Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 74:
Llínea 74: − + − + − + − + Llínea 106:
Llínea 106: − + − + − + − + − + Llínea 128:
Llínea 128: − +
→Alta Edat Mitjana
==Edat Mitjana==
==Edat Mitjana==
===Alta Edat Mitjana===
===Alta Edat Mija===
====Caiguda de Roma (l'Andorra visigoda)====
====Caiguda de Roma (l'Andorra visigoda)====
[[File:Divisió de la Gàl·lia el 481.svg|thumb|Andorra esdevé visigoda un cop instal·lats francs i visigots.]]
[[File:Divisió de la Gàl·lia el 481.svg|thumb|Andorra esdevé visigoda un cop instal·lats francs i visigots.]]
L’inici de l’Edat Medieval comença amb la Caiguda de Roma. Els diferents pobles germànics, anomenats “[[bàrbars]]” pels romans, que es varen instal·lar al nord i est d’Europa durant el Ferro baixen cap a la mediterrània fugint dels huns, provinents de les estepes del nord d'[[Europa]]. Les tensions entre ambdós són tals que envaeixen Roma desestabilitzant-la i propiciant la seua caiguda. Vers l’any 395 Roma es va segregar en dos (Imperi d’Orient i Imperi d’Occident), incapaç de fer front als nouvinguts. Tenint Roma dividida, els “bàrbars” maten l’últim emperador, Ròmul, l’any 476. L’Imperi d’Orient es converteix progressivament en Imperi Bizantí, mentre que l’altra banda veu com dos pobles germànics van prenent protagonisme. Estem parlant dels [[francs]] i dels [[visigots]], claus en la història d’Andorra.
L’inici de l’Edat Medieval comença en la Caiguda de Roma. Els diferents pobles germànics, anomenats “[[bàrbars]]” pels romans, que es varen instal·lar al nord i est d’Europa durant el Ferro baixen cap a la mediterrània fugint dels huns, provinents de les estepes del nord d'[[Europa]]. Les tensions entre ambdós són tals que envaeixen Roma desestabilitzant-la i propiciant la seua caiguda. Vers l’any 395 Roma es va segregar en dos (Imperi d’Orient i Imperi d’Occident), incapaç de fer front als nouvinguts. Tenint Roma dividida, els “bàrbars” maten l’últim emperador, Ròmul, l’any 476. L’Imperi d’Orient es converteix progressivament en Imperi Bizantí, mentre que l'atra banda veu com dos pobles germànics van prenent protagonisme. Estem parlant dels [[francs]] i dels [[visigots]], claus en la història d’Andorra.
Els ''Visigots'' envaeixen la península Ibèrica creant el [[Visigots|Regne Visigot d’Hispània]] l’any [[572]], que s'estenia fins a [[Narbona]]. A poc a poc van adoptant alguns aspectes de la cultura romana, com ara la llengua i la religió cristiana. A [[la Seu d'Urgell]] ([[Catalunya]]) hi instal·len una Seu Episcopal. Segons el [[Manual Digest]] Andorra va estar sota el domini visigot durant uns 200 anys. És en aquest moment en què es produeix la [[cristianització]] d’Andorra. L’emperador bizantí [[Justinià I]], preocupat per recuperar l’esplendor del que fou [[Antiga Roma|Roma]], avança i recupera el sud-est d’[[Hispània]] als visigots. Ara bé, la caiguda dels visigots és responsabilitat en un primer temps dels francs i després de l’Imperi musulmà que al 711 s’apodera d’Hispània creant l’[[Al-Àndalus]]. Andorra quedarà exempta d’aquestes invasions gràcies als [[francs]].
Els ''Visigots'' envaeixen la península Ibèrica creant el [[Visigots|Regne Visigot d’Hispània]] l’any [[572]], que s'estenia fins a [[Narbona]]. A poc a poc van adoptant alguns aspectes de la cultura romana, com ara la llengua i la religió cristiana. A [[la Seu d'Urgell]] ([[Catalunya]]) hi instal·len una Seu Episcopal. Segons el [[Manual Digest]] Andorra va estar sota el domini visigot durant uns 200 anys. És en aquest moment en què es produeix la [[cristianització]] d’Andorra. L’emperador bizantí [[Justinià I]], preocupat per recuperar l’esplendor del que fou [[Antiga Roma|Roma]], avança i recupera el sud-est d’[[Hispània]] als visigots. Ara bé, la caiguda dels visigots és responsabilitat en un primer temps dels francs i després de l’Imperi musulmà que al 711 s’apodera d’Hispània creant l’[[Al-Àndalus]]. Andorra quedarà exempta d’aquestes invasions gràcies als [[francs]].
Els ''Francs'' varen ocupar la [[Gàl·lia]] romana (avui [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]], [[Luxemburg]], [[Mònaco]], part de [[Suïssa]] i d’[[Alemanya]]). Venien del [[Rin]] i volien un reialment europeu equiparable a la grandiositat de l’Imperi Romà. Per arribar-hi, en un principi varen aliar-se amb Roma en contra dels visigots i dels huns. Ràpidament, però, s’hi varen girar en contra. [[Clodoveu I|Clovis I]], el primer rei important dels francs, va ser el responsable d’aquest gir. Sotmet Roma a la batalla de [[Soissons]] i després s’uneix a les tribus germàniques dels voltants casant-s’hi o barallant-s’hi; tot això en contra dels visigots. És el cas de [[Clotilde de Borgonya]] (de [[cristianisme|confessió cristiana]]), neta del rei [[burgundi]], amb qui es casa l’any 493. Després del casament combat contra els Visigots a [[Vouillé (Viena)|Vouillé]], i contra els alamans a Tolbiac. A Tolbiac promet que si aconsegueix la victòria es converteix al cristianisme. Les dues batalles són un èxit i compleix la promesa. [[Andorra]] deixa de dependre dels visigots i es queda sota domini franc. El [[Papa de Roma]] decideix batejar Clovis a [[Reims]] per honorar aquest acte. Així, es dóna per inaugurada la nova capital cristiana, [[París]], que compartirà títol amb [[Constantinoble]] i [[Roma]]. Tot plegat dins la [[dinastia Merovíngia]], nom que prové de l’avi de Clovis, [[Meroveu]].
Els ''Francs'' varen ocupar la [[Gàl·lia]] romana (avui [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]], [[Luxemburg]], [[Mònaco]], part de [[Suïssa]] i d’[[Alemanya]]). Venien del [[Rin]] i volien un reialment europeu equiparable a la grandiositat de l’Imperi Romà. Per arribar-hi, en un principi varen aliar-se en Roma en contra dels visigots i dels huns. Ràpidament, però, s’hi varen girar en contra. [[Clodoveu I|Clovis I]], el primer rei important dels francs, va ser el responsable d’aquest gir. Sotmet Roma a la batalla de [[Soissons]] i després s’uneix a les tribus germàniques dels voltants casant-s’hi o barallant-s’hi; tot això en contra dels visigots. És el cas de [[Clotilde de Borgonya]] (de [[cristianisme|confessió cristiana]]), neta del rei [[burgundi]], en qui es casa l’any 493. Després del casament combat contra els Visigots a [[Vouillé (Viena)|Vouillé]], i contra els alamans a Tolbiac. A Tolbiac promet que si aconsegueix la victòria es converteix al cristianisme. Les dues batalles són un èxit i compleix la promesa. [[Andorra]] deixa de dependre dels visigots i es queda sota domini franc. El [[Papa de Roma]] decideix batejar Clovis a [[Reims]] per honorar aquest acte. Així, es dóna per inaugurada la nova capital cristiana, [[París]], que compartirà títol en [[Constantinoble]] i [[Roma]]. Tot plegat dins la [[dinastia Merovíngia]], nom que prové de l’avi de Clovis, [[Meroveu]].
==== La llegenda de Carlemany (l'Andorra franca) ====
==== La llegenda de Carlemany (l'Andorra franca) ====
[[File:Estàtua d'Homenatge a Carlemany.JPG|thumb|Homenatge a Carlemany, estàtua situada a la parròquia de Canillo, lloc on suposadament va passar l'emperador per alliberar els andorrans dels sarraïns|left]]A la mort de Clovis, el regne es reparteix entre els 4 fills d’aquests tal com l’imposa la tradició franca. No caldrà esperar gaire temps perquè els fills comencin a barallar-se sobre qui té més o menys dret o no a dominar tal o tal territori. S’entrarà doncs en un període de conflicte entre els successors d’aquests 4 fills fins a arribar a [[Carles Martell]], fill de Pipí II, de la [[dinastia Carolíngia]]. Andorra va seguir dins del territori franc malgrat aquestes disputes. Però els musulmans estaven a prop i l’any 714 s’ataquen a [[Catalunya]]. Carles Martell decideix intervenir i al 732 els atura a [[Poitiers]]. Els musulmans es retiren i neix la ''Llegenda de Carlemany''. Diu aquesta que [[Carlemany]], net de Carles Martell, va fundar Andorra en reconeixement a l’ajuda prestada pels seus habitants contra els musulmans sarraïns l'any 800, moment on el Papa de Roma corona Carlemany com a Emperador d'Occident. La llegenda també diu que Carlemany va entrar per Canillo a cavall i va expulsar els àrabs que es concentraven a Andorra. Això explica que a l’himne andorrà es faci referència a Carlemany com l’alliberador de la nació andorrana.
[[File:Estàtua d'Homenatge a Carlemany.JPG|thumb|Homenatge a Carlemany, estàtua situada a la parròquia de Canillo, lloc on suposadament va passar l'emperador per alliberar els andorrans dels sarraïns|left]]A la mort de Clovis, el regne es reparteix entre els 4 fills d’aquests tal com l’imposa la tradició franca. No caldrà esperar gaire temps perquè els fills comencin a barallar-se sobre qui té més o menys dret o no a dominar tal o tal territori. S’entrarà doncs en un període de conflicte entre els successors d’aquests 4 fills fins a arribar a [[Carles Martell]], fill de Pipí II, de la [[dinastia Carolíngia]]. Andorra va seguir dins del territori franc malgrat aquestes disputes. Però els musulmans estaven a prop i l’any 714 s’ataquen a [[Catalunya]]. Carles Martell decideix intervenir i al 732 els atura a [[Poitiers]]. Els musulmans es retiren i neix la ''Llegenda de Carlemany''. Diu esta que [[Carlemany]], net de Carles Martell, va fundar Andorra en reconeixement a l’ajuda prestada pels seus habitants contra els musulmans sarraïns l'any 800, moment on el Papa de Roma corona Carlemany com a Emperador d'Occident. La llegenda també diu que Carlemany va entrar per Canillo a cavall i va expulsar els àrabs que es concentraven a Andorra. Això explica que a l’himne andorrà es faci referència a Carlemany com l’alliberador de la nació andorrana.
{{citació|''El gran Carlemany, mon pare
{{citació|''El gran Carlemany, mon pare
[[El Gran Carlemany|-> ''Himne d'Andorra'']]''}}
[[El Gran Carlemany|-> ''Himne d'Andorra'']]''}}
Ara bé, aquest relat no és altra cosa que una [[llegenda]] i no es pot provar que Carlemany alliberés Andorra dels sarraïns. Tanmateix, llegenda o no, el que sí que és cert és que Carlemany accepta el tron l’any 768 en un moment on l’''amenaça ''musulmana es feia cada vegada més seriosa. L’avançament ràpid de les trobes musulmanes cap a l’interior d’Europa va fer que els francs iniciessin la conquesta de les terres del sud dels Pirineus creant novament la [[Marca Hispànica]]. Si bé Andorra feia part de l'imperi franc, la presència musulmana als Pirineus feia que el país declinés més cap al costat àrab, que no pas franc. Quan Carlemany pren possessió del seient, divideix l’imperi franc en comtats, on fica al capdavant els comtes, i crea marques militars de defensa com ara la Marca Hispànica. Andorra serà per tant, un cop més, dins d'aquesta línia de defensa militar però també dins del comtat d'Urgell. Això permeté al rei franc controlar molt millor l’imperi, sense necessitat de patir per les invasions. Els primers signes d’aquesta estabilitat va ser l’entrada en el “[[Renaixement carolingi]]”. Amb el temps, la figura de Carlemany ha anat prenent cada vegada més força a Andorra. D'uns fets no certificats en va néixer una llegenda, d'una llegenda un himne i avui encara el nom de Carlemany és ben present al país. L'any 2009 s'inaugurava el Centre Comercial Illa Carlemany, situat a l'Avinguda Carlemany i l'any 1953 s'inaugurava l'Hotel Carlemany (un hotel balneari construït amb granit i maó amb façana noucentista). Elements, que si bé no són rellevants, il·lustren la importància que aquest rei Carolingi té per Andorra.
Ara bé, aquest relat no és atra cosa que una [[llegenda]] i no es pot provar que Carlemany alliberés Andorra dels sarraïns. Tanmateix, llegenda o no, el que sí que és cert és que Carlemany accepta el tron l’any 768 en un moment on l’''amenaça ''musulmana es feia cada vegada més seriosa. L’avançament ràpid de les trobes musulmanes cap a l’interior d’Europa va fer que els francs iniciessin la conquesta de les terres del sud dels Pirineus creant novament la [[Marca Hispànica]]. Si bé Andorra feia part de l'imperi franc, la presència musulmana als Pirineus feia que el país declinés més cap al costat àrab, que no pas franc. Quan Carlemany pren possessió del seient, divideix l’imperi franc en comtats, on fica al capdavant els comtes, i crea marques militars de defensa com ara la Marca Hispànica. Andorra serà per tant, un cop més, dins d'esta línia de defensa militar però també dins del comtat d'Urgell. Això permeté al rei franc controlar molt millor l’imperi, sense necessitat de patir per les invasions. Els primers signes d'esta estabilitat va ser l’entrada en el “[[Renaixement carolingi]]”. Amb el temps, la figura de Carlemany ha anat prenent cada vegada més força a Andorra. D'uns fets no certificats en va néixer una llegenda, d'una llegenda un himne i avui encara el nom de Carlemany és ben present al país. L'any 2009 s'inaugurava el Centre Comercial Illa Carlemany, situat a l'Avinguda Carlemany i l'any 1953 s'inaugurava l'Hotel Carlemany (un hotel balneari construït en granit i maó en façana noucentista). Elements, que si bé no són rellevants, il·lustren la importància que aquest rei Carolingi té per Andorra.
====Mort de Carlemany (l'Andorra catalana)====
====Mort de Carlemany (l'Andorra catalana)====
=====Independència dels Comtats Catalans i fragmentació de l'imperi franc=====
=====Independència dels Comtats Catalans i fragmentació de l'imperi franc=====
[[Fitxer:Treaty of Verdun -es.svg|thumb|Panorama de l'Imperi franc després d'haver-se signat el Tractat de Verdum]]
[[Fitxer:Treaty of Verdun -es.svg|thumb|Panorama de l'Imperi franc després d'haver-se signat el Tractat de Verdum]]
L’any 814 quan mor [[Carlemany]] el seu fill, [[Lluís el Pietós]], perd autoritat i es deixa dirigir pels bisbes. El regne està fragmentat, neixen principats, comtats independents i regnes. Per tal de girar la situació, dilapida el domini reial distribuint terres (feus) als comtes. Però, en lloc d’aconseguir allò que pretén, els comtes van prenent cada cop més força. [[Tolosa]], per exemple, s'independitza. No és l'única, els comtats de la Marca Hispànica corresponents a l’anomenada Catalunya Vella ([[Rosselló]], [[Empúries]], [[Girona]], [[Barcelona]], [[Cerdanya]], [[Urgell]], [[Pallars]] i [[Ribagorça]]) també ho fan. Es tracta de comtes no originaris de les terres que governen, però a la llarga passen de comtes forans a comtes naturals. [[Guifré el Pelós]] serà un d’aquests primers i amb la seua aparició neix [[Catalunya del Nord|Catalunya]]; motiu pel qual se’l considera com el fundador de [[Catalunya]]. Els Comtats Catalans en un principi reconeixen l’autoritat franca i, per tant, el rei franc. Això vol dir que [[Andorra]] entra dins dels Comtats Catalans, que alhora són dins de l’Imperi Franc. Però l’any 985 els Comtats Catalans decideixen trencar el vincle de vassallatge que els lligava al rei i s’independitzen. El motiu es deu a l’expedició musulmana d’Al-Mansur contra Barcelona. Els Comtes Catalans demanen ajuda al rei, però aquest no acut a ajudar-los (massa preocupat a fer la guerra contra els anglesos) i trenquen llaços: creen Catalunya. Andorra, integrada en el [[Comtat d’Urgell]], quedarà doncs dins de Catalunya.
L’any 814 quan mor [[Carlemany]] el seu fill, [[Lluís el Pietós]], perd autoritat i es deixa dirigir pels bisbes. El regne està fragmentat, neixen principats, comtats independents i regnes. Per tal de girar la situació, dilapida el domini reial distribuint terres (feus) als comtes. Però, en lloc d’aconseguir allò que pretén, els comtes van prenent cada cop més força. [[Tolosa]], per exemple, s'independitza. No és l'única, els comtats de la Marca Hispànica corresponents a l’anomenada Catalunya Vella ([[Rosselló]], [[Empúries]], [[Girona]], [[Barcelona]], [[Cerdanya]], [[Urgell]], [[Pallars]] i [[Ribagorça]]) també ho fan. Es tracta de comtes no originaris de les terres que governen, però a la llarga passen de comtes forans a comtes naturals. [[Guifré el Pelós]] serà un d’aquests primers i en la seua aparició neix [[Catalunya del Nord|Catalunya]]; motiu pel qual se’l considera com el fundador de [[Catalunya]]. Els Comtats Catalans en un principi reconeixen l’autoritat franca i, per tant, el rei franc. Això vol dir que [[Andorra]] entra dins dels Comtats Catalans, que alhora són dins de l’Imperi Franc. Però l’any 985 els Comtats Catalans decideixen trencar el vincle de vassallatge que els lligava al rei i s’independitzen. El motiu es deu a l’expedició musulmana d’Al-Mansur contra Barcelona. Els Comtes Catalans demanen ajuda al rei, però aquest no acut a ajudar-los (massa preocupat a fer la guerra contra els anglesos) i trenquen llaços: creen Catalunya. Andorra, integrada en el [[Comtat d’Urgell]], quedarà doncs dins de Catalunya.
''D’altra banda, la situació de la cort reial francesa no millora a unir el que en un futur esdevindrà [[França]]. [[Lluís el Pietós]], reparteix les terres entre els seus fills: [[Lotari I]], [[Lluís el Germànic]] i [[Pepí el Breu]]. Però, el fill de Lluís el Germànic, [[Carles el Calb]], i ell mateix signen un acord –el [[Juraments d'Estrasburg|Jurament d’Estrasburg]]– amb el qual decideixen jubilar en Lluís el Pietós tancant-lo dins d’un convent i imposar-se a Lotari I. Al 843 la baralla acaba amb l’[[Tractat de Verdun|Acord de Verdun]] (843) mitjançant el qual s’estableix el repartiment de l’imperi franc en 3 zones:''
''D'atra banda, la situació de la cort reial francesa no millora a unir el que en un futur esdevindrà [[França]]. [[Lluís el Pietós]], repartix les terres entre els seus fills: [[Lotari I]], [[Lluís el Germànic]] i [[Pepí el Breu]]. Però, el fill de Lluís el Germànic, [[Carles el Calb]], i ell mateix signen un acord –el [[Juraments d'Estrasburg|Jurament d’Estrasburg]]– en el qual decideixen jubilar en Lluís el Pietós tancant-lo dins d’un convent i imposar-se a Lotari I. Al 843 la baralla acaba en l’[[Tractat de Verdun|Acord de Verdun]] (843) mitjançant el qual s’estableix el repartiment de l’imperi franc en 3 zones:''
* [[França|''França'']]
* [[França|''França'']]
* [[Germània|''Germània'']]
* [[Germània|''Germània'']]
* [[Lotaríngia|''Lotaríngia'']]
* [[Lotaríngia|''Lotaríngia'']]
''Amb aquest acord França se separa de Germània i aquesta es transforma en el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Germànic]].''
''Amb aquest acord França se separa de Germània i esta es transforma en el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Germànic]].''
=====Andorra dins de la Corona Catalana=====
=====Andorra dins de la Corona Catalana=====
[[File:Possessions del Comtat d'Urgell.png|thumb|Localització d'Andorra dins del Comtat d'Urgell, vassall del rei català]]
[[File:Possessions del Comtat d'Urgell.png|thumb|Localització d'Andorra dins del Comtat d'Urgell, vassall del rei català]]
És en aquest context que dos senyors feudals van adquirint importància a Andorra. Es tracta del Comte d’Urgell i de Cerdanya, [[Sunifred I]], i del senyor del monestir de [[Sant Serni de Tavèrnoles]] (situat a [[Anserall]]). Ambdós van absorbint progressivament les possessions dels pagesos d'Urgell a través de pactes de vassallatge i compravenda de feus fins a exercir un verdader domini. Mentre el senyor de Sant Serni de Tavèrnoles va perdent terreny davant del Comte d’Urgell, aquest rep per part del rei [[Carles el Calb]] l’any 843 el territori que avui es coneix com a [[Andorra|Principat d’Andorra]] en sentit d'agraïment per l'ajuda lliurada en les batalles contra els [[normands]]. Durant els segles IX-X els comtes d’Urgell van consolidant el seu poder econòmic i polític dins de la corona catalana, cosa que vol dir que Andorra quedarà sota el seu domini durant uns 300 anys. No varen ser més anys perquè la presència musulmana al sud i la voluntat de dedicar-se a terres més fèrtils van fer que els comtes d’Urgell es despreocupessin de les seves possessions als Pirineus. Així, a patir de la fi del segle X fins al segle XII, els comtes d’Urgell van traspassant les seves possessions d’Andorra a favor dels bisbes d’Urgell. Per exemple, al 988 [[Borrell II]], [[comte de Barcelona]] i d'Urgell, cedeix Sant Julià de Lòria, Santa Coloma i Ordino a L'Església d'Urgell a canvi de possessions dins del [[Comtat de Cerdanya]] i [[Berga]]. L’any 1133 el darrer comte d’Urgell, [[Ermengol VI]], cedeix al bisbe [[Pere Berenguer]] i a la catedral d'Urgell tots els drets alodials i senyorials que li pertanyien,<ref>{{Ref-web|url = http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1974/03/24/143.html|títol = Article de premsa trobat a l'hemeroteca del periòdic ABC, datat del 24-03-1974|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> des del monestir de [[Sant Sadurní de Tavèrnoles]] en amunt, mitjançant una indemnització de mil dos-cents sous; és a dir, li cedeix Andorra i les seves possessions als Pirineus. El domini territorial del bisbe d'Urgell es transforma llavors en una ''senyoria jurisdiccional'', i les seves relacions amb Andorra seran d'índole estrictament feudal. Per exemple, rep tributs dels andorrans i dels altres territoris que posseeix, té control espiritual i judicials sobre Andorra i els andorrans han de prestar-li homenatge i jurament de fidelitat. A canvi, els andorrans reben la protecció del bisbe i l’empriu, que és el dret d’utilitzar les terres per cultivar-hi.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 56, 57,}}
És en aquest context que dos senyors feudals van adquirint importància a Andorra. Es tracta del Comte d’Urgell i de Cerdanya, [[Sunifred I]], i del senyor del monestir de [[Sant Serni de Tavèrnoles]] (situat a [[Anserall]]). Ambdós van absorbint progressivament les possessions dels pagesos d'Urgell a través de pactes de vassallatge i compravenda de feus fins a exercir un verdader domini. Mentre el senyor de Sant Serni de Tavèrnoles va perdent terreny davant del Comte d’Urgell, aquest rep per part del rei [[Carles el Calb]] l’any 843 el territori que avui es coneix com a [[Andorra|Principat d’Andorra]] en sentit d'agraïment per l'ajuda lliurada en les batalles contra els [[normands]]. Durant els segles IX-X els comtes d’Urgell van consolidant el seu poder econòmic i polític dins de la corona catalana, cosa que vol dir que Andorra quedarà sota el seu domini durant uns 300 anys. No varen ser més anys perquè la presència musulmana al sud i la voluntat de dedicar-se a terres més fèrtils van fer que els comtes d’Urgell es despreocupessin de les seves possessions als Pirineus. Així, a patir de la fi del segle X fins al segle XII, els comtes d’Urgell van traspassant les seves possessions d’Andorra a favor dels bisbes d’Urgell. Per exemple, al 988 [[Borrell II]], [[comte de Barcelona]] i d'Urgell, cedeix Sant Julià de Lòria, Santa Coloma i Ordino a L'Església d'Urgell a canvi de possessions dins del [[Comtat de Cerdanya]] i [[Berga]]. L’any 1133 el darrer comte d’Urgell, [[Ermengol VI]], cedeix al bisbe [[Pere Berenguer]] i a la catedral d'Urgell tots els drets alodials i senyorials que li pertanyien,<ref>{{Ref-web|url = http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1974/03/24/143.html|títol = Article de premsa trobat a l'hemeroteca del periòdic ABC, datat del 24-03-1974|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> des del monestir de [[Sant Sadurní de Tavèrnoles]] en amunt, mitjançant una indemnització de mil dos-cents sous; és a dir, li cedeix Andorra i les seves possessions als Pirineus. El domini territorial del bisbe d'Urgell es transforma llavors en una ''senyoria jurisdiccional'', i les seves relacions en Andorra seran d'índole estrictament feudal. Per exemple, rep tributs dels andorrans i dels altres territoris que posseeix, té control espiritual i judicials sobre Andorra i els andorrans han de prestar-li homenatge i jurament de fidelitat. A canvi, els andorrans reben la protecció del bisbe i l’empriu, que és el dret d’utilitzar les terres per cultivar-hi.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 56, 57,}}
Malgrat aquest acord, el primer document que fa referència a Andorra és l'Acta de Consagració i Dotació de la [[Catedral de la Seu d'Urgell]] del 839, moment en què es va reconstruir dita catedral després de ser arrasada anys abans. La importància d'aquest document recau en el fet que per primer cop s'hi veuen les sis parròquies dependents de la diòcesi d'Urgell, és a dir, les 6 parròquies que configuren els límits territorials d'Andorra:
Malgrat aquest acord, el primer document que fa referència a Andorra és l'Acta de Consagració i Dotació de la [[Catedral de la Seu d'Urgell]] del 839, moment en què es va reconstruir dita catedral després de ser arrasada anys abans. La importància d'aquest document recau en el fet que per primer cop s'hi veuen les sis parròquies dependents de la diòcesi d'Urgell, és a dir, les 6 parròquies que configuren els límits territorials d'Andorra:
Actualment, però, existeixen 7 parròquies després que Escaldes-Engordany obtingués la seua independència envers la parròquia d'Andorra la Vella l'any 1978. A més, les nomenclatures han evolucionat i avui no es parla de la parròquia de St. Serni de Canillo, ni de la parròquia de Sta. Eulàlia d'Encamp, però sí de la parròquia de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Sant Julià de Lòria seria l'única excepció que encara manté la nomenclatura inicial.
Actualment, però, existeixen 7 parròquies després que Escaldes-Engordany obtingués la seua independència envers la parròquia d'Andorra la Vella l'any 1978. A més, les nomenclatures han evolucionat i avui no es parla de la parròquia de St. Serni de Canillo, ni de la parròquia de Sta. Eulàlia d'Encamp, però sí de la parròquia de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Sant Julià de Lòria seria l'única excepció que encara manté la nomenclatura inicial.
El text original diu així: ''Tradimus namque ipsas parroquias de Valle Handorrensis id est ipsa parroquia de Lauredia atque Andorra cum Sancta Columba sive illa Maciana atque Hordinaui uel Hencamp sive Kanillaue cum omnibus ecclesiis atque villulis uel uilarunculis earum." => ''Lliurem igualment les parròquies de les Valls d'Andorra, és a dir la parròquia de [[Sant Julià de Lòria|Lòria]] i d'[[Andorra la Vella|Andorra]] amb la de [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]], de [[la Massana]] i d'[[Ordino]], d'[[Encamp]] i de [[Canillo]], amb totes les seves esglésies i llurs possessions, grans o petites.
El text original diu així: ''Tradimus namque ipsas parroquias de Valle Handorrensis id est ipsa parroquia de Lauredia atque Andorra cum Sancta Columba sive illa Maciana atque Hordinaui uel Hencamp sive Kanillaue cum omnibus ecclesiis atque villulis uel uilarunculis earum." => ''Lliurem igualment les parròquies de les Valls d'Andorra, és a dir la parròquia de [[Sant Julià de Lòria|Lòria]] i d'[[Andorra la Vella|Andorra]] en la de [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]], de [[la Massana]] i d'[[Ordino]], d'[[Encamp]] i de [[Canillo]], en totes les seves esglésies i llurs possessions, grans o petites.
===Baixa Edat Mitjana===
===Baixa Edat Mitjana===