Llínea 1: |
Llínea 1: |
| La '''moral''' (del [[llatí]] ''mos, moris'', 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del [[comportament]] humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns [[deure]]s i obligacions. A través d'estos principis morals les persones decidixen les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels [[juí]]s morals. | | La '''moral''' (del [[llatí]] ''mos, moris'', 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del [[comportament]] humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns [[deure]]s i obligacions. A través d'estos principis morals les persones decidixen les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels [[juí]]s morals. |
| | | |
− | Tot i estar íntimament relacionada en l'[[ètica]], no es poden considerar com a sinònimes, ya que mentres que és la moral qui decidix la bondat o maldat d'una acció, l'ètica el que fa és una reflexió de caràcter filosòfic sobre la creació dels juís morals, i per això es considera plenament integrada com una branca fonamental de la [[filosofia]] (tot i que esta també analisa les qüestions morals). Per això, es pot definir l'ètica en la filosofia moral, pero sense identificar l'ètica plenament en la moral.
| + | Encara que està íntimament relacionada en l'[[ètica]], no es poden considerar com a sinònimes, ya que mentres que és la moral qui decidix la bondat o maldat d'una acció, l'ètica lo que fa és una reflexió de caràcter filosòfic sobre la creació dels juís morals, i per això es considera plenament integrada com una branca fonamental de la [[filosofia]] (encara que esta també analisa les qüestions morals). Per això, es pot definir l'ètica en la filosofia moral, pero sense identificar l'ètica plenament en la moral. |
| | | |
− | La creació del juí moral és un procés individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenroll (segons afirma [[Lawrence Kohlberg]]), en funció dels sentiments (com considera l'[[emotivisme moral]]) o en funció de les nostres creences o conviccions. No obstant això, el juí moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creences ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat on es troba inserit l'individu. | + | La creació del juí moral és un procés individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenroll (segons afirma [[Lawrence Kohlberg]]), en funció dels sentiments (com considera l'[[emotivisme moral]]) o en funció de les nostres creències o conviccions. No obstant això, el juí moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creències ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat a on es troba inserit l'individu. |
| | | |
| De les accions o conductes de les persones pel que fa al be i al mal, o relatiu a elles. | | De les accions o conductes de les persones pel que fa al be i al mal, o relatiu a elles. |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| * [http://filosofiamedievalmoderna.suite101.net/article.cfm/el_imperativo_categorico_kantiano Article sobre l'Imperatiu Categòric (castellà)] | | * [http://filosofiamedievalmoderna.suite101.net/article.cfm/el_imperativo_categorico_kantiano Article sobre l'Imperatiu Categòric (castellà)] |
| | | |
| + | [[Categoria:Filosofia]] |
| + | [[Categoria:Conceptes filosòfics]] |
| [[Categoria:Ètica]] | | [[Categoria:Ètica]] |