en cap atre conflicte armat. Va provocar la mort de 620.000 soldats i un número indeterminat de civils. Pero tingué com a llegat el final de l'esclavitut en els Estats Units, la restauració de l'Unió, i l'enfortiment del paper del govern federal. Les qüestions socials, polítiques, econòmiques i racials de la guerra afectaren de manera decisiva l'era de la reconstrucció, la qual va durar fins a l'any [[1877]], i va comportar canvis que varen ajudar a fer del país una superpotència.  

== Referències ==

== Referències ==

* [http://www.archives.gov/research/civil-war/photos/index.html Civil War photos at the National Archives and Records Administration|National Archives]

* [http://www.archives.gov/research/civil-war/photos/index.html Civil War photos at the National Archives and Records Administration|National Archives]

[[Categoria:Guerra de Secessió| ]]

[[Categoria:Guerra de Secessió| ]]