8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 2:
Llínea 2: − +
sense resum d'edició
El '''mar Bàltic''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert al [[mar del Nort]] i, finalment, al [[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]), [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].
El '''mar Bàltic''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert al [[mar del Nort]] i, finalment, al [[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]), [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].
La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i [[Estoniana]], i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: només existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut.
La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: només existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut.
El mar Bàltic és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic només és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar.
El mar Bàltic és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic només és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar.